Temps era temps, Elx, amb la hui Santa Pola inclosa, i Crevillent formaren part de Barcelona, la capital cap i casal dels —diguem-ne— valencians del nord. I algú dirà: com és possible? Ben senzill, el mateix rei, la mateixa família reial, regia el nord i el sud de la Sénia des de temps immemorials, i llur capital, la principal, era Barcelona. Si el rei o familiars necessitaven crèdit a qui recorrien? Doncs a Barcelona. I, precisament, per necessitats de capital, l’infant Martí, duc de Montblanc, recorregué a Barcelona: li vengué a la ciutat cap i casal de Principat Elx i Crevillent, que des d’aleshores, novembre de 1391, fins a 1460, foren baronia de Barcelona.

La Prehistòria s’inicia amb el sorgiment dels primers grups humans (fa uns 2.500.000 anys) i finalitza amb l’aparició dels primers documents escrits de les grans civilitzacions del Pròxim Orient i Egipte (cap al 3.000 aC).

En busca del foc. Sinopsi: Després del descobriment del foc, aquest es va tornar, un ben important i necessari per a la vida dels éssers humans, atesa la gran quantitat de beneficis que aquest els proporcionava (il·luminació, calefacció, cocció dels aliments), per açò, estava considerat tan especial, i era causa de lluites per la seua possessió. Fa 80.000 anys la supervivència dels éssers humans en una terra
inexplorada i desconeguda depenia de la possessió del foc. Per aquesta raó, en aquesta pel·lícula mostra de manera tan important l’obtenció del foc, que representa l’eix de la progressió en les tribus protagonistes. La tribu dels Ulam, un clan de Neandertals, perden el foc que tan gelosament protegeixen, sabien cuidar-ho i usar-ho però no sabien crear-ho; de manera que preservar-ho era el seu gran desafiament. La tribu sap que la seua existència està greument amenaçada. Tres homes comencen la seua pròpia recerca de la preuada flama per a retornar-li-la als Ulam.

A la Grècia antiga, denominaven Mesopotàmia les planes fluvials dels rius Tigris i Eufrates, on van sorgir les primeres civilitzacions urbanes. Mesopotàmia vol dir “terra entre rius” Ambdós rius naixen a les muntanyes d’Armènia, i desemboquen al golf Pèrsic. Els territoris mesopotàmics es corresponen al que actualment és l’Iraq.

Històricament es va dividir en dues regions: l’Alta Mesopotàmia o Assíria, situada al nord i habitada pel poble assiri, i la Baixa Mesopotàmia o Caldea, situada al sud i habitada pel sumeri i accadi. La història política va estar marcada per l’alternança en el poder d’aquests pobles.

Al-Àndalus fou una civilització que va irradiar una personalitat pròpia tant per a l’Occident com per a l’Oriente. Ubicada en terres d’encreuament de cultures i de fecunds mestissatges, al-Andalus va ser oblidada, després de la seua esplendor, tant per Europa com per l’univers musulmà, com una bella llegenda que no hagués format part d’aquest dos mons.