Les organitzacions i persones que signem aquest manifest (docents, mares, pares, estudiants i ciutadania en general) estem profundament preocupats per la difusió de creences sobre l’escola espanyola que distorsionen greument la realitat. S’està generalitzant una forma de pensar segons la qual hui a l’escola s’ensenyen pocs continguts, es fan activitats irrellevants, els nivells d’exigència baixen, els i les alumnes són pitjors que els d’abans i n’hi ha “molta pedagogia” i poc ensenyament.
Ens (...)

El treball del professorat del País Valencià és un treball de qualitat, i ha d’estar reconegut i pagat com a tal.

Amb bones condicions de treball, amb recursos per poder adequar els currícula als interessos i necessitats de l’alumnat, amb un sou digne i un lloc de treball segur i prop de casa i amb el respecte que ens mereixem, de segur que el nostre treball seria més efectiu. L’alumnat aprendria més i millor i el fracàs escolar es reduiria.

Aquest article mostra la polarització per classe social del sistema educatiu de Catalunya, un dels més polaritzats d’Europa, resultat de les polítiques públiques educatives del Govern nacionalista conservador que va governar Catalunya vint-i-tres anys. Els governs d’esquerra que es van establir a partir del 2004 han fet canvis molt substancials en el sistema educatiu, millorant notablement l’escola pública. Ara bé, a no ser que s’elimini la potestat de les escoles privades d’escollir els estudiants, discriminant als fills de la classe treballadora i als immigrants, aquesta polarització social continuarà a Catalunya.

En lloc de continuar amb la imposició de normes i regulacions insostenibles i anacròniques, cal cercar nous camins d’encontre, rectificació i diàleg. Des d’aquestes línies demanem, per tant, un respecte per a la joventut futura i, lògicament, per al professorat de filosofia.

Cada cop són més els centres que es coordinen amb les famílies i les accepten com un agent educador fonamental per a la millora dels resultats dels infants. Grups interactius, assemblees al centre, tallers de deures conjunts... són algunes de les formes que pren la participació de les famílies quan va més enllà de les AMPA i del Consell Escolar.

El equipo de CoeducAcció ha estudiado que el rechazo hacia aquellos valores y actitudes que se consideran femeninos ya está muy presente en los niños de edades tempranas, por lo que liberarlos de las constricciones sociales en el juego, des de la escuela infantil, es uno de los pasos para reorientar la socialización de género. La gran potencialidad que encierra la coeducación.

Els nens, són de ciències, i les nenes, de lletres? Les nenes són més aplicades als estudis? Hi ha més casos d’abandonament escolar entre els nens? El gènere, segons la majoria d’estudis o informes, pot marcar el rendiment escolar. És sabut que l’origen o el nivell de renda són condicionants socials que tenen una gran influència. Però, tot i que sovint l’escola o les famílies no hi presten tota l’atenció necessària, també hi ha desigualtats i diferències entre nens i nenes. I la manera com ensenyem hi té molt a veure.

Un estudi de la Universitat de València revela que tan sols el 7,5% dels referents culturals i científics que apareixen als llibres de text d’ESO són dones. És culpa de la discriminació patida per les dones en la història o hi ha hagut una ocultació de referents?

Abans de l’any 1.983 la presència del valencià a les escoles era simbòlica. Amb l’aprovació de la llei d’Ús comença a definir-se una certa política lingüística que permet impulsar la presència de la nostra llengua a les escoles .

A l’any 85-86 s’oferta a Elx, per primera vegada al país Valencià, el programa d’Immersió Lingüística.

Segons dades de El Tempir ("Els programes d’ Imm. Lin. A Elx", Tudi Torró) al curs 96/97 hi ha 15 escoles de la nostra comarca que apliquen el Programa d’Immersió ( 8 a Elx, 4 a Crevillent, 2 a Santa Pola i 1 a Guardamar) amb un total de 2.300 alumnes. A més a més hi ha 189 xiquets escolaritzats en valencià a les escoles infantils. Això significa que a Elx aproximadament estan escolaritzats en valencià un 10% de la població escolar.