El capitalisme no cerca la satisfacció de les necessitats humanes ni produeix, per tant, els béns en tant que portadors d’un valor d’ús. El capitalisme només persegueix el benefici i, en conseqüència, només està interessat en la producció de béns com mercaderies dotades d’un valor de canvi. I, atès que el valor de canvi sorgeix en l’esfera de la producció, és en aquesta on cal descobrir com exploten els propietaris dels mitjans de producció la gran massa d’homes formalment lliures que només tenen en propietat la seua força de treball. Aquesta és la veritat amagada que l’Economia Política burgesa nega.

L’existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si bé Déu no existeix, hi ha tanmateix un ésser en el qual l’existència precedeix l’essència, un ésser que existeix abans de poder ser definit per cap altre concepte, i que aquest ésser és l’home o, com diu Heidegger, la realitat humana. ¿Què significa aquí que l’existència precedeix l’essència? Significa que, de bell antuvi, l’home existeix, es troba, sorgeix en el món, i que es defineix després. L’home, tal com el concep l’existencialisme, si no és definible és perquè, d’antuvi, no és res (L’existencialisme és un humanisme)

La relació entre els dos sexes no és la de dues electricitats, la de dos pols: l’home representa alhora el positiu i el neutre, al punt que en francès es diu “els homes” per a designar els éssers humans, ja que el sentit singular de la paraula vir s’ha assimilat al sentit general de la paraula homo. La dona apareix com el negatiu, ja que tota determinació li és imputada com una limitació sense reciprocitat.
[...]
Econòmicament, els homes i les dones constitueixen quasi dues castes; davant els mateixos fets, els primers tenen situacions més avantatjoses, salaris més alts i més possibilitats d’èxit que les seues recents competidores; els homes ocupen en la indústria, en la política, etc., un nombre molt major de llocs i retenen els més importants. A més dels poders concrets que posseeixen, estan revestits d’un prestigi la tradició del qual es manté al llarg de tota l’educació del xiquet: el present envolta el passat, i en el passat tota la història ha sigut feta pels mascles. En el moment en què les dones comencen a prendre part en l’elaboració del món, aquest món és encara un món que pertany als homes; ells no ho dubten, i elles dubten apenes.

Simone de Beauvoir "El Segon Sexe". Introducció