Filosofem

Ètica i Filosofia en Secundària

La Justícia

Història d’un concepte

per filosofem | 17/12/2019

Inici > Ètica > 4t ESO Bloc 4: La justícia i la política: democràcia i ciutadania (...) > La Justícia

Llengües d'aquest article: català Español

" ...Quin material de reflexió ens ofereix el llibre? [Mai no m’abandones, de Kazuo Ishiguro] En primer lloc ens convida a pensar en la justícia mitjançant la negació. A diferència de Plató, Ishiguro no intenta representar un ordre social just sinó dibuixar el quadre esgarrifós d’un món que el lector acaba percebent com profundament injust. El que ens porta a la següent reflexió: la justícia mai s’experimenta directament. En canvi sí que experimentem directament la injustícia, i només a través d’ella ens fem una idea del que és la justícia. Únicament ponderant el caràcter del que creiem injust comencem a saber quines alternatives tenim. Només quan ens adonem del que costa superar la injustícia, adquireix algun contingut el nostre concepte abstracte de justícia. De manera que la resposta a la pregunta de Sòcrates, què és la justícia?, només pot ser la següent: la justícia és la superació de la injustícia." (Nancy Fraser, "SOBRE LA JUSTÍCIA Lliçons de Plató, Rawls i Ishiguro")

 1. Definició etimològica de ’justícia’

Una primera aproximació al significat de la paraula justícia ens la proporciona la seua definició etimològica.

A la Grècia clàssica, el just és dikaion (terme derivat de Diké, Δίκη, la justícia). La justícia és una virtut i no una regla. El just és el que hem d’establir en les nostres relacions amb les altres. El just estableix la igualtat i l’equitat entre els membres de la Ciutat. Per a Plató, hi ha una analogia, un vincle essencial entre la justícia en l’ànima i la justícia a la Ciutat. Fer regnar l’harmonia entre les diferents parts de l’ànima humana permet fer regnar l’harmonia a la Ciutat. No existeix una ciutat justa sense homes justos.1

A la Roma Antiga, el concepte es transforma. La diké passa a ser la concepció romana del dret («Jus, juris»). L’objectiu de la justícia esdevé llavors la protecció dels drets de la ciutadania romana i de les altres nacions (o jus gentium).2

Segons Eliza Arias, en Diccionari de dubtes, l’etimologia de la paraula justícia és la següent:

La paraula justícia prové del substantiu llatí iustitia i aquest, al seu torn, de l’adjectiu iustus, que significa ’just, conforme a dret’. Totes dues paraules tenen l’arrel ius, ’dret’.

En tant que qualitat abstracta, justícia es refereix al valor o principi segons el qual ha d’haver-hi igualtat de condicions per a tots i cadascú ha d’obtindre allò que mereix o li correspon.

 2. Definició general de ’justícia’

Activitat 1: Cerca tres definicions generals de la paraula ’justícia’. Fes una diapositiva per a cadascuna de les definicions i l’insereixes una imatge. No oblides escriure, en cadascuna de les diapositives, l’enllaç a la pàgina web d’on has tret la informació.

 2.1 Tipus de justícia

Activitat 2: Fes una diapositiva amb els tipus de justícia. I, en les diapositives següents explica cadascun dels tipus de justícia. Recorda d’inserir una imatge en cadascuna de les diapositives.

 3. Definición històrica de justícia

Activitat 3: Fes una definició històrica de la paraula justícia. Busca el seu significat en dos dels filòsofs de cadascuna de les etapes de la història de la filosofia:

 3.1 Filosofia antiga

  • Sofistes
    • Trasímac (vers el -450 o -400): “el que és just no és una altra cosa que el que convé al més fort”.
    • Càl·licles (vers el -400): L’autèntica justícia és la que procedeix de les lleis de la naturalesa i, com podem veure en el món animal, és la llei del més fort.
  • Sòcrates i Plató
  • Aristòtil
  • Domicio Ulpiano
  • Ciceron

 3.2 Filosofia medieval

  • Tomás d’Aquino
  • Thomas Hobbes

 3.3 Filosofia moderna

 3.4 Filosofia contemporània

  • John Stuart Mill
  • Karl Marx
  • John Rawls
  • Chaïm Perelman
  • Norberto Bobbio
  • Norbert Nozick
  • Lévinas
  • Nancy Fraser

Notes

1 Font: justice en Wikipédia

2 Font: justice en Wikipédia