Inici > Filosofia > Antropologia > Socialització

Socialització

Definició, fases, agents i mecanismes de socialització

per filosofem,



Procés mitjançant el qual aprenem a ser membres de la societat en interioritzar les creences, les normes i els valors de la nostra cultura.

 1. Definició de "socialització"

Altres definicions del mot "socialització":

...és el procés pel qual l’individu adquireix la cultura de la societat a què pertany, mitjançant l’aprenentatge i acceptació interna de les normes i valors fonamentals i estructura la seva personalitat, a través de la maduració del sí mateix i una assumpció de rols suficient per poder entaular relacions socials, o interactuar socialment de forma satisfactòria amb els altres [1]

...La socialització és el procés mitjançant el qual l’individu adquireix tota aquesta informació cultural que li serà necessària per a una vida normal en societat. (...) La socialització no només proporciona coneixements a l’individu, sinó que també els integra a les estructures de la seva personalitat. [2]

Émile Durkheim. Per a aquest autor la socialització és el mecanisme d’integració d’un individu en la societat, mitjançant el qual un subjecte adquireix les eines físiques, culturals, intel·lectuals i morals necessàries per a actuar en el seu si. [3]

Socialización
Socialización

Activitat 1 Fes una definició del mot "socialització". Per a fer-la, busca tres definicions en pàgines d’ètica i/o sociologia. Copia-les en el teu document i afegeix els enllaços de les pàgines d’on has tret la informació. Per acabar, redacta una definició de "socialització" amb les teues paraules, a partir de les tres definicions anteriors.

 2. Estadis del procés de socialització

Socialització primària: té lloc durant la infantesa de l’individu i, com ja hem dit, constitueix el període més intens d’aprenentatge moral i cultural[1]. És el moment en què el subjecte aprèn la llengua natural del seu entorn i assimila les pautes bàsiques de conducta (elements que, a més, constitueixen les bases necessàries per un aprenentatge posterior). En aquesta fase el principal agent de socialització és la família. [4]

Socialització secundària: Procés pel qual l’ésser humà interioritza els coneixements que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials [5]

Socialització terciària: La socialització terciària és coneguda com un procés de reintegració social que només s’aplica a les persones que han patit una desviació de la norma, és a dir, persones que per exemple han fet conductes delictives i/o infraccions. També es denomina com "resocialització".

Aquesta socialització consisteix en readaptar la conducta de l’individu desviat. és a dir, que ha incomplert la norma. En molts casos aquest incompliment comporta penes de presó, amb la qual cosa, aquest procés es sol donar dins d’aquesta. Els agents que influeixen en aquesta etapa serien les autoritats competents i el professionals com ara educadors socials, psiquiatres, psicòlegs i metges [6]

Tipus de socialització

Activitat 2 Explica, amb les teues paraules, quines són les fases del procés de socialització i indica alguna característica o característiques més rellevants de cadascuna de les fases.

 3. Agents socialitzadors

Entenem per agents de socialització certes institucions i estructures socials en el si de les quals es verifica el procés d’emmotllament de l’individu al seu entorn social. La interacció que es produeix en aquests contextos contribueix que els subjectes aprenguin els valors, les normes i les creences, els sentiments i les referències bàsiques que determinen la visió del món i els principis de conducta característics de la cultura en el si de la qual es desenvolupen. El procés de socialització i els seus agents en el bloc "Filosofia i vida"

Activitat 3 Fixa’t en la imatge qui hi ha a continuació i nomena i descriu els diferents agents socialitzadors que n’hi ha.

 4. Mecanismes del procés de socialització

Segons Antonio Lucas Marín, en "El proceso de socialización: Un enfoque sociológico", els mecanismes del procés de socialització o herència cultural són principalment dos:

...l’aprenentatge i la interiorització de l’altre i de la realitat. L’aprenentatge consisteix en l’adquisició de reflexos, d’hàbits, d’actituds, etc., que s’inscriu en l’organisme i en la psique de la persona i orienta la seua conducta. L’aprenentatge seria, doncs, l’aspecte més superficial de la socialització, que es realitza a través de quatre procediments: la repetició, la imitació, l’aplicació de recompenses i càstigs, i els assajos i errors. Estem, doncs, davant procediments que poden utilitzar-se tant per a ensinistrar animals com a homes. [...]. El segon mecanisme de socialització seria la interiorització o internalització de la realitat, és a dir, «l’aprensió o interpretació immediata d’un esdeveniment objectiu, quan expressa significat, és a dir, quan és una manifestació dels processos subjectius d’altre que en conseqüència, es tornen subjectivament significatius per a mi». Mitjançant la internalització comprenem els propis semblants i fins i tot el món real com a realitat significativa i social. Estem, doncs, amb la diferenciació entre aprenentatge i internalització, intentant distingir la possibilitat d’una mena de socialització més general d’una altra que seria més profunda i que es podria atribuir pròpiament només a l’home. En la realitat humana tots dos mecanismes es complementen, és més, ens recorda Rocher: «l’aprenentatge molt més llarg i complex en el xiquet que en qualsevol altre animal, ve forçat per les diferents formes d’interiorització de l’altre mentals i afectives, de les quals l’home és capaç, gràcies en particular a la seua major riquesa emotiva i sobretot a la seua aptitud per a manipular simbòlicament les realitats»

Activitat 4 Fes un comentari de text del següent fragment (10 línies mínim).

La societat ofereix al candidat a la socialització un lot ja fet d’altres significatius, que ha d’acceptar un lloc sense cap possibilitat de dir-hi la seva […] O sigui, que cadascú s’ha d’espavilar amb els pares que li han tocat. Aquest desavantatge injust, inherent al fet de ser una criatura, té una conseqüència òbvia: i és que, ni que l’infant no sigui un mer subjecte passiu del procés de socialització, de fet són els adults els que dicten les regles de joc. L’infant ha de jugar-hi amb entusiasme o de mala gana; però és l’únic joc possible. Corol·lari fonamental: com que l’infant no intervé en la tria dels seus significatius, automàticament s’hi identifica. I, pel mateix motiu, inevitablement interioritzarà llur realitat concreta.

Peter L. Berger i Thomas Luckmann, 1966, La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement.

Activitat voluntària Fes la següent webquest sobre el procés de socialització.

Notes

[1Cfr. "socialització" en Wikisofia

[3El procés de socialització i els seus agents en el bloc "Filosofia i vida"

[4Socialització primària en el bloc "filosofia i vida"

[5Cfr. "Socialització secundària" en enciclopèdia.cat

[6Crf. "Socialització" en "Viquipèdia"