Ètica i Filosofia en Secundària


Procés de socialització

Definició, fases, agents i mecanismes de socialització

per filosofem | 25/01/2018


Versión en Castellano: Proceso de socialización

Procés a través del qual els humans aprenem a ser membres de la societat en interioritzar les creences, les normes i els valors de la nostra cultura.

Definició de "socialització"

Altres definicions del mot "socialització":

...és el procés pel qual l’individu adquireix la cultura de la societat a què pertany, mitjançant l’aprenentatge i acceptació interna de les normes i valors fonamentals i estructura la seva personalitat, a través de la maduració del sí mateix i una assumpció de rols suficient per poder entaular relacions socials, o interactuar socialment de forma satisfactòria amb els altres [1]

...La socialització és el procés mitjançant el qual l’individu adquireix tota aquesta informació cultural que li serà necessària per a una vida normal en societat. (...) La socialització no només proporciona coneixements a l’individu, sinó que també els integra a les estructures de la seva personalitat. [2]"

Émile Durkheim. Per a aquest autor la socialització és el mecanisme d’integració d’un individu en la societat, mitjançant el qual un subjecte adquireix les eines físiques, culturals, intel·lectuals i morals necessàries per a actuar en el seu si. [3]

Activitat 1: Fes una definició del mot "socialització". Per a fer-la, busca tres definicions en pàgines d’ètica i/o sociologia. Copia-les en el teu document i afegeix els enllaços de les pàgines d’on has tret la informació. Per acabar, redacta una definició de "socialització" amb les teues paraules, a partir de les tres definicions anteriors.

Estadis del procés de socialització

Socialització primària: té lloc durant la infantesa de l’individu i, com ja hem dit, constitueix el període més intens d’aprenentatge moral i cultural[1]. És el moment en què el subjecte aprèn la llengua natural del seu entorn i assimila les pautes bàsiques de conducta (elements que, a més, constitueixen les bases necessàries per un aprenentatge posterior). En aquesta fase el principal agent de socialització és la família. [4]

Socialització secundària: Procés pel qual l’ésser humà interioritza els coneixements que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials [5]

Socialització terciària: La socialització terciària és un procés de reintegració social solament aplicable a qui ha patit una desviació de la norma. També es denomina resocialització i s’aplica sobre aquelles persones que han mostrat conductes delictives i infraccions. ... Normalment, davant tal transgressió, l’individu acaba en la presó, amb la qual cosa aquest procés de socialització terciària sol donar-se dins de la presó. S’entén llavors que les agents inductores de la socialització terciària siguen les autoritats competents i professionals (educadores socials, psiquiatres, psicòlogues i metgesses). [6]

JPEG - 36.4 kB
Tipus de socialització

Activitat 2: Explica, amb les teues paraules, quines són les fases del procés de socialització i indica alguna característica o característiques més rellevants de cadascuna de les fases.

Agents socialitzadors

Entenem per agents de socialització certes institucions i estructures socials en el si de les quals es verifica el procés d’emmotllament de l’individu al seu entorn social. La interacció que es produeix en aquests contextos contribueix que els subjectes aprenguin els valors, les normes i les creences, els sentiments i les referències bàsiques que determinen la visió del món i els principis de conducta característics de la cultura en el si de la qual es desenvolupen. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ I ELS SEUS AGENTS en el bloc "Filosofia i vida"

Activitat 3: Fixa’t en la imatge qui hi ha a continuació i nomena i descriu els diferents agents socialitzadors que n’hi ha.

Agents socials pel canvi

Mecanismes del procés de socialització o l’herència cultural

Peter L. Berger (1929-2017) i Thomas Luckmann (1927-2016) "La societat ofereix al candidat a la socialització un lot ja fet d’altres significatius, que ha d’acceptar un lloc sense cap possibilitat de dir-hi la seva […] O sigui, que cadascú s’ha d’espavilar amb els pares que li han tocat. Aquest desavantatge injust, inherent al fet de ser una criatura, té una conseqüència òbvia: i és que, ni que l’infant no sigui un mer subjecte passiu del procés de socialització, de fet són els adults els que dicten les regles de joc. L’infant ha de jugar-hi amb entusiasme o de mala gana; però és l’únic joc possible. Corol·lari fonamental: com que l’infant no intervé en la tria dels seus significatius, automàticament s’hi identifica. I, pel mateix motiu, inevitablement interioritzarà llur realitat concreta"
Berger i Luckmann, 1988, La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement.

Activitat 4: Fes un comentari de 10 línies mínim sobre el text anterior.

Activitat voluntària: Fes la següent webquest sobre el procés de socialització

Notes

[1En FiloXarxa: "socialització"

[3EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ I ELS SEUS AGENTS en el bloc "Filosofia i vida"

[4 Socialització primària en el bloc "filosofia i vida"

[5Socialització secundària en enciclopèdia.cat

[6Socialización en "Wikipedia"


Participa en el fòrum
Fòrum moderat a priori

El teu missatge serà mostrat en estar validat per l'administradora del lloc.
Gràcies per la teua participació!

Identificació
Escriu un missatge