Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > Filosofia > 4t ESO: Bloc 2. Identitat Personal > L’ésser humà: naturalesa i cultura
L’ésser humà: naturalesa i cultura

Concepcions filosòfiques dels éssers humans

per filosofem | 31/01/2018


Versión en Castellano: El ser humano: naturaleza y cultura

Els éssers humans som éssers singulars que no encaixem dins de les definicions pròpies de les ciències naturals. Què és el que ens diferencia de la resta dels animals? Des de la filosofia antiga, per a contestar aquesta pregunta, hom enumerà un o més trets diferencials exclusius dels éssers humans: l’ànima, la raó, la intel·ligència, la vida social, l’habilitat tècnica, el llenguatge, etc.

Actualment, per a contestar la pregunta, més que apel·lar a un tret significatiu per a diferenciar els éssers humans de la resta d’animals, el que fem és parlar d’un conjunt de qualitats les quals apareixen, en les altres espècies, en un grau inferior de complexitat i, sobretot, aïllades o separades, mentre que en l’ésser humà aconsegueixen un nivell d’organització i integració qualitativament nou.

1. Naturalesa

Activitat 1: Elabora una definició general i, una altra, etimològica de la paraula "naturalesa"

Activitat 2: Elabora una definició històrica del concepte "naturalesa"

2. Cultura

Activitat 3: Elabora una definició general i etimològica de la paraula "cultura"

Activitat 4: Elabora una definició històrica del concepte "cultura"

3. La naturalesa humana

L’ésser humà és un ésser viu d’extraordinària complexitat. És evident que tenim una naturalesa com en té una tota espècie animal, però és bastant discutible que aquesta determinació de la nostra naturalesa ens baste. Hi ha alguna cosa en l’ésser humà que ens motiva a trobar una especificitat no homologable amb les que, en un plànol horitzontal, marquen totes i cadascuna de les espècies vives al nostre voltant, i el llenguatge hi representa un paper crucial. [1]

Activitat 5: Elabora una definició històrica del concepte "naturalesa humana"

PDF - 182.2 kB
Concepciones de la naturaleza humana en la historia
Vicenta Viciach
  • La visió grega:
    • L’heroi homèric: Els poemes d’Homer insisteixen a recordar que la vida humana, a diferència de la dels déus, es troba enquadrada dins d’uns límits estrets. Però per això mateix es destaca l’obligació moral de treure’n el màxim partit, sense que això vulga dir que els homes han d’assemblar-se als déus. Els herois homèrics donen per suposat que la seua missió és exercitar al límit les seues facultats humanes en l’acció; si així ho fan, la seua vida estarà a l’altura de tot el que s’exigeix a la seua responsabilitat i seran homes en el sentit més ple i genuí del terme. El seu convenciment és que, per ser la vida curta, han d’omplir-la de gestes. Les gestes personals constitueixen la meta de l’home. Aquesta meta s’ateny en la guerra, i per això l’heroi sap que la seua vida està destinada a ser curta. La urgència d’omplir la vida de gestes és la resposta heroica a qualsevol dubte sobre la petitesa de l’home en comparació amb els déus. En arriscar la vida, l’heroi demostra la seua estima per una cosa que la transcendeix, un ideal que els déus no poden tenir mai i que des d’un punt de vista humà té una noblesa de la que manquen les festes i els plaers dels déus.
      L’obligació d’acomplir accions perilloses no ofereix recompensa fora de si mateixa. En l’altra vida els herois no troben una supervivència feliç i esplendorosa. Tots els homes arriben a la mateixa fi. Quan el cos del mort es crema, és cert que en sobreviu una ànima (ψυχή psyqué), però és una ànima opaca i sense forces. I no és que els herois grecs manquen sense més de recompensa després de la mort; el pitjor és que es troben exactament en el mateix cas dels homes que no han fet cap esforç per guanyar honor, i les tenebres en què es mouen no ofereixen cap compensació al món il·luminat pel sol que han perdut. En aquest sentit les concepcions d’Homer són indiscutiblement pessimistes, quasi tràgiques.
      Una de les característiques més atractives de l’estil d’Homer és l’ús dels símils, en què descriu el que veia entorn seu. En ells toca sovint temes de la vida corrent dels homes i de les dones. Les grans accions d’Homer no se n’ixen mai del seu escenari radiant, però el poeta sap suggerir discretament que no són les úniques coses que importen, i els dóna una perspectiva nova amb les seues incursions breus a altres plans de la realitat. El món poètic d’Homer és un microcosmos del seu món circumdant i, a pesar de lligar-lo al passat la seua temàtica, aconsegueix introduir-hi quasi tots els aspectes de la vida que coneixia. És el primer poeta universal en el sentit que veia l’escenari de la vida com un tot i n’assenyalava tots els aspectes significatius. Tret de la web La serp blanca d’Enric Iborra
    • Sòcrates i Plató: dualisme antropològic
    • Aristòtil: L’home com animal racional i polític.
  •  
    • Filosofia hel·lenista: materialisme i individualisme
  • El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, de la mort, la llibertat.
  • El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.
  • La Modernitat i el s. XIX: raó, emocions i llibertat.
  • L’ésser humà en la filosofia contemporània.

Notes

[1Cfr. "Què és de la naturalesa humana" de Víctor Gómez Pin en Mètode. Universitat de València


Participa en el fòrum
Fòrum moderat a priori

El teu missatge serà mostrat en estar validat per l'administradora del lloc.
Gràcies per la teua participació!

Identificació
Escriu un missatge