Inici > Eines > Llibres > L’existencialisme és un humanisme

L’existencialisme és un humanisme

Opuscle basat en una conferència que Jean-Paul Sartre va pronunciar el 29 d’octubre 1945 a dos quarts de nou de la nit a la Salle des Centraux de Paris organitzada pel club "Maintenant"

per filosofem,



Sartre, igual que Nietzsche, refusa frontalment l’existència d’un déu i el seu paper en l’existència de l’home. El pensament sartrià, fonamentalment pessimista, l’home no naix amb essència ni naturalesa, comença per no ésser res, i són els seus fets els què li concedeixen existència, que és fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensació de nàusea. Tot i això, Sartre remarca el paper humanista de l’existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la responsabilitat de l’home en les conseqüències de les seves eleccions. (Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure)

Lectura recomanada per a Filosofia de 1r. de Batxillerat

Sartre i Beauvoir
Sartre i Beauvoir

"Dostojevskij va escriure: «Si Déu no existia, tot seria permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix, i, en conseqüència, l’home queda deseixit, car no troba ni en ell, ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. D’antuvi no troba cap excusa. Si, en efecte, l’existència precedeix l’essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa humana dada i fixada; dit d’altra manera, no hi ha determinisme, l’home és lliure, l’home és llibertat. Si, a més, Déu no existeix, no trobem davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Per tant, no trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l’home està condemnar a ser lliure. Condemnat perquè no s’ha creat a si mateix, i malgrat tot lliure, perquè una vegada llençat al món, és responsable de tot el que fa. L’existencialista no creu en la potència de la passió. No pensarà mai que una passió és un torrent devastador que condueix fatalment l’home a determinats actes, i que, en conseqüència, és una excusa. Pensa que l’home és responsable de la seva passió. L’existencialista no pensarà tampoc que l’home pot trobar un socors en un signe donat, en aquesta terra, que l’orientarà; car pensa que l’home desxifra el signe com li ve de gust. Pensa que l’home sense cap suport i sense cap socors, està condemnat a cada instant a inventar de nou l’home." (Jean Paul Sartre, L’existencialisme és un humanisme, 1946)

Veure en línia : Sartre en la web Filosofia en Xarxa