Inici > Ètica > Metaètica > Naturalesa i cultura. El concepte "persona"

Naturalesa i cultura. El concepte "persona"

per Àngels Varó Peral,



 1. Introducció

Els éssers humans naixem amb una serie de capacitats que ens diferencien de la resta d’animals, com ara la capacitat de percebre’ns a nosaltres mateixes i l’entorn que ens envolta; la capacitat de recordar, de preveure ; la capacitat de nomenar els objectes i els actes amb símbols; la raó per concebre i comprendre el món; i la imaginació, que ens permet arribar-hi més enllà de l’abast dels sentits.

Però la gran diferència entre humans i la resta d’animals podríem veure-la en la manera de situar-nos al món i de comportar-nos-hi. Tota pràctica humana, per més relacionada que estiga amb la biologia, comporta sempre un aspecte cultural. Aquest fet és evident en el cas del llenguatge, dels costums, dels rituals ... però també ho és en el de les funcions biològiques, com menjar, beure, caminar, dormir o fer sexe. Per tant, en els éssers humans, totes les conductes regides biològicament són matisades per la tradició cultural.

 2. Éssers humans: dones, homes...

Activitat 1

  • a) Fes una definició del concepte "ésser humà" i dibuixa la representació mental que tens d’aquest concepte.
  • b) Defineix els conceptes "dona" i "home" i dibuixa la representació mental que tens de cadascun d’aquests conceptes.
    • Home en Diccionari invers de la llengua catalana
    • Humà en Viquipèdia

 3. Naturalesa i cultura: éssers humans, animals culturals

Activitat 2 Defineix el concepte "naturalesa"

Activitat 3 Defineix el concepte "cultura"

Activitat 4 Explica el significat de l’expressió "animal cultural" aplicada als "éssers humans"

 4. Dimensió moral dels éssers humans

Recordem que la moral s’origina en els costums o hàbits de comportament d’una persona o d’un grup. Així, amb els nostres costums i comportaments, ens construïm la nostra “manera de ser” al llarg de la nostra vida. Perquè la vida humana és un projecte, és a dir, no està prèviament determinada ni definida per alguna cosa o per algú aliè al subjecte que viu. La vida és, doncs, un continu “quefer-se”. I la moral s’integra en aquest "quefer-se", que està format per actes, hàbits i costums i té a veure amb projectes, fins i normes els quals, d’alguna manera, orienten la nostra vida.

Ètica
Ètica

Quan parlem de “moral com estructura”, parlem de la inevitabilitat d’aquest “quefer-se”, atesa la indeterminació biològica dels éssers humans. Quan parlem de “moral com estructura”, pretenem respondre la qüestió “per què hi ha moral?”

Xavier Zubiri (1898-1983) reflexionà sobre aquesta qüestió. Zubiri parteix, en la seua anàlisi, de la comparació entre el comportament animal i el comportament humà.

  • En el comportament animal predominen les respostes innates. Per això, els animals tenen respostes “específiques” perfectament adequades als estímuls del medi. Exemples d’aquest tipus de respostes són: col·leccionar i emmagatzemar nous (els esquirols); construir xicotetes preses (les llúdries); la dansa de les abelles per a indicar als seus congèneres on hi ha flors; el teixir teranyines; les fileres de formigues; el nadar dels gossos; anar al lloc on van nàixer, després d’haver estat diversos anys a la mar, per a pondre (els salmons).
  • Els éssers humans, en canvi, manquem de comportaments instintius (el més pròxim a l’instint, en els éssers humans, són els reflexos). Restem, doncs, en suspens davant els estímuls del medi, "lliures-de" ells (primera dimensió de llibertat). Són la nostra plasticitat cerebral i l’aparició de la "intel·ligència" les que ens permeten l’adaptació al medi i, per tant, la continuïtat de l’espècie. "Intel·ligència" significa aquí que els éssers humans, per a subsistir biològicament, necessitem "fer-nos càrrec" de la situació, açò és, haver-nos-les amb les coses i amb nosaltres mateixos com a "realitat", i no merament com a estímuls. En el comportament humà, les respostes són inespecífiques. Els éssers humans, a diferència de la resta d’animals, hem de considerar la realitat abans d’executar un acte. Açò significa que ens movem en l’àmbit de la possibilitat i de la llibertat. I, a través de la possibilitat i de la llibertat, ens obrim necessàriament a l’àmbit de les preferències, açò és, ens trobem forçats a triar d’entre totes les possibilitats una, d’acord amb un determinat sistema de preferències. Heus ací la segona dimensió de llibertat: llibertat no sols de tenir que respondre al medi, sinó també llibertat per a preferir segons el nostre propi projecte de vida.

La conclusió que extrau Xavier Zubiri d’aquesta comparació entre el comportament animal i l’humà és que la moral és constitutivament humana. No es tracta d’un ideal, sinó d’una forçositat, d’una necessitat que ve exigida per les pròpies estructures psicobiològiques dels éssers humans (per la indeterminació biològica). En aquest sentit, la “moral com a estructura” comprèn tant els comportaments "honests" com els "deshonests".

5. Persona

 5.1 Definició de "persona"

Activitat 5 Escriu una definició general i una definició etimològica de la paraula "persona"

Activitat 6 Escriu una definició històrica del concepte "persona"

 5.2 La persona, un projecte inacabat

Escoltem la cançó "Te’n podria dir mil" i debatem sobre un dels gèneres de les persones, el silenciat i invisibilitat i com afecta açò als projectes de vida de les dones i al seu desenvolupament com persones.

Aquest videoclip és el resultat del projecte "Igualem-nos / Música per a la igualtat", que s’ha desenvolupat durant el curs 2016-17 a l’IES Càrcer

A continuació, ens parlen sobre el desenvolupament del projecte

Activitat 7 Escriu una reflexió amb el títol "Perfectibilitat humana: La persona, un projecte inacabat" (extensió mínima: 10 línies)

Documents adjunts