Filosofem

Ètica i Filosofia en Secundària

Hildegard von Bingen (1098-1179)

La Sibil·la del Rhin: filosofa, metgessa, poetessa, miniaturista, mística i compositora. Segle XII

per filosofem | 21/02/2010

Inici > H. Filosofia > Filosofia Medieval > Hildegard von Bingen (1098-1179)

Llengües d'aquest article: català Español

Des de jove tingué visions místiques les quals li permetien entendre les sagrades escriptures i feien que veiés la humanitat en el cim de la creació.

Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps. Sobre la sexualitat tenia un punt de vista femení i positiu, d’ella és la primera descripció de l’orgasme. Viatjà molt i donà conferències.

 Biografia

Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana.1 En ple segle XII, sota el regnat del poderós Frederic Barba-roja, aquesta abadessa va dedicar els seus més de huitanta anys de vida a contrariar amb astúcia i subtilesa els mandats opressius de la seua època.2

Hildegarda de Bingen

Va néixer en Bermersheim (Alemanya) l’any 1098 al si d’una família de la noblesa, i, com que era la menor de deu fills, es va veure destinada irremissiblement a la vida monàstica. Des de la infància, Hildegard va patir episodis d’inspiració mística que l’encegaven i visions místiques que l’Església més tard va atribuir a la inspiració divina.3 Les experiències místiques de Hildegarda es prolongarien durant tota la seua vida arribant a expressar els seus coneixements en forma de visions. Si bé això pot causar estranyesa en l’actualitat, ha de tindre’s en compte que, tal com assenyala Margaret Alic en El legado de Hipatia: “Afirmar que un tenia visions era cosa freqüent en el segle XII, i va continuar sent un recurs literari durant segles”.4

Preocupats pel seu fràgil temperament, els seus pares la van dipositar al convent benedictí de Disibodenberg, on es va sotmetre a la disciplina ascètica del monestir i va aprendre llatí, grec, litúrgia, música, oració i ciències de la naturalesa. El 1136, malgrat la seua joventut, Hildegard va ser nomenada abadessa i hagué d’assumir la direcció del convent.5

Visió de la jerarquia angèlica

Es trobava immersa en una societat aristocràtica la qual es defensava fins el punt de rebutjar l’ingrés al monestir de dones que no foren d’origen noble i mancaren de riquesa. Justificava tal procedir davant els qui l’acusaven d’obrar en contra de les escriptures, adduint la necessitat d’un ordre social. Creia que cada home tenia assignat un lloc i rang en la societat i que Déu cuidava que l’ordre menor no ascendira per damunt de l’ordre superior. Tenia una concepció feudal d’absoluta rigidesa.6

A partir del 1158 va emprendre quatre viatges de peregrinació seguint el curs dels quatre rius que confluïen a Bingen, el riu Main, el Mosel·la, el Rin cap al nord i cap al sud. En aquests viatges sortia a predicar a les places i feia conferències on parlava de la reforma de la clerecia i de la redempció, criticant tant la corrupció del clergat com l’heretgia dels càtars. Hildegarda de Bingen va viure en una època de floriment de la literatura religiosa escrita per dones, referit per alguns com "el moment de les mares de l’Església". Des d’un punt de vista literari van destacar Hildegarda i Hadewijch, i altres ho van fer pel valor científic, històric, etc., de la seva obra. Al llarg dels segles XII i XIV van proliferar moltes autores interessants per diversos motius, com per exemple Christine de Pisan, Elisabet de Schönau, Clara d’Assís, Matilde de Hackeborn, Gertrudis la Gran, Matilde de Magdeburg, Margarida Porete (cremada a la foguera per les seves obres), Beatriu de Natzaret, Caterina de Siena, Brígida de Suècia o Juliana de Norwich. Proclamava la igual dignitat entre homes i dones, com també va lluitar per la dignitat dels oprimits. Va caure en alguns prejudicis misògins propis de la seva època. Hildegarda predicava una teologia en femení i amb simbologia femenina. Sobre la sexualitat també tenia un punt de vista femení i positiu, d’ella tenim la primera descripció de l’orgasme. Alguns apunten la seva homosexualitat, tot i que altres consideren que els textos són massa ambigus i no en poden estar segurs.7

La maternitat
que procede del Espíritu y del Agua, Scivias II, 3 Hildegard von Bingen

A partir d’una profunda crisi mística que va experimentar als 42 anys, va comprendre que havia d’escriure les seues experiències íntimes i la seua visió del món, que va plasmar en nou llibres: el Liber scivias (1141-1151) és una descripció il·luminada amb magnífiques il·lustracions de les seues visions del cosmos i una reflexió sobre la posició que la humanitat ocupa al seu si; el Liber vitae meritorum (1158-1163) és una reflexió ètica sobre els efectes còsmics de la virtut i el pecat; i el Liber divinorum operum (1163-1170) està dedicat a la teologia natural. A més d’aquestes obres, cal afegir una infinitat de cartes, poemes, hermenèutica i altres treballs científics, teològics i filosòfics.8

Al segle XII hi havia pocs metges i era usual dirigir-se als monestirs femenins o masculins, on sempre hi havia algú amb coneixements mèdics i solia haver-hi un hospital per a pobres i pelegrins, una farmàcia, un jardí de plantes medicinals i una casa de sagnies. Ja s’havien escrit diversos tractats mèdics, com el de Tròtula al segle XI, De mulierum passionibus. D’altra banda, l’Església estava dividida per heretgies i cismes, i hi havia corrupció i relaxació de costums entre els bisbes, clergues i monjos.9

Menció a part mereix la seua obra mèdica, que inclou el Liber simplicis medicinae (1150-1160), un important compendi mèdic que tracta de les plantes, animals, minerals, metalls, i altres elements de la naturalesa, contemplats des de la perspectiva de la seua acció curativa. També el Liber compositae medicinae, que tracta sobre les malalties, les seues causes i símptomes –considerant principalment les relacions amb les forces còsmiques, és a dir, els elements, els astres, els vents– contemplades des d’una fisiologia al·legòrica del cos humà com a microcosmos. Les fonts del seu coneixement van ser probablement les tradicions populars, l’humoralisme galènic que formava part de l’herència dels benedictins, els referents bíblics, juntament amb analogies microcòsmiques de fort contingut místic.10

Les seues relacions amb la cúria romana foren problemàtiques. Ja en el seu temps, un concili de teòlegs del Vaticà va donar crèdit a les seues visions, interpretades com prediccions del futur. Tanmateix la seua relació amb l’Església no sempre va ser cordial, perquè Hildegard no va amagar la seua opinió crítica amb la degradació dels costums i amb la manca de compassió amb els pobres, a més de discrepar sobre aspectes fonamentals de la doctrina, com és el cas de la culpabilitat d’Eva, sobre la qual requeia tot el pes del pecat original i a qui Hildegard considerava, per contra, una víctima enganyada pel dimoni, envejós de la seua capacitat de procrear. El seu conflicte amb la jerarquia de l’Església va assolir el cim quan Hildegard i les monges del convent de Rupertsburg van donar sepultura al cementiri del convent un jove revolucionari, que havia estat excomunicat per l’arquebisbe. L’abadessa es va negar a desenterrar-lo i fins i tot va fer desaparèixer qualsevol rastre de l’enterrament, perquè ningú pogués buscar-lo. Aquest problema li va comportar a Hildegard la prohibició de fer música, per la qual cosa va protestar davant l’arquebisbe amb una carta en què es lamentava de la pèrdua que la sanció representava per a tota la comarca del Rin, amonestant per això l’autoritat eclesiàstica.11

L’Església va decidir perdonar-la i pocs anys després aquesta polifacètica i mística dona va morir havent superat els noranta anys de vida. Conta la tradició que a l’hora de la mort van aparèixer dos arcs molt brillants i de diferents colors al cel.12

 Obres

La seva obra és una barreja inseparable d’elements naturalistes i místics. Va tenir una notable influència en el seu temps que va perdurar fins al Renaixement. El seu Liber scivias es va imprimir per primera vegada a París el 1513 i el seu Liber simplicis medicinae va assolir dues edicions, el 1533 i el 1544. La seua influència intel·lectual es deixa veure en la filosofia oculta d’Agrippa von Nettesheim (1531) i en les representacions al·legòriques de l’antropologia microcòsmica de Robert Fludd(1617).13

Univers
Hildegard von Bingen

Amb els seus textos, l’abadessa realitzà interessants aportacions a la ciència. Malgrat creure en un origen diví, no pensava que la creació fos resultat d’una intervenció sobrenatural sinó de la presència dels quatre elements primordials que va dividir en dues classes, els superiors o celestials (foc i aire) i les inferiors o terrenals (aigua i fang). Segons Hildegarda, totes dues classes estaven relacionades com ho estaven el macrocosmos i el microcosmos. Per això Hildegarda va intentar harmonitzar la física amb l’anatomia i la fisiologia... És molt destacable que una dona sense instrucció formal arribara a acceptar que, amb independència de l’impuls creador, els misteris del cosmos podien explicar-se amb l’observació i el raonament.14 Proposà un univers heliocèntric 300 anys abans que Copèrnic, va escriure sobre la gravitació universal 500 anys abans que Newton... va promoure la igualtat de gènere, va negar que el plaer sexual fos fruit del pecat i va sostenir que la sang que veritablement tacava no era la de la menstruació sinó la que vessaven les guerres; va ser una dona molt avançada al seu temps, principalment en les seues opinions sobre la importància de la gratificació sexual per a les dones.15

Defensa que l’alteració del medi natural pot fer emmalaltir (concepte que va antecedir a l’ecologia), va accentuar la importància de l’alimentació en la salut i l’ús de plantes com a remei, avançant-se a l’homeopatia i a les flors de Bach, per la qual cosa a Alemanya se la considera la seua precursora. A més, parlava de la influència dels estats anímics en els mals corporals, com fan hui dia les modernes teories de la psicologia, qüestió aquesta que fins fa molt poc no s’ha posat de rellevància en la medicina actual.16

  • Filosofia i teologia
    Des de jove tingué visions de tipus místic però no va començar a escriure les seves visions fins als quaranta anys d’edat, un cop vençuts escrúpols i dubtes. Les seves visions o "inspiració divina" venien sense èxtasi ni transport. Les elaborava, interpretava i dictava en vigília a col·laboradors que les escrivien, i en destaca la monja Ricarda, a qui estava fortament unida. Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses:17
    • Scivias Domini (Coneix els camins), 1141-1151. Teologia dogmàtica. Tracta sobre la creació de món i de l’ésser humà; l’ésser i el desenvolupament de l’Església fins la seva perfecció, la història de la humanitat, el seu desviament de Deu i el seu retornament al Pare.
    • Liber vitae meritorum (Llibre dels mèrits de la vida), 1158-1163. Teologia moral. Tracta sobre el comportament de l’ésser humà qui, en ser lliure, ha de decidir contínuament a qui serveix i què fer. El seu missatge és: "¡Home, fes-te humà!"
    • Liber Divinorum Operum
      Hildegard von Bingen

      Liber divinorum operum (Llibre de les obres divines), o De operatione Dei, 1163-1174. Cosmologia, antropologia i teodicea. Descriu la Creació com una obra d’art, i l’ésser humà com un microcosmos que l’integra dins del seu si.

  • Medicina
    • Liber subtilitatum diversarum naturarum creaturarum (Llibre d’observacions sobre les propietats naturals de les coses creades) escrit entre el 1151 i el 1158, el qual sembla que fou dividit en dos textos en el siglo XIII:
      • Liber simplicis medicinae o Physica (Llibre de la medicina senzilla o Física). Sobre les propietats curatives de les plantes i els animals des d’una perspectiva holística. Tracta de les plantes, els elements, els arbres, les pedres, els peixos, els ocells, els animals terrestres, els reptils i els metalls.
      • Liber compositae medicinae o Causae et curae (Llibre de la medicina complexa o Causes i remeis). Sobre l’origen de les malalties, el seu tractament i el funcionament intern del cos humà. Té tres seccions. En la primera parla de la creació. La segona està dedicada a l’home. En les altres tres seccions tracta aspectes mèdics, diferents malalties i les seues curacions. Inclou receptes detallades per tal de curar més de dues-centes malalties conegudes de l’època que, probablement, Hildegarda havia utilitzat, ja que va tractar molts malalts a l’hospital del convent. Hildegarda insistia en una dieta correcta i hàbits de vida sano, allunyats d’extremismes. La primera descripció amb intenció científica de l’orgasme femení li la devem a Hildegarda.

        Quan la dona s’uneix a l’home, l’escalfor del seu cervell, on radica el plaer, fa que ell assaboreixi el goig de la unió i ejaculi el seu semen. I quan el semen ha caigut on pertoca, aquesta fortíssima escalfor del cervell l’atreu i el reté. Immediatament, es contreu la ronyonada de la dona i es tanquen tots els òrgans que durant la menstruació estan a punt per obrir-se, de la mateixa manera que un home fort sosté una cosa dins de la mà.18


  • Altres obres
    • Explanatio Regulae S. Benedicti (Explicació de la Regla de S Benedictí), aprox. 1053-65.
    • Explanatio Symboli S. Athanasii (Explicació del Símbol de S Atanasi), aprox. 1065. És una explicació de la Trinitat, generalment amb visions al·legòriques. L’obra compara l’ànima amb el foc i diu que Deu és foc present en cada criatura. L’ànima és foc, vivifica tot el cos i li dona l’alè de la racionalitat. Hildegard conclou assegurant que qui vulga salvar-se, ha de creure’l.
    • Vita S. Disibodi (Vida de S. Disibodi), 1170.
    • Vita S. Ruperti (Vida de S. Rupert), aprox. 1150.
    • Lingua Ignota per simplicem hominem Hildegardem prolata (Llengua desconeguda), aprox. 1150.
      Litterae ignotae
      Les 23 lletres de la Lingua ignota de l’abadessa Hildegard von Bingen

      Llengua les paraules de la qual contenen en sí l’essència de les coses. Sembla que Hildegard la utilitzà per escriure les seus visions . És, probablement, la primera llengua artificial de la història d’occident.
      Sobre Lingua Ignota podem llegir l’article de Raúl Vallejo "La Lingua Ignota de Hildegard Von Bingen" (2008) i també la web de l’Associació Hildegardiana

    • Solutiones XXXVIII questionum (Respostes a 38 preguntes), 1178. Respostes de Hildegard a les preguntes dels monjos del monestir de Villers.
    • Expositiones evangeliorum (Explicacions de l’Evangeli)
  • Música gregoriana
    A més de les obres esmentades, Hildegard també va compondre música gregoriana, va escriure gairebé vuitanta cançons i una òpera intitulada Ordo Virtutum, una peça musical que va més enllà del llenguatge de la música medieval.19 Per Hildegard, la música és una reminiscència de la saviesa divina i un dels pocs nexes que encara uneixen la humanitat amb les realitats espirituals. La música li alleugera l’aclaparament de veure’s lluny de l’harmonia celeste i desterrada del paradís.
    Hildegarda organitzava celebracions a la seva congregació en forma de rituals amb música en els quals ella i les seves companyes es vestien de núvies de Déu, amb bonics vestits de colors clars i tocats al cabell. Per a elles escrivia poemes i els musicava.20
    Podem veure la discografia completa d’Hildegard en la web de Medieval Music & Arts Foundation (en anglés). Algunes de les seues composicions les podem escoltar en els següents vídeos:
    • Symphonia armonie celestium revelationum (Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestials), 1140 – 1150. Són 77 peces musicals destinades a la comunitat de Rupertsberg (43 antífones, 17 responsoris, 8 himnes, 1 Kyrie, 1 peça lliure i 7 seqüències per la missa.

    • De Spiritu Sancto
      Hildegard von Bingen

      Ordo Virtutum (El cor de les Virtuts), 1150. Auto sacramental sobre les virtuts. És una representació al·legòrica de la moralitat composada per 82 melodies monofòniques que descriuen la lliuta entre dèsset virtuts i el dimoni per la conquesta d’una ànima.


    • Interpretació d’algunes de les seues obres musicals
      • O Vis Aeternitatis:

      • Spiritus Sanctus

 Cites

  • "La dona es semblant a la Llar de la Saviesa" Liber vite meritorum, I, 82
  • "L’anima és simfònica; i així com la paraula designa el cos, així la simfonia designa l’espèrit, perquè l’harmonia celeste proclama la divinitat, i la paraula publica la humanitat del Fill de Deu" (Scivias)

 Pel·lícula

Vision Aus dem leben der Hildegard von Bingen de Margarethe von Trotta (2009)


Notes

1 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

2 Tret d’Hildegard von Bingen, la profetisa teutónica o la sibila del Rin de Mercedes Peces Ayuso en "Los ojos de Hipatia", 3/04/18

3 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

4 Tret de Santa Hildegarda de Bingen: religión, ciencia y poder de Laura Morrón en el blog "Los Mundos de Brana", 6/11/2015

5 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

6 Tret de Santa Hildegarda de Bingen: religión, ciencia y poder de Laura Morrón en el blog "Los Mundos de Brana", 6/11/2015

7 Cfr. Hildegarda de Bingen en Viquipèdia.

8 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

9 Cfr. Hildegarda de Bingen en Viquipèdia.

10 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

11 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

12 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

13 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

14 Tret de Santa Hildegarda de Bingen: religión, ciencia y poder de Laura Morrón en el blog "Los Mundos de Brana", 6/11/2015

15 Tret d’Hildegard von Bingen, la profetisa teutónica o la sibila del Rin de Mercedes Peces Ayuso en "Los ojos de Hipatia", 3/04/18

16 Tret d’Hildegard von Bingen, la profetisa teutónica o la sibila del Rin de Mercedes Peces Ayuso en "Los ojos de Hipatia", 3/04/18

17 Cfr. Hildegarda de Bingen en Viquipèdia.

18 Tret de Hildegarda de Ramon Folch en Mètode 2019 - 102

19 Tret d’Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana de Josep Ll. Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València. Mètode 2006 - 50.

20 Cfr. Hildegarda de Bingen en Viquipèdia.


Webgrafia