Inici > Eines > Premsa > Seran les nostres filles i fills ciutadanes i ciutadans d’èxit “tal i com (...)

Seran les nostres filles i fills ciutadanes i ciutadans d’èxit “tal i com està el pati” a l’ensenyament?

per Àngels Varó Peral,



Aula TIC
Aula TIC

“Per a ser ciutadans d’èxit, els teus fills mereixen estudiar en anglès” diu l’espot publicitari de la Generalitat Valenciana. Així vol, el partit que ens governa, legitimar l’ordre d’impartir l’Educació per a la Ciutadania de 2n d’ESO en anglès. Però, i els nostres fills i les nostres filles, ¿es mereixen perdre entre sis o huit hores de classe per setmana d’una assignatura qualsevol perquè la Conselleria d’Educació ha decidit, unilateralment, no enviar professorat substitut abans dels primers quinze dies d’absència del professorat? Es mereixen fer els seus estudis en el programa d’ensenyament en valencià (PEV) sense que la Conselleria d’Educació garantisca el professorat en valencià? Es mereixen estudiar en el programa de incorporació lingüística (PIL, o “línia en castellà”) amb un fracàs escolar escandalós? I la massificació a les aules, també és la mereixen? Quina atenció individualitzada rebran les nostres filles i els nostre fills dins de l’aula si n’hi a 30 o 40 alumnes més en la classe? I, els barracons, els mereixen? I, la falta de menjadors escolars, també és la mereixen? Han de dinar a una altra escola perquè la Conselleria d’Educació no construeix menjadors escolars amb les places necessàries, incloses les d’infantil, a la teua escola? I la precarietat de bona part de les instal·lacions esportives que hi ha als centres educatius, les mereixen? I la quasi inexistència de salons d’actes (el quals promouen la creativitat), també es la mereixen? I la “no” construcció de noves escoles i de nous instituts? Es mereixen, per anar a l’escola, haver de desplaçar-se des d’Altabix fins Carrús? I la “no” remodelació dels vells edificis? Es mereixen estar en aules velles amb parets desconxades, rajoles que cauen de les parets, portes i persianes trencades, sense una maneta de pintura des de no se sap quan? I la “no” dotació de recursos? Es mereixen “no” tenir a l’aula ordinadors, pissarres digitals, internet en condicions, mediateques...? Només és mereixen tenir-hi taules, cadires, pissarra i guix? Es mereixen tenir un paper passiu en el seu procés d’aprenentatge perquè només tenen els llibres de text els quals hem comprat nosaltres? Tot açò s’ho mereixen les nostres filles i els nostres fills? Així podran ser ciutadanes i ciutadans d’èxit?

Els nostres fills i filles, tenen dret a una educació de qualitat? I, com que tenen aquest dret, tenen la Conselleria d’Educació i el Govern Valencià l’obligació de proporcionar-nos tots els mitjans necessaris per a garantir un ensenyament públic de qualitat?