
Ara bé, allò que defineix d’una manera singular la situació de la dona és que, essent com tot ésser humà una llibertat autònoma, es descobreix i es tria en un món on els homes li imposen d’assumir-se com l’Altre: hom pretén de fixar-la en objecte i destinar-la a la immanència, ja que la seva transcendència serà perpètuament transcendida per una altra consciència essencial i sobirana. El drama de la dona és aquest conflicte entre la reivindicació fonamental de tot subjecte que es considera com l’essencial, i (...)