Filosofem

Darreres publicacions

• Margalida Comas, biòloga i pedagoga

  Josep Lluís Barona, Revista Mètode, 13/08/2018

  per filosofem | 11/02/2021
  
  
  

  Per a la generació de científics espanyols del primer terç del segle xx, ciència i educació formaven un binomi inseparable, absolutament imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure. Aquest era l’esperit de l’Escola Moderna fundada pel llibertari Ferrer i Guàrdia, i també l’ideari de la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE) de Giner de los Ríos, que tanta influència van tenir des de 1910 en l’impuls a la investigació científica i la modernització d’Espanya. Ciència i educació eren (...)

---

• Plató. Antropologia

  Dualisme antropològic: l’ésser humà està format per cos i ànima (psique).
  Teoria de la reminiscència

  per Àngels Varó Peral | 02/10/2020 (publicació anterior: 13/11/2009)
  
  
  

  Per Plató l’home està format per dos elements (cos i ànima). El cos és una identitat purament sensible, ha estat format pel Demiürg que és un petit déu d’origen pitagòric. Segons el pitagorisme, el Demiürg creà el món sensible i li donà formes geomètriques. El Demiürg va crear el món amb matèria i per tant el va fer imperfecte, canviant, mutable,... En canvi la ψυχή (psyché, ànima) no és material, sinó una força o un principi vital gràcies al qual els éssers poden moure’s.

---

• Model d’examen de la PAU (EBAU) 2020

  per filosofem | 05/05/2020
  
  

---

• La Veritat i els seus tipus

  per filosofem | 04/05/2020
  
  
  

  Primitivament, la veritat va ser entesa com una propietat de les coses, la seua propietat de manifestar-se. Però a poc a poc, la veritat es converteix en una propietat de l’enteniment: és ell el que ha de “revelar” què són les coses. Tal concepció apareix clarament en Aristòtil i és acceptada per gran part de la filosofia posterior.

  En l’actualitat, les principals explicacions sobre el sentit de la veritat es deuen a la teoria de la correspondència o teoria semàntica de la veritat, la teoria de la coherència i la teoria pragmàtica de la veritat. En totes elles es manté la idea bàsica que la veritat consisteix en una relació, difereixen només en la determinació dels termes d’aquesta relació: relació d’una proposició amb els fets (correspondència); relació d’una proposició amb un conjunt establit de proposicions (coherència) i relació d’una proposició amb la pràctica, l’acció o la utilitat (pragmàtica).

---

• L’art rupestre valencià

  Memòries històriques, per David Garrido 30/07/18

  per filosofem | 11/04/2020
  
  
  

  Ara mateix, el MARQ, és a dir el Museu Arqueològic dependent de la Diputació d’Alacant, situat al vell hospital de la ciutat, organitza l’exposició «Rupestre. Els primers santuaris». El motiu: la declaració, ara fa vint anys, com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de l’art rupestre —atenció!— de «l’arc mediterrani» de la península Ibèrica. Vatua els esforços que fan alguns per evitar el mot «valencià». Cara a la prehistòria som «arc mediterrani», ja veieu, o bé ens etziben l’adjectiu «llevantí» per a (...)

---

• Hominització i Humanització

  L’evolució biològica de l’ésser humà i el paper de les dones en la humanització

  per Àngels Varó Peral | 07/04/2020 (publicació anterior: 04/11/2015)
  
  
  

  Llegim en la Viquipèdia que l’hominització és el conjunt de processos biogenètics i evolutius que han permès el sorgiment de l’actual homo sapiens sapiens a partir d’un grup de primats homínids de l’era terciària. I que, la humanització fa referència a les transformacions produïdes per l’evolució socio-cultural que han afectat i afecten les formes de vida i organització humanes.

---

• Ciutadania en un món global. Imagina

  Cançò de John Lennon

  per filosofem | 09/03/2020
  
  
  

  Imagina’t que tothom ho comparteix tot arreu del món.

---

• L’univers

  Aproximació conceptual a la Filosofia de la Naturalesa i a la Cosmologia

  per  | 26/02/2020 (publicació anterior: 27/10/2011)
  
  
  

  L’Univers és tot el que hi ha, sense excepcions: Matèria, energia, espai i temps.

---

• Procés de socialització

  Definició, fases, agents i mecanismes de socialització

  per filosofem | 23/02/2020 (publicació anterior: 25/01/2018)
  
  
  

  Procés a través del qual els humans aprenem a ser membres de la societat en interioritzar les creences, les normes i els valors de la nostra cultura.

---

• Dilemes morals sorgits de la nostra capacitat tecnològica

  Treball d’investigació i de valoració ètica

  per filosofem | 11/02/2020
  
  
  

  En certa mesura, podem afirmar que l’ètica, la ciència i la tecnologia tenen un objectiu comú: fer que la gent visca bé. La diferència entre elles resideix en el nucli de la seua atenció. La ciència i la tecnologia es preocupen sobretot dels mitjans o instruments materials necessaris per a viure bé o viure millor, mentre que l’ètica es preocupa dels fins, és a dir, d’aclarir i apuntar en què consisteix realment aquesta vida bona que es pretén aconseguir.
  Eines, instruments, aparells... no ens fan (...)

---

0 | 10 | 20 | 30 | 40 | 50 | 60 | 70 | 80 | ... | 200