• Quan Elx i Crevillent eren Barcelona per filosofem | 11/11/2018
  
  

  Temps era temps, Elx, amb la hui Santa Pola inclosa, i Crevillent formaren part de Barcelona, la capital cap i casal dels —diguem-ne— valencians del nord. I algú dirà: com és possible? Ben senzill, el mateix rei, la mateixa família reial, regia el nord i el sud de la Sénia des de temps immemorials, i llur capital, la principal, era Barcelona. Si el rei o familiars necessitaven crèdit a qui recorrien? Doncs a Barcelona. I, precisament, per necessitats de capital, l’infant Martí, duc de Montblanc, recorregué a Barcelona: li vengué a la ciutat cap i casal de Principat Elx i Crevillent, que des d’aleshores, novembre de 1391, fins a 1460, foren baronia de Barcelona.

• Huit escriptores feministes (quasi) desconegudes que van publicar en valencià durant el franquisme per filosofem | 14/10/2018
  
  

  La presència de noms de dones en les assignatures de l’ESO té una mitjana del 12’8%, segons un estudi d’Ana López Navajas on es van analitzar 115 manuals de tres editorials dels quatre cursos de l’ESO realitzat l’any 2014 sobre la absència de dones. "Als manuals de valencià encara és més baix, vaig fer una xicoteta recerca i hi ha una mitjana de 11’3% de noms de dones. I el bloc d’Educació Literaria als manuals valencians és del 5’71 %», explica Lacueva.

• El Dret per filosofem | 24/05/2018
  
  

  Fins al segle XVIII, la reflexió filosòfica va establir una connexió essencial entre els conceptes "dret" i "justícia". El dret era definit com un conjunt de normes el contingut de les quals és just (o ètic). És a dir, es feia coincidir el dret que és amb el dret que hauria de ser. D’aquesta manera, es justificava l’obligatorietat d’obeir-ho i es negava qualsevol possibilitat de crítica moral de les lleis. Aquesta concepció del dret es denomina iusnaturalisme jurídic. A partir del segle XVIII, però, el pensament modern començà a desenvolupar la idea que el dret que és o ha sigut no sol coincidir amb el dret que hauria de ser o que haguera d’haver sigut. La separació entre el dret i la justícia (ètica) suposa, d’una banda disposar d’un instrument (l’ètica) per a criticar les normes jurídiques i, per una altra, la necessitat de redefinir el concepte "dret" i fonamentar la "obligatorietat" inherent i privativa de les normes jurídiques sense apel·lar a l’ètica. Aquest nou corrent de pensament es denomina positivisme jurídic.

• Com escric una faula? per filosofem | 17/05/2018
  
  

  Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral. (Viquipèdia)

• El lent renaixement de la llengua gitana a la península Ibèrica per filosofem | 10/05/2018
  
  

  En ocasió del Dia Internacional del Poble Gitano, avui volem fixar-nos en la seva llengua pròpia. Amb arrels indoiràniques i influències lingüístiques de les llengües dels territoris per on han passat històricament els gitanos, des de l’Índia fins a l’Europa occidental, el ‘rromanes’ és ben viu a la majoria de comunitats gitanes europees, cadascuna amb les seves variants. A la península Ibèrica, amb tot, la llengua es va perdre al segle XVIII, arran de les batudes antigitanes i la repressió de les autoritats contra aquest poble arribat a casa nostra fa sis-cents anys.

• Valors ètics per filosofem | 10/05/2018
  
  

  Encara que no n’hi ha acord pel que fa a definir què són els valors, podem dir que el valors ètics són un conjunt no ben especificat de termes, com ara pau, justícia, bellesa, felicitat, bé, llibertat, igualtat, solidaritat, amistat, autoestima... que denoten entitats abstractes (que no són objectes) i que representen l’ideal, l’haver de ser i no, la realitat tal com és dóna. És per açò que també podem afirmar que els valors ètics o valors morals són “guies" per al nostre comportament. Aquesta "guia" que són els valors ètics ens serveix per a denunciar les carències de la societat on vivim i per a intentar millorar-la. Per exemple, quan diem que la societat ha de ser justa, el que fem és dir que ara la societat no ho és, però podem aconseguir que ho siga. Els valors ètics són, doncs, el nucli de tota moral.

• En contra del determinismo biológico per filosofem | 09/05/2018
  
  

  Richard C. Lewontin es uno de los más brillantes evolucionistas de la segunda mitad del siglo XX y, sin lugar a dudas, el más belicoso de todos ellos a la hora de oponerse a las extrapolaciones vulgares de su disciplina, señaladamente las que atañen a la esencia de la naturaleza humana. Su producción científica está caracterizada por un rigor que deja al final un cierto regusto pesimista, posible secuela de los repetidos pasos en falso que toda ocupación investigadora lleva inevitablemente consigo. De ahí el desaliento, ya anticipado en La base genética de la evolución (1974, traducida por Omega en 1979), que fue quizás la causa determinante de que su labor profesional, tan activa hasta los años setenta, se redujera a continuación a un mínimo que no por ello ha disminuido en calidad.

• La recepta d’Epicur per filosofem | 20/04/2018
  
  

  Felicitat: ’Nom femení. Estat d’ànim de qui se sent plenament satisfet o molt content’. Ho diu el diccionari. Sembla també que, en termes molt generals, tot el que fem a la vida es podria resumir en la recerca d’aquest estat d’ànim. L’hem buscat des dels temps més remots, fins i tot quan la pregunta per la felicitat era encara massa complexa per formular-la. Quan vivíem penjats d’una branca, la felicitat s’assemblava bastant al fet de sobreviure un dia més, de portar aigua fresca a la boca, de menjar, de dormir a redós del cel i a la vora del foc.

• La llibertat de pensament i d’expressió per filosofem | 18/04/2018
  
  

  ...Primer ens fem conscients de la llibertat o del seu oposat en la nostra relació amb els altres, no en la relació amb nosaltres mateixos. Abans que es convertira en un atribut del pensament o en una qualitat de la voluntat, la llibertat es va entendre com la condició de l’home lliure, la que li permetia anar-se’n de la seua casa, eixir al món i conèixer altres persones de paraula i obra. Aquesta llibertat estava clarament precedida per l’alliberament: per a ser lliure l’home ha d’haver-se alliberat de les necessitats de la vida. Però la condició de lliure no es segueix automàticament de l’acte d’alliberament. La llibertat necessitava, a més del mer alliberament, de la companyia d’altres homes que es troben en la mateixa situació i d’un espai públic comú on es poguera tractar-los, en altres paraules, un món organitzat políticament on cada home lliure poguera inserir-se de paraula i obra.

  Hannah Arendt Què és la llibertat?
• Responsabilitat moral i social en l’activitat científico-tècnica per filosofem | 22/02/2018
  
  

  L’accelerat desenvolupament de les ciències i les tecnologies ha plantejat i planteja, a la societat en general i a la comunitat científico-tecnològica vell i nous dilemes morals. Les dificultats que tenim per a resoldre aquests problemes des de les teories ètiques clàssiques, ens porta a proposar una nova ètica per a la nostra època, una ètica basada en la responsabilitat.

  En aquest tema, després del plantejament del problema, veurem històricament com alguns científics i inventors han estat conscients que els seus descobriments o els seus invents podien tenir conseqüències no desitjables per a la humanitat. No obstant això, no ha estat fins a la meitat del segle XX quan començà a generalitzar-se entre el personal científic i enginyer una consciència moral i un compromís amb la societat. Per la seua banda, bona part de la ciutadania ha pres consciència de la necessitat de fer-se escoltar la seua veu davant una forma de desenvolupament, el científic-tècnic, el qual no deixa d’afectar-los, però sobre el qual més bé no se’ls deixa opinar o reflexionar. Finalment, analitzem de manera sistemàtica algunes de les qüestions relatives a la relació entre ciència, tecnologia i ètica.

0 | 10 | 20 | 30 | 40 | 50 | 60 | 70 | 80 | ... | 180