tallerDMadrid

http://www.partal.com/manifestdialeg/  

Para adherirse al manifiesto o contactar con las personas promotoras:

manifestdialeg@correu.vilaweb.com

MANIFEST PEL DIÀLEG, LA PAU I LA LLIBERTAT

(Más abajo aparece en castellano. Los y las firmantes de este manifiesto han suscrito su versión original en lengua catalana por lo cual la traducción al castellano en su estricta literalidad es indicativa)

Nosaltres, ciutadanes i ciutadans, davant de l’actual moment polític al voltant del conflicte basc, volem exposar el següent:

En els últims mesos, la societat catalana ha hagut de manifestar-se en repulsa pels assassinats dels regidors del PP, José Luis Ruiz Casado i de Francisco Cano Consuegra, del militant socialista Ernest Lluch i Martín, i el policia local Juan Miguel Gervilla Valladolid, atemptats comesos per l’organització terrorista ETA.

Les multitudinàries manifestacions, però, no s’han limitat a blasmar la violència etarra, sinó que han enviat un mandat clar per al diàleg. Aquest mandat ha provocat, en el si de la societat catalana, un estat d’opinió que exigeix als responsables polítics buscar fórmules viables i sinceres, destinades a resoldre el conflicte i a aïllar els violents.

Al mateix temps, el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español han arribat a un pacte d’actuació política conjunta basat en el text “Acuerdo por las libertades y contra el terrorismo”. Aquest text, tant per la forma d’elaboració restringida a ambdós partits, com pel seu contingut, sembla accentuar una sortida estrictament policial al conflicte i promoure una política d’exclusió dels partits que malden per a la superació de l’actual marc legal per vies democràtiques.

És un acord, doncs, que es presta a equívocs sobre els seus objectius últims i que pot ser de dubtosa utilitat a l’hora de disminuir les possibilitats de confrontació i d’escissió, tant en la societat basca com en la catalana. En definitiva, un acord que difícilment tradueix l’esperit de diàleg que reclama la nostra societat.

És per tot això que els i les sotasignats:

1. Manifestem

a) El dret a la vida és un dret fonamental i bàsic i està per sobre de qualsevol pràctica o objectiu polític. És així que condemnem la violència terrorista d’ETA, tot negant-li qualsevol legitimitat.

b) El dret a les llibertats democràtiques és, conjuntament amb el dret a la vida, prioritari davant d’altres consideracions, com ara el manteniment de l’actual marc legal.

c) La convivència i el diàleg, sota aquestes premisses, formen l’únic marc possible on inscriure qualsevol via de solució dels conflicte.

2. Reconeixem la mateixa legitimitat a aquells que democràticament defensen la vigència de l’actual marc institucional, com els que pretenen reformar-lo, canviar-lo o superar-lo també mitjançant mètodes democràtics, inclòs l’exercici del dret d’autodeterminació.

3. Reclamem que les institucions catalanes instin al govern de l’Estat a restablir, amb el govern basc, les relacions institucionals normals en un estat democràtic.

4. Demanem a tots els partits polítics, i a les altres organitzacions de la societat civil, que recullin el mandat de la nostra societat per tal de trobar solucions al conflicte basc, basades en el diàleg, la pau i el respecte a totes les idees polítiques expressades democràticament.

5. Finalment, assenyalem que, a l’hora de buscar els necessaris i prioritaris diàlegs entre les institucions i els partits democràtics, cal també explorar la possibilitat d’una mediació internacional en el conflicte fins arribar, en el seu moment i previ cessament, amb garanties, de tota acció terrorista, a una negociació, amb l’objectiu d’aconseguir el final de la violència de manera definitiva i irreversible.

Barcelona, desembre de 2000

MANIFIESTO POR EL DIÁLOGO, LA PAZ Y LA LIBERTAD

Nosotros, ciudadanos y ciudadanas, ante el actual momento político respecto al conflicto vasco, queremos exponer lo siguiente:

En los últimos meses, la sociedad catalana se ha visto en la obligación de manifestarse en repulsa por los asesinatos de los concejales del PP, José Luis Ruiz Casado y Francisco Cano Consuegra, del militante socialista Ernest Lluch i Martín y del policía local Juan Miguel Gervilla Valladolid, atentados cometidos por la organización terrorista ETA.

Pero las multitudinarias manifestaciones no se han limitado a rechazar la violencia etarra, sino que han enviado un mandato claro por el diálogo. Este mandato ha provocado, en el seno de la sociedad catalana, un estado de opinión que exige a los responsables políticos buscar fórmulas viables y sinceras, destinadas a resolver el conflicto y a aislar a los violentos.

Al mismo tiempo, el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español han acordado un pacto de actuación política conjunta basada en el texto “Acuerdo por las libertades y contra el terrorismo”. Este texto, tanto por la forma de elaboración restringida a ambos partidos, como por su contenido, pone el acento en una salida estrictamente policial al conflicto y promueve una política de exclusión de los partidos que procuran por la superación del actual marco legal por vías democráticas.

Es un acuerdo, pues, que se presta a equívocos sobre sus objetivos últimos y que puede ser de dudosa utilidad para la finalidad de disminuir las posibilidades de confrontación y de escisión, tanto en la sociedad vasca como en la catalana. En definitiva, un acuerdo que difícilmente traduce el espíritu de diálogo que reclama nuestra sociedad.

Es por todo esto que los y las abajo firmantes:

1. Manifestamos

a) El derecho a la vida es un derecho fundamental y básico y está por encima de cualquier práctica u objetivo político. Así, condenamos la violencia terrorista de ETA, negándole cualquier legitimidad.

b) El derecho a las libertades democráticas es, conjuntamente al derecho a la vida, prioritario ante otras consideraciones, tales como el mantenimiento del actual marco legal.

c) La convivencia y el diálogo, bajo estas premisas, forman el único marco posible en el cual inscribir cualquier vía de solución de los conflictos.

2. Reconocemos la misma legitimidad a aquellos que democráticamente defienden la vigencia del actual marco institucional, como a los que pretenden reformarlo, modificarlo o superarlo también a través de métodos democráticos, incluso a través del ejercicio del derecho a la autodeterminación.

3. Reclamamos que las instituciones catalanas insten al gobierno del Estado a restablecer, con el gobierno vasco, las relaciones institucionales normales en un estado democrático.

4. Pedimos a todos los partidos políticos, y a las otras organizaciones de la sociedad civil, que recojan el mandato de nuestra sociedad con la finalidad de encontrar soluciones al conflicto vasco, basadas en el diálogo, la paz y el respeto a todas las ideas políticas democráticamente expresadas.

5. Finalmente, afirmamos que, para buscar los necesarios y prioritarios diálogos entre las instituciones y los partidos democráticos, es necesario también explorar la posibilidad de una mediación internacional en el conflicto hasta llegar, en su momento y previo cese, con garantías, de toda acción terrorista, a una negociación, con el objetivo de conseguir el final de la violencia de manera definitiva e irreversible.

Barcelona, Diciembre de 2000

Nota: Los y las firmantes de este manifiesto han suscrito su versión original en lengua catalana por lo cual esta traducción en su estricta literalidad es indicativa.

LISTA DE LAS PRIMERAS ADHESIONES AL MANIFIESTO POR EL DIÁLOGO, LA PAZ Y LA LIBERTAD

Joan Abellan (dramaturg), Albert Abril (periodista), Joan Elies Adell (professor d’Humanitats i Filologia, UOC), Vicenç Altaió (escriptor), Francesc Marc Álvaro (periodista), Rafael Aracil (catedràtic d’Història, UB), Mercè Arànega (actriu), Margarida Aritzeta (escriptora i professora de Teoria literària, URV), Anna Azcona (actriu), Soledat Balaguer (periodista), Lurdes Barba (actriu i directora de teatre), Ramon Barnils (periodista), Lluís Batet (professor UPC), Albert Batlle (professor URL), Montserrat Bayà (agent literària), Sergi Belbel (director teatral), Francesc Bellmunt (director de cinema), Josep Benet (historiador), Josep M. Benet i Jornet (dramaturg), Jordi Bergadà (arquitecte), Joan Bernà (notari), Jordi Berrio, (professor universitari), Jordi Bertran (filòleg), Lloll Bertran (actriu), Jordi Bigues (ecologista), Nathalie Bittoun-Debruyne (galerista), Encarna Bodelón (professora UAB), Roger Bofill (professor de Química UAB), Oriol Bohigas (arquitecte), Enric Bonan (Col·lectiu Pedra de Toc), Jordi Borja (sociòleg i urbanista), Josep M. Borrull (enginyer industrial), Jordi Bosch (actor), Alfred Bosch (escriptor), Joan Botella (catedràtic de Ciències Polítiques, UAB), August Bover (professor de Filologia Catalana, UB) Aracel·li Bruch (directora de teatre), Andreu Buenafuente (periodista), Alfons Busto (vicari episcopal, Bisbat de Solsona), Jaume Cabré (escriptor), Lluís Cabrera (promotor musical), Miquel Calçada (empresari radiofònic), Dolors Camats (presidenta del CNJC), Max Canher (editor i exconseller de Cultura de la Generalitat), Pere-Joan Cardona (metge i microbiòleg HUGTIP), Salvador Cardús (sociòleg), Montserrat Carulla (actriu), Alexandre Casademunt (professor de Ciència Política, UAB), Jaume Casajoana (advocat), Muriel Casals, (professora d'Economia, UAB), Joan Castelló Rovira (periodista), Josep Castells (advocat i president de l'ACP), Roser Cavaller (socióloga), Teresa Cervelló (advocada), Toni Civit (professor URL), Toni Clapés (periodista), Eliseu Climent (editor), Salvador Climent (professor d’Humanitats i Filologia Catalana, UOC), Montserrat Coll (professora de Filosofia), Agustí Colomines (historiador), Gal·la Cortadellas (economista i comissària MEGSJC), Eladi Crehuet (notari), Josep Cruanyes (advocat i historiador), Santi Crusellas (advocat), Joan B. Culla (historiador), Joan Cusidó i Fàbregas (catedràtic Física, UPC), Jordi Dauder (actor), Armand de Fluvià (heraldista i Creu de Sant Jordi), Antoni Deig (bisbe de Solsona), Pilar Dellunde (professora UAB), Jan Dinarès (esportista i medallista olímpic), Mavi Dolz (filòloga i professora UAB), Ignasi Doñate (advocat), Xabier Elorriaga (actor), Josep Lluís Eras (filòleg i periodista), Antoni Espadaler (professor UB), Francesc Espinet (professor Dpt Història, UAB), Marta Estella (cap de gabinet de Llengua catalana, UAB), Jaume Fàbrega (professor de Gastronomia, UAB), Pere-Ignasi Fages (productor de cinema), Fermí Fernández (actor), Josep Ferrer (filòleg), Abel Figueres (crític d'art), Xavier Folch (editor), Josep Maria Fonalleras (escriptor), Celdoni Fonoll (poeta), Joan Font (politòleg UAB), Eli Forés (biòloga i ecologista), Josep M. Forn (director de cinema), Jordi Fortuny (director d'El Temps), Romà Fortuny (religiós), Beth Galí (arquitecta), Lluís Garcia-Sevilla (professor UAB), Vicent Garrido (professor universitari), Lluís Gavaldà (músic), Miquel Maria Gibert (dramaturg i professor UPF), Josep Gil (teòleg), Jordi Ginebra (professor URV), Enric Giralt (periodista), Xavier Gómez Guinovart (professor Universidade de Vigo), J.I. González Faus (teòleg), Susana Gordillo (Dra. Master Comerç i Finances Internacionals), Guillem-Jordi Graells (dramaturg i director de teatre), Xavier Graset (periodista), Oriol Grau (actor), Carles Hac Mor (escriptor), Xose Henríquez Costas (professor Universidade de Vigo), Xavier Hernández (historiador), Oriol Illa (politòleg), Oriol Izquierdo (professor URL), Conrad Izquierdo (professor UAB), Mercè Izquierdo (professora UAB), Joel Joan (actor), Bernat Joan (sociolingüista), Cassià M. Just (abat), Joan Pere Le Bihan (pedagog i cantant), Lluís Llach (cantant), Andreu Lope (professor Sociologia UAB), Sergi López (actor), Guillem López Casasnovas (degà Fac. d'Economia, UPF), Francesc Luccetti Farré (guionista), Biel Majoral (cantador i professor UIB), Joaquim Mallafrè (traductor i professor URV), Jordi Maluquer de Motes i Bernet (Catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques UAB), Montserrat Manent (poeta), Pere Manzanares (promotor cultural), Joan Marí (periodista), Enric Marín (professor de Periodisme, UAB), Carles Marquès (guionista), Lluís Marquet (filòleg), Pere Martí (periodista), Fèlix Martí (president Centre UNESCO Catalunya), Teresa Martínez i de Dalmases (relacions públiques del Temple de la Sagrada Familia), Maria Mercadé (professora universitària), Magda Mercader (professora UAB), Jordi Mercader (periodista), Margaret Metras (galerista), Josep Millàs (llicenciat en Dret), Joan F. Mira (escriptor), Josep Morgades (filòleg), Guillermina Motta (cantant), Carles Mundó (advocat i membre Consell Social UB), Andreu Murillo (historiador), Josep M. Nadal (rector UdG), Gemma Nierga (periodista), Jaume Nolla (periodista), Enric Olivé (catedràtic URV), Arcadi Oliveras (professor d’Economia, UAB), Carme Oriol (professora URV), Lluís Ortega (professor universitari), Josep M. Orteu (editor), Enric Padrosa (promotor cultural), Montserrat Palau (escriptora i professora URV), Marc Palmés (advocat), Elisenda Paluzie (professora Economia, UB), Vicent Partal (periodista), Àngels Pascual (catedràtica del Dpt de Geografia, UAB), Carles Perelló (professor UAB), Jordi Pericot (catedràtic de Comunicació, UPF), Iago Pericot (director de teatre), Cesc Poch (secretari general UGT-Osona), Josep M. Pons (físic), Ventura Pons (director de cinema), Jordi Porta (sociòleg), Jordi Presas (sindicalista), Miquel Pueyo (professor universitari), Xavier Pujadas (professor d’Història, URL), Olga Pujolrás (professora UB), Alfons Quintà (advocat i periodista), Santiago Ramentol (professor de Periodisme, UAB), Daniel Raventós (professor UB i UAB), Joan Reig (músic), Joan Rendé (escriptor), Jaume Renyer (professor URV), Ferran Requejo (catedràtic de Ciències Polítiques, UPF), Manel Risques (historiador), Oriol Roca Sagalés (professor economia UAB), Xavier Rocha (notari), Joaquim Romaguera (enginyer industrial), Camil Ros (sindicalista), Jacint Ros Hombravella (economista), Pere Roselló-Bover (escriptor i professor de la UIB), Salvador-J. Rovira (professor URV), Conxa Royo (filòloga), Xavier Rubert de Ventós (filòsof), Josep Maria Sabaté Bosch (professor URV), Albert Sàez (periodista), Josep M. Sala-Valldaura (escriptor), Manel Salvadó (vocal Junta Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya), Jordi Sánchez (politòleg), Moncho Sánchez-Tabarés (professor Economia, UB), Andreu Sansó (professor UIB), Antoni Segura i Mas (historiador, UB), Miquel Sellarès (periodista), Jordi Serra Rebassa (secretari general MEGSJC), Màrius Serra (escriptor), Xavier Serrat (actor), Isabel-Clara Simó (escriptora), Marçal Sintes (periodista), Jaume Sobrequés (historiador), Jordi Solé i Camardons (professor i escriptor), Felip Solé i Sabarís (metge), Conrad Son (director de cinema), Andreu Sotorra (escriptor i periodista), Antoni Soy (catedràtic d'Economia, UB), Toni Strubell (escriptor i professor UPV), Miquel Strubell (professor d’Humanitats i Filologia, UOC), Lluís Sunyer (Plataforma Baix Gaià), Magí Sunyer (escriptor i professor URV), Maria Tell (professora universitària), Josep Maria Terricabras (professor de Filosofia, UdG), Xavier Torrens (professor Ciència Política, UB), Francesc Torrent (notari), Ferran Torrent (escriptor), Joan Torrent (professor UOC), Matthew Tree (escriptor), Montserrat Tresserra (sociòloga), Joan Manuel Tresserras (professor de Periodisme, UAB), Eduard Vallory (periodista), Jordi Via (cooperativista), Vidal Vidal (escriptor), Joan Vidal de Ciurana (economista i comissari MEGSJC) i Josep M. Vila i Rovira (professor URL), Marc-Aureli Vila (geògraf), Emma Vilarasau (actriu), Ester Xargay (escriptora).