Comunicat enviat a la premsa pel grup de CPS-Menorca el 22.09.01

Els cristians pel socialisme expressa una enèrgica condemnà als atemptats comesos en territori de EE.UU. el passat 11 de setembre, i s’uneix al dolor d’aquesta enorme tragèdia i es solidaritza amb el poble nord-americà i amb els familiars i amics de les víctimes.

El millor tribut que podem rendir a n’aquestes víctimes i la millor contribució que podem fer per evitar futurs esdeveniments tant terribles és indagar i eliminar les causes profundes que han conduït al món a n’aquesta dramàtica situació.

El que es cert, és que la resposta no pot ser cometre nou actes de violència massiva, cega i descontrolada. Per això trobem inacceptable la declaració de guerra del govern d’ EE.UU. contra els països, que acullen i estalonen als terroristes.

La resolució conjunta aprovada pel congrés nord-americà deixa les mans lliures als governants dels EE.UU., entre els que estan el Dick Cheney i Colin Powell, que durant la guerra del golf van ordenar atacs no sols contra objectius militars sinó també civils i sobre tota la infrastructura civil d’ Iraq , matant a cents de mils de persones innocents durant la guerra i la postguerra.

Desencadenar la guerra per perseguir i castigar a un enemic difós i inapreciable és un altre acte de barbàrie i arrogància, que causarà més sofriment i moltes noves víctimes innocents, què accentuarà la tensió mundial i ampliarà la divisió i la desconfiança entre les diferents cultures i religions i, accelerarà el cercle viciós de terror, violència i repressió.

Com diu Robert Frisk, aquesta no és la guerra de la democràcia contra el terror, com se’ns vol fer creure. Més bé té que veure amb els mísisils nord-americans estimbats damunt el poble palestí, i amb els míssils llançats des de helicòpters nord-americans contra una ambulància libanesa el 1.996 i els projectils llançats sobre un poble anomenat Qana, i amb una milícia libanesa (pagada i uniformada per l’aliat d’EE.UU, Israel), que es va obrir pas en els camps de refugiats mitjançant ganivetades, violacions i assassinats. I molt més.

Com a cristians ens identifiquem amb les paraules de Robert Jensen, quan li han demanat de quin costat estava: "La resposta a això és bastant simple: jo estic del costat de la gent, no importa de on sigui, de la gent que patirà la violència, no dels governants, no importa d’on siguin, què la portaran a terme. Jo estic del costat de la pau, no de la guerra. Jo estic del costat de la justícia, no de la venjança. I el més important, del costat de l’esperança, no de la desesperació."

No podem permetre’ns el luxe de perdre l’esperança precisament ara.

Hi ha masses coses en joc per masses persones.

                                                                           Cristians pel Socialisme de Menorca

                                                                                      Maó, 22 setembre 2001