Descàrrega:

https://drive.google.com/…/0B5dtC8uw-NDqVFhZelBIR2RNb…/view…

Una consigna és “una formula breu que s’utilitza com a expressió d’una idea política” , és a dir, és sempre una reducció de la complexitat d’un conjunt d’idees que expressen una determinada concepció de com hem de relacionar-nos amb els demés (la política, en el seu sentit més genèric, al fi i al cap tracta d’això) amb fins exclusivament propagandístics. Aquesta “reducció de la complexitat” es fa, en determinades circumstàncies, necessària doncs a fi de fer una crida a la mobilització, en un moment donat, no podem difondre textos massa farragosos sinó idees senzilles que puguin ser ràpidament difoses.

Ara bé, això no vol dir que no haguem de construir espais on poder reflexionar sobre el significat més profund d’aquestes consignes que s’han llançat, veure si aquesta “reducció de la complexitat” que s’ha fet és la síntesis adequada o si, pel contrari, té conseqüències polítiques indesitjables. Creiem que si arribem a aquesta segona conclusió l’única solució passa per substituir aquesta consigna per una altra, per una “reducció de la complexitat” més adient.

L’objectiu d’aquest text dels/les anarcosindicalistes martorellencs/ques és, precisament, construir un espai de reflexió sobre la consigna “Poder Popular” que des de fa alguns anys s’ha començat a utilitzar per part d’alguns col•lectius de l’esquerra autònoma i llibertària de Barcelona i alguna organització de l’Esquerra Independentista catalana. A la vegada, però, forma part del bagatge ideològic d’alguns partits de l’esquerra institucional a nivell estatal. Veiem somerament quins són...