19a MARXA CONTRA LES PRESONS I EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES PRESES Imprimeix
dimecres, 23 de desembre de 2015 20:25

 

19a Marxa contra les presons i en solidaritat amb les persones preses


Dijous 31 de desembre

 

Que els nostres crits facin tremolar els murs!


MARXA A LA PRESÓ DE DONES (WAD RAS)

  • A les 11.00 h: Esmorzar vegà

  • A les 11.30 h: Marxa

C/ Doctor Trueta 76-98, Bogatell L4


DINAR & XERRADA (CSOA LA TEIXIDORA)

  • A les 14.00 h: Dinar vegà popular

  • A les 16.30 h: Taula rodona “Migrants i criminalització”

(Amb la participació de membres de Te Kedas Donde Kieras, Sindicat Popular de Manters, Tanquem els CIES, Documental sobre el Cas Dixan i més.)

Hi haurà distri i espai d’escriptura a presos.

C/ Marià Aguiló, 35 Poblenou L4

 

MARXA NOCTURNA (PRESÓ MODEL)

  • A les 23.00 h: Marxa de torxes

Saludem el nou any manifestant-nos per la llibertat!

C/ Entença 155, Entença L5

 

«Una societat que necessita engarjolar i humiliar és, en si mateixa, una presó»

Anònim.

Som a 31 de desembre i aquesta nit acomiadem l'any amb la lluita infinita contra les presons i el món que les necessita. I us preguntareu, per què cada any ens obstinem a manifestar-nos davant d'aquests edificis lletjos, de murs i barrots, que pretenen ser infranquejables?

Primer de tot, perquè no creiem en la suposada funció rehabilitadora que representen. Les presons parteixen vides i no aporten cap solució a una societat cada cop més desigualitària, individualista i fragmentada.

Entenem que la principal finalitat dels cossos de seguretat de l'Estat i de les presons és protegir la propietat privada, les fronteres i els cànons de conducte autoritaris i patriarcals, així com castigar a la dissidència política que els hi planta cara.

Si donem un cop d'ull a la població reclosa, podem observar com aquesta és un mirall de la pobresa i de les excloses socials, d'aquelles que no encaixem i que provem de buscar-nos la vida com podem.

Per què serveix la presó?

Al contrari del que volen fer-nos creure, la presó no ha estat creada per protegir a les persones. La realitat demostra que les reixes només castiguen i persegueixen la violència que molesta l'Estat i aquells comportaments que posen en perill les estructures del sistema que ens domina. D'aquesta manera, les pitjors violències (com els desnonaments, la destrucció a gran escala del planeta, el racisme i la insolidaritat, el control cap a les dones i la seva sexualitat, l'explotació infrahumana de treballadores i les guerres per l'espoli dels recursos d'un territori...) són legals i els seus responsables no són considerats criminals.

Les lleis i el sistema penitenciari són la culminació paternalista de l'Estat criminal per establir quines conductes són acceptades i quines intolerables.

Qui va a la presó?

Ens diuen que la llei és igual per totes. No obstant això, les presons estan plenes de persones sortides de la pobresa, de migrants i de filles de la classe treballadora, empresonades per «delictes contra la propietat» o per «delictes de tràfic de drogues», és a dir, per accions estrictament vinculades a la seva necessitat d'obtenir diners.

En el cas de les dones privades de llibertat, trobem que una gran majoria estan recloses per «delictes contra la salut pública», vinculades al tràfic de drogues, i solen complir condemnes molt llargues (entre 7 i 9 anys). Aquestes condemnes es tornen més angoixants si, a més, estàs tancada en una presó lluny del teu país d'origen i dels teus éssers estimats, patint un doble aïllament. La situació és encara més vulnerable si no parles el mateix idioma i, a més, no t'informen de les opcions legals que disposes per a la teva defensa, ni de les opcions que tens per complir condemna. A més a més, no hem d'oblidar totes les agressions sexuals que es produeixen molt sovint dins dels murs, les quals gairebé sempre són invisibilitzades i són difícilment denunciables per la reclosa violada o vexada sexualment.

També ens diuen que els CIE's (Centres d'Internament per Estrangers) no són presons, sinó llocs on et tanquen temporalment per retornar-te al teu país d'origen. És obvi que l'Estat no vol més immigrants, un cop satisfeta la demanda de mà d'obra barata dels mercats. El cert però, és que totes sabem que la Llei d'Estrangeria i els CIE's criminalitzen la immigració i castiguen una «falta administrativa» (la no-regularització) amb l'empresonament.

Altres persones recloses en aquestes «noves» presons són les refugiades polítiques. Actualment vivim una situació conjuntural complexa, amb el devastador conflicte de Síria i els milers de refugiades de guerra. Mentre alguns titelles del poder se sumen al lema Refugees Welcome, veiem com es tapa la realitat de les moltes persones que són expulsades de les seves terres i acaben convertint-se en negoci, transportades com si fossin mercaderia. Per començar, han de pagar molts diners per poder creuar les fronteres, al mateix temps que una turista ho pot fer per la dècima part d'aquest preu. Però encara hi ha més obstacles: les fronteres d'Europa s'estan tancant cada cop més i les que aconsegueixen arribar al territori d'acollida van a parar a campaments per refugiades, que no són més que una altra presó camuflada, enreixades per llambrades i vigilades 24 hores. Les que tenen sort es queden allà i, les que no, són traslladades constantment de ciutat en ciutat, fet que els hi impedeix generar cap mena de vincle. En aquest context, els Estats aprofiten per començar a deportar a antics immigrants no regularitzats, amb l'excusa que provenen de països no considerats en conflicte bèl·lic, com està succeint a Alemanya, on alhora que s'acull a persones de Síria, s'està expulsant a moltes migrants provinents dels Balcans.

La presó rehabilita i reintegra?

També ens diuen que les presons ajuden a les delinqüents a rehabilitar-se i reintegrar-se a la societat. Però la majoria de preses, un cop surten en llibertat, es troben les mateixes condicions (i sovint pitjors) que tenien abans d'haver estat tancades.

Alhora, com hem vist als últims anys de mobilitzacions socials constants, les presons també serveixen d'amenaça última contra les idees i les accions de qualsevol que intenti oposar-se als designis d'aquest ordre brutalment injust.

Qui es beneficia de les presons?

A l'Estat espanyol, molts dels serveis als centres penitenciaris ja depenen del sector privat, com el càtering, bugaderia, manteniment integral d'instal·lacions, etc. Actualment, a més, s'està produint la privatització de la vigilància perimetral (càmeres, murs, etc.) dels recintes exteriors de les presons, mitjançant la contractació de vigilants de seguretat privada.

Alhora, la progressiva privatització del sistema penitenciari obre suculentes oportunitats al benefici de les grans empreses, fet que augura que la tendència a la construcció de noves macro presons i la incarceració massiva continuarà incrementant-se als anys que vénen.

Encara confies en les presons?

Finalment, ens diuen que la presó, si no rehabilita, almenys serveix com a força dissuasiva contra la comissió de nous delictes.

Llavors, perquè no para de créixer constantment la població presa? Perquè la legislació i el Codi Penal no paren d'endurir-se més i més, encara que la taxa de criminalitat segueixi mantenint-se igual de baixa?

Òbviament, aquests fets formen part d'un programa social ben definit, consistent en l'augment del control i de la repressió amb l'objectiu de liquidar l'amenaça potencial que suposen tant les pobres com aquelles que decideixen rebel·lar-se contra aquest sistema. Volen eliminar-nos dels carrers i mantenir-nos dòcils sota la por a treure'ns allò que més valorem, la nostra llibertat.

Sabies que...?

A l'Estat espanyol la gran majoria de les condemnes es produeixen per delictes de tràfic de drogues i robatoris (delictes contra la propietat privada). Les condemnes per homicidi o intent d'homicidi, en canvi, representen el 7% del total.

El Codi Penal espanyol és un dels més durs de tota Europa: la condemna més habitual és de 5 a 10 anys, mentre que a la resta de la UE les sentències de presó més comunes s'allarguen d'1 a 3 anys.

«La presó no impedeix que es produeixin actes antisocials. Multiplica el seu número. No millora a aquells que passen darrere els seus murs. Per molt que es reformin, les presons seguiran sent llocs de repressió que faran al pres cada vegada menys apte per viure en comunitat. Les presons degraden la societat, han de desaparèixer.»

Piotr Kropotkin

Fins que la repressió es converteixi en no res,

 

A terra els murs de les presons!

Darrera actualització de divendres, 25 de desembre de 2015 10:19