8 de Març

VIVES, LLIURES, INSUBMISES

CNT CATALUNYA ens adherim a les mobilitzacions i accions organitzades amb motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, en solidaritat amb totes les dones que són víctimes de qualse­vol mena de violència o ex­plotació.

Ara bé, fent una anàlisi dels canvis reals, que puguem do­nar com a progressos autèntics, fruit de les diferents mobilitzacions del 8 de març de l’any passat no els hem pogut trobar pas, ja que no s’han donat. Sí, ha servit per donar visibili­tat a un moviment feminista en augment, ha servit com a altaveu d’algunes de les moltes i diferents necessitats que les dones anem exigint des de fa molt de temps i, evidentment, no tan sols en l’àmbit laboral, perquè va més enllà d’aquest àmbit i in­clou totes les esferes del sistema dominant. Però es continuen ignorant les nostres constants peticions de deixar d’haver de fer precisament això: pidolar la nostra llibertat i el dret a ser tractades amb res­pecte en tots els àmbits de la vida, igual que ho desitgem per a la resta dels éssers vius.

És urgent relegar interessos econòmics en forma de subvencions, ja que és una altra forma d’es­pecular amb les nostres vides, perquè ens assas­sinen, ens violen i ens culpen, tot alhora. Perquè com a classe treballadora ens divideixen en ser les que patim més precarietat laboral. Junt amb els sectors feminitzats, en la majoria de cures i serveis de la llar, encapçalem els primers llocs d’explotació laboral i, par­ticularment amb més inten­sitat, les dones migrades, som la bretxa salarial en cada nòmina mensual, som considerades eines productives de menor cost global, però ens acomia­den per estar embarassa­des. Continuem pensant que la indiferència envers totes les violències a què ens veiem sotmeses és una altra forma de violència.

Des de fa molt de temps, algunes reivindiquem que l’organització col·lectiva és l’única forma eficaç enfront de la manipulació i la utilització política de qualsevol estat o institució i que cre­ar espais alternatius on puguem dur a terme accions més enllà del simbolisme d’un sol dia de vaga són bàsics com a eina i forma de lluita. Necessitem poder triar el nostre camí i recupe­rar l’herència que generacions de dones passa­des van construir. Necessitem fer visible que la nostra ràbia per les companyes que ja no hi són no acabarà el 9 de març a la matinada. Cal trencar la pau social i l’ordre establert perquè només beneficien els de sempre. En la nostra recerca de la llibertat, ens cal crear urgentment lligams fraternals en els nostres cercles més pro­pers per poder arribar un dia més lluny i així, juntes, trencar les cadenes amb què ens volen mantenir submises.

VIVES, LLIURES, INSUBMISES

8 de Marzo

VIVAS, LIBRES, INSUMISAS

CNT CATALUNYA nos adheri­mos a las movilizaciones y ac­ciones organizadas con motivo del 8 de marzo día internacio­nal de la mujer trabajadora en solidaridad con todas las muje­res que padecen cualquier tipo de violencia y/o explotación.

Sin embargo, haciendo un análisis de cambios reales, que po­damos dar como auténticos lo­gros fruto de las diferentes movilizaciones del 8 de marzo del pasado año no hemos podido encontrar­los, ya que no se han dado. Sí, ha servido para visibilizar un movimiento feminista en aumento, ha servido como altavoz de algunas de las muchas y diferentes necesidades que las mujeres venimos exi­giendo desde hace mucho y evidentemente no úni­camente en lo laboral, pues va más allá y abarca todas las esferas del sistema dominante. Pero se si­guen ignorando nuestras constantes peticiones de dejar de tener que hacer precisamente eso, mendi­gar nuestra libertad y derecho a que se nos trate con respeto en todos los ámbitos de la vida al igual que lo deseamos para el resto de los seres vivos.

Es urgente relegar intereses económicos en forma de subvenciones, ya que es otra forma de especu­lar con nuestras vidas, porque nos asesinan, nos violan y nos culpan, y todo al mismo tiempo. Por­que como clase trabajadora nos dividen al ser las que padecemos mayor precariedad laboral. Junto con los sectores feminizados en su mayoría de cuidados y servicios del hogar encabezamos los primeros puestos de explo­tación laboral y particular­mente con más intensidad, las mujeres migradas, so­mos la brecha salarial en cada nómina mensual, a quienes se nos considera herramientas productivas de menor coste global pero que somos despedidas por estar embarazadas. Segui­mos pensando que la indife­rencia a todas las violencias a las que somos so­metidas es a su vez otra forma de violencia.

Desde hace mucho algunas venimos reivindicando que la organización colectiva es la única forma efi­caz frente a la manipulación y utilización política de cualquier estado e institución y que crear espacios alternativos donde poder llevar a cabo acciones más allá del simbolismo de un único día de huelga son básicos como herramienta y forma de lucha. Necesitamos poder elegir nuestro camino y recupe­rar la herencia que generaciones de mujeres pasa­das construyeron. Necesitamos hacer visible que nuestra rabia por las compañeras que ya no están no acabará el 9 de marzo al amanecer. Es necesa­rio romper la paz social y el orden establecido por­que solo beneficia a los de siempre. En nuestra búsqueda de la libertad nos urge crear vínculos fra­ternales en nuestros círculos más cercanos para po­der llegar un día más lejos y así, juntas, romper las cadenas con las que nos quieren sumisas.

VIVAS, LIBRES, INSUMISAS