La compañera Noelia Cotelo nos acompañará el próximo 3 de Diciembre para hablarnos sobre sus vivencias y lucha en las diferentes cárceles del estado español y de como cuando había entrado para cumplir una condena de 1 año y medio, por supuesto hurto, la han tenido secuestrada 8 años en la cárcel, experimentando la multiple condena por ser mujer y presa,  sometida a  torturas, abusos, vejaciones, medicación forzosa, FIES, aplicándosele la política de dispersión …  todo por no dejarse someter y plantar cara al inhumano sistema penitenciario con enfrentamientos con los carceleros, denuncias, huelgas de hambre…

¡Abajo los muros de las prisiones!

Sábado 3 Diciembre, 19’00 h.

Local FELLA (CNT Catalunya) c/ Joaquín Costa, 34

Del 14 al 19 de noviembre, de 18 a 21 h:

Exposición Pedro Álvarez

Viernes 18 de noviembre, a las 18.30 h:

Pase de documental y charla-debate abierto sobre los abusos del poder y la impunidad policial y judicial

En los locales de la FELLA (CNT Catalunya), C/ Joaquín Costa, 34, bajos (consultar el programa para los otros actos)

…a l’actualitat, el policia assassí de Pedro continua al carrer…
¡¡Sense justicia no hi ha pau!!

El proper dissabte 22 d'octubre realitzarem un acte on algunes companyes  explicaran experiències de lluites on es va utilitzar l'expropiació de  bancs com a eina en diferents contextos europeus i projectes polítcs revolucionaris. Amb aquest acte pretenem solidaritzar-nos amb les  companyes empresonades, acusades d'haver expropiat bancs a la ciutat  d'Aachen entre els anys 2012 i 2014.

Us esperem a les 14h a l'Àgora Juan Andrés Benítez (c/Aurora, Raval)!!

https://www.youtube.com/watch?v=RxDezNrIatI
https://solidaritatrebel.noblogs.org/

Comunicat de suport amb les companyes acusades d’expropiar bancs a Alemanya

Amb aquest comunicat els col.lectius aquí presents volem manifestar la nostra solidaritat amb les companyes acusades d’una sèrie d’atracaments ocorreguts a la ciutat d’Aachen. El que aquí signem no és només una declaració de germanor, sinó també una afirmació de la nostra convicció en què, malgrat la criminalització que pateixen les companyes, reconeixem en els fets que se’ls imputa una pràctica política històricament legítima i practicada pels moviments revolucionaris, així com una mostra clara de que encara queda esperança en un temps on la persecució i la repressió estan a l’ordre del dia.

Programa de actos que se llevaran a cabo, desde el 11 de Septiembre al 15 de Diciembre, en varias localidades: Sant Boi, Cornellá, Esplugues, Molins, Hospitalet y en cinco barrios de Barcelona con motivo del XXIV Aniversario del Asesinato de Pedro Alvarez.
En Molins se harán del 10 al 15 de Octubre.

"...mientras nos quede un gramo de vitalidad seguiremos pidiendo JUSTICIA para PEDRO y denunciando los abusos de poder, policiales y judiciales..."

Programa de actividades:

DIJOUS 30 JUNY

MANIFESTACIÓ

18:30h Plaça Universitat

Desde CNT Catalunya nos adherimos al manifiesto y convocatoria de la

“MANIFESTACIÓ INTERNACIONALISTA”

convocada para el próximo 30 de Junio.

“Si l’opressió es internacional que també ho sigui la resistència”.

En un contexto internacional donde la economía globalizada e interesada mueve a

los estados a promover guerras solo por intereses de los que más tienen y se

consiente y empuja al exilio a millones de personas y a la muerte de gran parte
de las mismas, sentimos gran repulsión y desprecio hacia los estados que
apoyando el interés de quienes no lo necesitan ponen puertas y alambradas para
impedir que estos puedan refugiarse y salvar sus vidas. Esta situación nos
recuerda, la guerra civil española, cuando Francia creó para los refugiados
españoles campos de concentración en las playas donde, de los mismos, murieron
millares en 1939.

No podemos cruzarnos de
brazos y conformarnos con contemplar la difusión aséptica que se hace a través
del plasma televisivo. Hemos de salir a la calle para dejar constancia de
nuestra indignación e intentar tejer redes de solidaridad alejadas de cualquier
vía institucional que tanto en esta como en otras cuestiones suele mostrarse
lenta y cómplice.

Igualmente, pensamos que en estos momentos se habría de hacer una especial

muestra colectiva de condenadel terrorismo de Estado del gobierno mexicano

y de solidaridad con la lucha del pueblo de Oaxaca, ya que también

es la de todxs lxs oprimidxs.

Salut, lucha, Solidaridad

CNT Catalunya

Manifest-Manifestació Internacionalista.

El panorama actual tant a escala internacional com local és desolador. Centenars de milers de refugiades que fugen de zones que s’han tornat inhabitables, ja sigui per causes polítiques, militars, ecològiques i/o econòmiques. Països que estan duent a terme processos de neteja ètnica o que oprimeixen de forma salvatge a les seves poblacions amb la complicitat d’Occident. Una economia globalitzada, centrada en els beneficis, en l’explotació i en la destrucció del medi ambient. Guerres per tot arreu, finançades pels interessos imperialistes i per les multinacionals que aprofiten per saquejar els recursos naturals i culturals, apropiant-se dels territoris dels pobles originaris.. I la situació a Occident no és gaire millor, les poblacions acomodades dels països que podríem anomenar “zona de vianants del capitalisme”, cada cop es veuen més abocades a la misèria omplint les seves presons amb pobresa i dissidència.. I no podem oblidar els milers de milions de dones que pateixen sota les conseqüències d’un patriarcat global que se suma a la resta d’opressions.

Per tot arreu hem creat grups i organitzacions que reaccionem davant d’aquestes injustícies, no acceptem la realitat tal i com és i estem disposades a moure’ns i a lluitar per transformar-la. També som conscients que totes aquestes lluites en realitat són una de sola. La causa de totes aquestes desgràcies és la mateixa: un sistema capitalista, patriarcal i autoritari que està duent el món i les nostres vides, al límit de la supervivència, amb l’únic objectiu de garantir el poder i benestar d’una minoria.

Davant d’això manifestem que la millor forma de solidaritat amb la resta d‘oprimides i resistents del món, és dur a terme un canvi estructural allà a on vivim, reconeixent la necessitat d‘aprofundir els llaços entre les resistències que apareixen a tot arreu.

Si l‘opressió és internacional, que també ho sigui la resistència.

17 jun 2016DIJOUS 30 JUNY
MANIFESTACIÓ
18:30h Plaça Universitat

Desde CNT Catalunya nos adherimos al manifiesto y convocatoria de la “MANIFESTACIÓ INTERNACIONALISTA” convocada para el próximo 30 de Junio.

“Si l’opressió es internacional que també ho sigui la
resistència”.

En un contexto internacional donde la economía globalizada e interesada mueve a los estados a promover guerras solo por intereses de los que más tienen y se consiente y empuja al exilio a

millones de personas y a la muerte de gran parte de las mismas, sentimos gran repulsión y

desprecio hacia los estados que apoyando el interés de quienes no lo necesitan ponen puertas y alambradas para impedir que estos puedan refugiarse y salvar sus vidas. Esta situación nos recuerda, la guerra civil española, cuando Francia creó para los refugiados españoles campos de concentración en las playas donde, de los mismos, murieron millares en 1939.

No podemos cruzarnos de brazos y conformarnos con contemplar la difusión aséptica que se hace a través del plasma televisivo. Hemos de salir a la calle para dejar constancia de nuestra indignación e intentar tejer redes de solidaridad alejadas de cualquier vía institucional que tanto en esta como en otras cuestiones suele mostrarse lenta y cómplice.

Igualmente, pensamos que en estos momentos se habría de hacer una especial muestra colectiva de condena del terrorismo de Estado del gobierno mexicano y de solidaridad con la lucha del pueblo de Oaxaca, ya que también es la de todxs lxs oprimidxs.

Salut, lucha, Solidaridad

CNT Catalunya

Manifest-Manifestació Internacionalista.

El panorama actual tant a escala internacional com local és desolador.
Centenars de milers de refugiades que fugen de zones que s’han tornat
inhabitables, ja sigui per causes polítiques, militars, ecològiques i/o
econòmiques. Països que estan duent a terme processos de neteja ètnica o que
oprimeixen de forma salvatge a les seves poblacions amb la complicitat
d’Occident. Una economia globalitzada, centrada en els beneficis, en
l’explotació i en la destrucció del medi ambient. Guerres per tot arreu,
finançades pels interessos imperialistes i per les multinacionals que aprofiten
per saquejar els recursos naturals i culturals, apropiant-se dels territoris
dels pobles originaris.. I la situació a Occident no és gaire millor, les
poblacions acomodades dels països que podríem anomenar “zona de vianants del
capitalisme”, cada cop es veuen més abocades a la misèria omplint les seves
presons amb pobresa i dissidència.. I no podem oblidar els milers de milions de
dones que pateixen sota les conseqüències d’un patriarcat global que se suma a
la resta d’opressions.

Per tot arreu hem creat grups i organitzacions que reaccionem davant d’aquestes
injustícies, no acceptem la realitat tal i com és i estem disposades a moure’ns
i a lluitar per transformar-la. També som conscients que totes aquestes lluites
en realitat són una de sola. La causa de totes aquestes desgràcies és la
mateixa: un sistema capitalista, patriarcal i autoritari que està duent el món
i les nostres vides, al límit de la supervivència, amb l’únic objectiu de
garantir el poder i benestar d’una minoria.

Davant d’això manifestem que la millor forma de solidaritat amb la resta
d‘oprimides i resistents del món, és dur a terme un canvi estructural allà a on
vivim, reconeixent la necessitat d‘aprofundir els llaços entre les resistències
que apareixen a tot arreu.
Si l‘opressió és internacional, que també ho sigui la resistència.

Organitzacions convocants:

–Azadi, Plataforma en Solidaritat amb el Poble Kurd
–CGT Barcelona
–Adherentes a la sexta Barcelona
–Comitè Solidaritat amb Leonard Peltier Barcelona
–La recol·lectiva
–Ítaca
-CNT Catalunya


Convidem a totes les organitzacions i col·lectius internacionalistes i
solidaris a sumar-se a la convocatòria. Per a fer-ho cal enviar un correu a
azadi.plataforma(arroba)gmail.com

Les organitzacions i col·lectius dedicats a causes internacionalistes podran
llegir un manifest al llarg de la manifestació.Mira també:
https://solidaritatinternacional.wordpress.com/

margin:0cm;margin-bottom:.0001pt'>CNT Catalunya

El proper dimecres 27 de  gener es commemora el primer aniversari de l’alliberament de Kobane. En aquesta ciutat al nord de Síria les milícies populars de les YPJ/YPJ van resistir durant mesos l’atac de Daesh (ISIS en anglès) i en van sortir victorioses. El que defensaven no era sols una ciutat, defensaven un nou model de societat nascut de la lluita del poble de Rojava (Kurdistan de Síria) per alliberar-se del jou del dictador Al-Assad. Aquest nou model de societat es basa en l’alliberament de la dona, en una democràcia radical i horitzontal amb el poder de decisió a les bases, en una economia ecològica al servei del conjunt de la societat… Mentrestant els seus germans del nord, a Bakur (Kurdistan de Turquia) també lluiten per alliberar-se del jou del govern de Turquia, que està duent a terme una guerra brutal i salvatge contra tota forma d’oposició i concretament contra els kurds. Centenars de persones han mort a Turquia en els darrers mesos a conseqüència de la repressió de l’estat turc, s’han empresonat milers de persones, s’han censurat mitjans de comunicació, cessat del seu càrrec a fiscals i jutges no afins al règim i s’ha posat sota setge ciutats senceres amb l’objectiu de sotmetre a la població.

Es per això que cal que sortim al carrer, exigint el respecte als kurds i a la resta de pobles que lluiten al seu costat. I també per solidaritzar-nos amb la revolució social que estan duent a terme. Sortim al carrer per dir que no estan soles, que som moltes les que no tolerarem el genocidi que està perpetrant el govern de Turquia i que no ens quedarem de braços creuats veient com s’intenta esclafar tot un poble que frisa per ser lliure, que està lluitant cada dia per trencar amb les cadenes imposades pel Capitalisme, pel Patriarcat i per l’Estat.

Per això convoquem el proper dia 27 de Gener a les 19h a concentrar-nos davant del consolat de Turquia, per mostrar el nostre rebuig al govern encapçalat per Erdogan i per mostrar el nostre suport al poble kurd.

Crida a la solidaritat amb Kurdistan

A finals de l’estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat al nord de Siria va ser atacada per Daesh (ISIS en les sigles en anglès), però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: no passaran. El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge de Daesh. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces gihadistes, un baluard de llibertat en mig del caos i la destrucció de la guerra de Siria. Aquesta victòria va crear un creixent interès de tot el món per Rojava, encara que el projecte de democràcia radical que allà s’hi desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d’autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds respecte al règim siri de Al-Assad.

A les muntanyes del Kurdistan porten dècades, sinó segles, lluitant per aconseguir una vida més justa per a un poble que viu tradicionalment oprimit. La divisió del seu territorinatural en 4 Estats (Turquia, Iran, Iraq y Siria) a mans d’occident, va dibuixar unes fronteres amb l’objectiu de mantenir el control per part dels Estats imperialistes, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. La seva identitat els fou negada, la seva cultura reprimida i la seva dignitat trepitjada. Tot i així (o potser degut a això) foren capaces de generar un moviment social i un projecte polítiques que no poden ser ignorats. Les seves dures crítiques a l’imperialisme i al capitalisme, la crueltat dels règims que els han reprimit i l’experiència d’una organització revolucionaria com el PKK (Partit dels Treballadors de Kurdistan) amb casi 40 anys d’història, els han portat a desenvolupar un nou paradigma polític, inspirat en l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari de Murray Boockchin, entre d’altres. La cerca d’autonomia i la construcció d’una estructura social des de baix cap a dalt, on les comunes i consells territorials són la base d’un projecte revolucionari de transformació social, està trencant motlles tant a l’Orient Pròxim com al món sencer.

Es pot aprendre molt d’aquesta extraordinària lluita, que ha estat capaç de reconduir els seus esforços i estratègies incloent una amplia majoria social. Diverses estructures han catalitzat un procés revolucionari perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient. El seu ampli suport popular es cristal·litza en els milers de comunes, assemblees i organitzacions que conformen aquest projecte. Entenen que l’alliberament de la dona ha de ser una prioritat en tots els aspectes de la societat, buscant allunyar-se així de les estructures patriarcals de dominació que ens imposen els models de estat-nació. El compromís amb el territori, forjat a les muntanyes, es vincula amb la lluita ecologista i el respecte pel medi ambient. En oposició al sistema de producció tecnoindustrial i a la modernitat capitalista, proposen una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme. L’organització en zones autònomes brinda la possibilitat per crear models replicables a escala global, buscant així eixamplar i compartir els aprenentatges d’aquest experiment polític. I és a Rojava, a la Siria que viu la massacre i l’autoritarisme de Daesh, on es busca portar al terreny pràctic un marc teòric que, a l’occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia. Ens demostren així queun altre món és possible, un món on hi càpiguen molts mons, un món construït dia a dia des de la praxis.

Però no hem de fixar-nos només en Rojava, a tot el Kurdistan es lluita per la construcció de l’autonomia i del Confederalisme Democràtic. A Bashur (Kurdistan de Irak) de forma incipient front al nacionalisme neoliberal representat pel clan Barzani, a Rojhelat (Kurdistan de Iran) tot i la repressió de la dictadura teocràtica la resistència perviu i sobretot a Bakur (Kurdistan de Turquia) podem veure com es desenvolupa el mateix moviment, tot i l’enorme presencia militar per part de l’Estat Turc, pont entre Orient i Occident, hereu de l’Imperi Otomà.

El procés polític que va causar la pèrdua de la majoria absoluta de l’AKP, el partit amb el que Erdogan governa Turquia, va se el resultat d’un enorme treball institucional de les organitzacions pro-kurdes i de l’esquerra turca. L’aliança electoral coneguda com HDP va sacsejar el panorama polític del bastió de la OTAN a l’Orient Pròxim, i tot i l’aparença democràtica de l’estat turc, la resposta de l’aspirant a sultà va ser militar. Amb el pretext de combatre el terrorisme es va iniciar una sagnant campanya contra el moviment kurd; bombardejos, atemptats, tocs de queda… La majoria absoluta recuperada per l’AKP el dia 1 de novembre, després d’unes eleccions molt qüestionades per diferents grups d’observadors internacionals, ha donat via lliure a que els atacs contra la població kurda no deixin d’augmentar. Centenars de civils han perdut la vida en els últims mesos, i davant la necessitat d’autodefensar-se la població ha accelerat la creació d’unitats de defensa civil. El Moviment d’Alliberament de Kurdistan treballa per aconseguir un procés de pau i una solució política al conflicte, però no dubta a prendre les mesures necessàries per a defensar-se de l’ocupació militar i dels assassinats indiscriminats i les massacres de l’estat turc, promovent un dels pilars fonamentals del moviment: el dret a l’Autodefensa.

Considerem necessari donar suport a la lluita dels pobles de Kurdistan, creant una xarxa de solidaritat que permeti reforçar els processos que s’estan vivint. Molts dels col·lectius i organitzacions veiem en aquesta lluita una oportunitat per aprendre,compartir i unir esforços per crear una societat millor. Els processos revolucionaris que s’estan vivint són una crida a la solidaritat internacionalista entre pobles oprimits. ElConfederalisme Democràtic és una proposta capaç de marcar la diferencia davant el panorama polític futur, però necessita créixer i consolidar-se.

Per tot això exigim que es respectin els drets humans i realitzem les següents demandes en consonància amb les diverses campanyes d’àmbit internacional:

-L’apertura d’un corredor humanitari a Kobane i el fi de l’embargament econòmic que pateix Rojava.

-L’aturada de les activitats repressives de les forces de seguretat turques contra el moviment pro-kurd.

-L’alliberament d’Abdullah Öcalan i la fi del seu aïllament. L’alliberament de tots els presos polítics de Turquia, especialment dels malalts greus la vida dels quals corre un gran perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

-El suport actiu al poble kurd, en forma de col·laboració econòmica y política.

A més d’aquesta declaració de mínims, els adherents considerem que tots podem participar en el suport a la lluita del poble kurd de diferents formes. Ajudar a compartir aquesta informació és una feina imprescindible. També considerem necessària i crucial la participació i suport en els diferents actes que es vagin convocant, així com el suport econòmic a les campanyes de recollida de fons i la implicació en grups i col·lectius de solidaritat amb aquest moviment. Aquestes són només algunes de les formes, sempre pots trobar la teva.

Com responen des del moviment kurd en preguntar com se’ls pot donar suport:

“La millor solidaritat és lluitar per la revolució allà on siguis.”

CNT-Catalunya, s'adhereix al manifest i a la convocatòria per una alternativa digna para les Naus del Poblenou

A Barcelona malviuen almenys 700 persones en assentaments, la majoria ubicats al Poblenou, veïns i veïnes nostres. La majoria són africans, però també hi ha magribins, romanesos, llatins i autòctons, que pateixen les polítiques injustes del FMI i BM en els seus respectius països. Són espais que serveixen d’habitatge, lloc de treball o les dues coses a la vegada. No reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat, sense aigua ni llum. Les persones que hi ha allí  es mantenen de la recollida de ferralla o activitats artístiques. Una quantitat important no tenen papers de residència o de treball, fet que augmenta la seva situació de vulnerabilitat. Des del mes de gener s’han desallotjat sis naus, acció promoguda per l’Ajuntament, que ha justificat les “intervencions” per raons de seguretat, que han afectat prop de 100 persones que s’han hagut de buscar la vida en altres espais o redistribuir-se entre els ja existents.

El proper 1r de maig a partir de les 10 hores del matí, al Parc de les Tres Xemeneies (Av. Paral·lel), tornem al carrer per a fer present tant el llegat d'anteriors lluites com les circumstàncies que afrontem actualment, en una dilatada trajectòria d'enfrontament a l'esclavatge que suposa el treball assalariat i un engatjament amb els més legítims desitjos d'emancipació.

Dinar popular

Actes culturals

Exposicions

Trobada de paradetes

Conferències

Manifestació