1r de Maig

QUÈ FARIES SI NO

TINGUESSIS POR?

La por i la valentia són estats inherents a l'ésser humà. Els que menys tenen a perdre, menys por tenen, i per tant, els que més tenen, també són els que tenen més por. És per això que es protegeixen amb policies, exèrcits, seguretat privada, etc.

Des de fa temps, poc a poc però sense pausa, una marea de pensionistes va envaint els carrers, farts de les engrunes que els dóna el govern reclamen el pa sencer. Porten anys amb pujades de les pensions inferiors a un euro, mentre els rics i els beneficis del capital estan augmentant exponencialment. No obstant això, els pensionistes, amb els seus deu milions de vots, mantenen a aquests polítics paràsits i alimenten el sistema que després els pica. L'Estat no comptava amb aquesta oposició i li costarà seguir enganyant-los. La policia ho tindrà difícil per pegar als pensionistes, tampoc detenir-los perquè no queda bé a la tele. Aquesta marea té tot el temps del món, no han de fitxar, ni tan sols necessiten fer vaga. No obstant això, seran necessaris centenars de milers, i quan vinguin els sindicats traïdors UGT i CCOO a manipular i desvirtuar les protestes, hauran de saber esquivar-los per a continuar amb una lluita assembleària i transversal.

Sorprenentment, la joventut universitària, que respecte a drets socials havia estat punta de llança en una altra època, sembla ensopida, com si arrossegués por. Molts han buidat els estalvis dels seus pares per a acumular estudis i màsters inservibles per acabar anant a fregar plats a Anglaterra, a rentar cotxes a Alemanya o a recollir raïm a França. Enlloc d'afrontar la lluita i anar a pel tot, com al maig del 68 i arrasar amb els milers de xoriços que han copat el sistema, només es mobilitzen en protestes patriòtiques o agafen la maleta i se'n van. Com si amb la generació dels seus pares s'hagués esgotat la rebel·lia, l'ànsia de canviar les coses i millorar la nostra paupèrrima vida.

Durant l'anomenada crisi, que en realitat ha estat un engany per reajustar els marges de benefici dels capitalistes, la classe obrera ha estat massacrada per l'Estat i el Capital. El poder adquisitiu dels treballadors / es ha baixat un 30%, els contractes en precari són la norma i s'han forçat centenars de milers de desnonaments. Ni un trist habitatge et deixen, encara que després tinguin aquests pisos arrabassats a les persones totalment buits. En tot aquest muntatge els beneficis han estat desviats a les empreses, com no, amb la complicitat dels sindicats venuts. El resultat d'això és que ara com ara la classe obrera està enfonsada i humiliada, no ha sabut plantar cara i després es deixa entabanar, un cop més, pels nous xarlatans de fira o s'apunta a mobilitzacions que no tenen tanta importància per a les seves vides reals. Mentrestant, l'aparell repressor de l'Estat: presons, (autèntics centres d'extermini), vigilants, policies -gairebé tots fills d'obrers desconcienciats que a més a més apallissen i detenen els que protesten contra aquest sistema-, segueix a l'aguait, no sigui que algú descarrili i vegi que potser hi ha vida fora del ramat.

Com a anarcosindicalistes, a CNT-Catalunya sempre hem plantejat un 1er de maig reivindicatiu i combatiu. Entenem que durant aquest dia s'ha de rememorar seus orígens dignificant-lo per tractar-se d’una jornada de mobilització obrera i social on la lluita, i no les comparses, ompli els carrers. Així ho seguirem commemorant fins que la classe obrera prengui consciència, s'organitzi i planti cara. Perquè... ¿què passaria si centenars, milers, milions de persones provessin a deixar la por i no donessin un pas enrere?

Ja n'hi ha prou!

Organitza't i lluita!

Convocatòria per aquest 1er de Maig de 2018

11,30h:  TROBADA ANARCOSINDICALISTA I LLIBERTÀRIA (MACBA, Plaça dels Àngels, Barcelona)

- Intervencions, paradetes de llibres, poesia, cantaautors/es…

14,00h: DINAR VEGÀ I MIXT

18,00h: ens veiem a la MANIFESTACIÓ LLIBERTARIA (al Forat de la Vergonya, Barcelona)

CNT-Catalunya