Amb aquestes paraules els diaris d'els que ens governen han anunciat la desconvocatòria de la vaga de transports i la seguretat que no n'hi haurà cap inconveniència per les empreses multinacionals delMobileWorldCongress. Però la movilitat de la qual parlen va molt més enllà de la questió de que busos i metros mantinguin l'activitat. La movilitat a la qual fan referència és una lògica que porten anys imposant al teixit social sencer, és una movilitat que ens afecta a tothom. És el seu poder de treure encara més l'estabilitat laboral i aumentar la precarietat, en la línia de l' última Reforma Laboral. És el seu poder de posar-nos preus de transport encara més abusius i negar-se a cumplir els propis convenis signats amb les treballadores i els treballadors de TMB. És el seu poder de robar-nos encara més les necessitats de vida, recortant i privatitzant la sanitat i l'educació. És el seu poder de seguir enriquint-se a costa de la nostra misèria.

La seva movilitat és la nostra precarietat. Ens poden explotar i acomiadar quan vulguin. L'exemple perfecte d'això és el propi fenòmen de la fira de móbils. Mentre la premsa parla de tots els diners que la fira ens donarà, els beneficis reals estàn destinats per a ells i la resta són llocs de treball mal remunerats i cada cop amb pitjors condicions, que duren cinc dies i desprès ens deixen un altre cop a la cua de l'atur. La movilitat és la flexibilització al treball, tant per a que ens forcin a movilitzar-nos cap a treballs de merda, com per a que puguin fer-nos fora quan més els hi convingui. És el mobbing i els desnonaments que patim quotidianement, per a que els bancs puguin apropiar-se de les nostres cases i encara continuar cobrant els deutes. Són els plans urbanístics que ens imposen per “renovar” el nostre barri, fent fora els veïns, substituïnt-los per turistes i modernos adinerats. No és una movilitat humana, ja que quan les persones hand'immigrar per motius de subsistència, es troben amb fronteres cada cop més militaritzades i una opinió pública—fabricada per la premsa—cada cop més xenòfoba. Aquesta movilitat és la victòria del Capital per sobre de les nostres vides.

Durant tot el mes de febrer, els treballadors i les treballadores de metro i bus van estar demanant la solidaritat per recolzar una vaga de transport contra l' incompliment del conveni que tenien signant amb TMB, contra des retallades de linies i contra la pujada abusiva del preus de transport. Aquesta lluita es dona en un context generalitzat de precarietzació i empitjorament laboral, retallades constants i una pobressa en aument.

Mitjançant la pressió tant mediàtica com institucional i gracies a la tasca ja reiterada dels maleïts sindicats pactistes, una part dels treballadors van acabar traïnt a l'unitat que tenien— les plantilles de metro i bus—i al compromis amb els usuaris i tota la gent solidària. Van regalar una victòria a Trias, als directius de TMB i a totes les forçes que estan impulsant la precarització que ens perjudica. La vaga i tota la esperança de lluita la vam perdre abans fins i tot de començar.

De molts sindicats ja sabem quin peu calcen, però que la majoria dels treballadors s'hagin venut tan ràpidement i per tan poca cosa és una traició en si mateix a les possibilitats que moltes tenim de plantar cara a aquest sistema. Els traidors no només són interesats i insolidaris, sino que són poc intel·ligents. Han perdut molta credibilitat i recolzament. Quan TMB torni a apretar-lis—cosa que segur succeirà—a qui esperaran trobar-se al seu costat? Tots sabem que a partir de la Reforma Laboral, els convenis pasaràn a ser paper mullat... L'única manera de mantenir o millorar les condicions laborals serà a travès de pressió social i la lluta al carrer.

Aquests treballadors són la vergonya de Barcelona. Però que ens podem esperar de la seva actitud quan la carència de solidaritat i suport mutu s'ha normalitzat des de fa molts anys gràcies a les forçes econòmiques, mediàtiques i polítiques i al nostre aïllament i apatia? La democràcia ha aconseguit allò que la dictadura mai va assolir. Avui dia el capitalisme és més fort que abans i nosaltres no tenim mitjans per defensar-nos.

El futur només conté una lliçó important: o mirem pel nostre cul i ens rendim a la

mínima o ens juntem per recuperar la solidaritat i lluitem i ataquem fins al final!