diumenge, 14 de juliol de 2024 
Menú principal
Notícies

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Novetats
REABREN EL CIES DE ZONA FRANCA PDF Imprimeix Correu electrònic
dissabte, 12 de març de 2016 09:01

 

Ellxs cierran las fronteras. Vosotrxs abrís el CIE.

Bloqueamos todo.


Reabren el CIE de Zona Franca después de cuatro meses de obras de reformas.


 


Unas reformas que pretendían adecuarlo a las nuevas normativas previstas por el Reglamento. Un intento más de humanizar un lugar que nunca podrá ser humanizado porque el encierro no es mejorable de ninguna forma, y sólo puede ser repudiado con toda fuerza

 

 

El CIE es funcional como amenaza bajo la cual se pretende acallar a las personas que pueden ser encerradxs en él, pero también es un lucroso negocio para muchas empresas que se encargan de su construcción, funcionamiento y mantenimiento. Empresas de catering, de servicios médicos y de asistencia social, de reformas y un largo etcétera de nombres y direcciones. Cabe mencionar, entre todas ellas, la Cruz Roja y su responsabilidad en el control y la pacificación de las personas migrantes, ya sea desde su posición en las fronteras hasta su rol en los CETI y los CIEs, de donde saca un provecho que sobrepasa los 400.000 euros/año sólo por los CIE del Estado Español. 

No creemos en el discurso inocentista de que en el CIE sólo se acaba por no tener “papeles”. Sabemos que hay mil formas de llegar allí. Puede ser después de una redada en los barrios, después de cumplir condena en la cárcel o sólo por llegar a este lado de la frontera. Para nosotrxs da igual si hay o no un delito cometido, estamos en contra de esta estructura, como lo estamos de todas las formas de encierro y de opresión, y el CIE es sólo un eslabón más del mecanismo de dominio y opresión contra el cual nos rebelamos.

Queremos llamar a una jornada de lucha que no se limite sólo al CIE. Las fronteras y sus responsables están por todas partes. La maquinaria del racismo institucional no acaba en las paredes del CIE.

Desde las vallas hasta las deportaciones, hay un sin fin de enemigos. Plantear el cierre del CIE de Zona Franca sin apuntar a la entera estructura sería olvidar la complejidad del mecanismo, no pensar en las deportaciones, en el refuerzo de controles de fronteras y ciudades, en la explotación laboral que busca sosegar las personas migrantes.

Explotación, represión y sosiego que, en diferentes formas, caracterizan esta sociedad-cárcel y buscan el control de todas nuetrxs vidas.

Por esto planteamos un día de lucha y de bloqueos, una jornada en la que la reapertura del CIE no pasará encubierta en la total opacidad de la zona industrial. No será una silenciosa aceptación o la ignorancia lo que caracterice esta inauguración de las reformas, sino un día de ruptura de la tranquilidad y de la paz social.

Si no pasan las personas no pasará la mercancía!

 
Acto en solidaridad con los Refugiadfos-Migrantes PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 29 de febrer de 2016 01:06

ACTO EN SOLIDARIDAD CON LOS REFUJIADOS MIGRANTES

 


Las condiciones extremadamente penosas por las que están pasando en Europa los refugiados sirios así como otros desplazados por causas políticas y/o económicas es alarmante como fruto de las políticas racistas de una Unión Europea cerrada como un búnquer ante las consecuencias que sus mismas políticas imperialistas y neocolonizadoras provocan en Medio Oriente, África, América Latina etc.


 

Los refugiados y desplazados están sufriendo el robo descarado de sus medios económicos en países como Alemania, Bulgaria, Dinamarca, etc., siendo deportados por mar en Noruega a través del Ártico bajo temperaturas que alcanzan los –30 grados o enfrentándose a patrullas racistas, como en Finlandia. También hemos conocido recientemente la desaparición de unos 10.000 niños refugiados que se teme que hayan caído en manos de redes mafiosas que los estarían explotando laboral y sexualmente.

Esta situación dantesca, pareja al mayor éxodo que se conoce desde la Segunda Guerra Mundial, se está encontrando también con el rechazo de sectores importantes de la población, quienes con la excusa de las agresiones sexuales ocurridas en Colonia –aunque posteriormente se ha demostrado que sólo 3 de los 58 detenidos eran refugiados– han desatado una campaña de odio contra estos con ataques a centros de acogida, incendios y manifestaciones xenófobas. Por otra parte, y es justo reconocerlo, este drama también ha desatado una ola de solidaridad del que son ejemplo las manifestaciones antifascistas que en numerosas ocasiones están superando a las del grupo xenófobo alemán PEGIDA.

 

 

Pensamos que es hora de que aquí empecemos a organizarnos para hacer más efectivo nuestro apoyo a los refugiados, pues esta situación, por su importancia, aún no ha motivado la respuesta que se merece por parte del movimiento libertario y del resto de movimientos sociales. Por ello, os convocamos el día 4 de marzo, a las 18’30 h, en nuestros locales de la callle Joaquin Costa, 34, a un acto que consistirá en la proyección del documental “Los Muros de Europa”, de Fotomovimiento. Posteriormente debate en el que intervendrán integrantes de este colectivo junto con  MUSAFERAT Colectivo contra los centros de detención (Lesbos-Grecia), Te kedas Donde Kieras y Grup de Suport a Migrants i Refugiats de Barcelona.

Esperamos que este acto sea una primera toma de contacto de cara a otro posible encuentro de individualidades y colectivos libertarios, para preparar movilizaciones en solidaridad con los refugiados-migrantes y en contra de las fronteras y de la Europa-Fortaleza.

Salud y Solidaridad,


CNT Catalunya

 

 

 


CNT-Catalunya

 
Libertad sin cargos a los titiriteros PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 17 de febrer de 2016 20:15

 

En solidaridad con los titiriteros represaliados


Por su libertad sin cargos


Por la libertad de expresión

 

 

CNT Catalunya considera inadmisible este nuevo acto de represión, que junto a otras leyes, como la Ley Mordaza, intentan controlarnos y coartar cualquier reivindicación, expresión crítica o denuncia de los montajes policiales.

 

Por ello, nos sumamos a la convocatoria y hacemos llamamiento para acudir a la manifestación el próximo sábado, 20 de febrero, a las 17 h en la Plaça Universitat, de Barcelona.

 

Por la libertad de todxs lxs prexos anarquistas

 

CNT Catalunya

 

 

 
[Barcelona] Jornada en solidaridad con Fernando Bárcenas PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 22 de gener de 2016 19:37

Jornada de solidaridad con nuestro compañero anarquista preso Fernando Bárcenas Castillo, quien lleva más de 2 años recluido en una prisión de la ciudad de México.


VIERNES 29 ENERO

19h Pase de vídeo y charla

Situación de Fernando Bárcenas y de nuestrxs compañerxs presxs.

Local de la FELLA - Llibreria Rosa de Foc

C/ Joaquin Costa 34 (Barcelona)

 

DEL 23 al 30 ENERO

Acciones solidarias por la libertad de Fernando Bárcenas

 

 

Fernando era estudiante de bachillerato en el Colegio de Ciencias y Humanidades plantel Vallejo y trabajador; fue detenido el 13 de diciembre de 2013 en el contexto de la primera movilización contra el alza a la tarifa del Sistema de Transporte Colectivo Metro, acusado de quemar, en el cruce de Insurgentes y Reforma, el árbol navideño de la empresa Coca-Cola. Enjuiciado por ataques a la paz pública en pandilla y asociación delictuosa, permanece desde su detención en el Reclusorio Preventivo Varonil Norte y fue sentenciado a 6 años de prisión. Su proceso jurídico, actualmente se encuentra en el último recurso: el amparo directo a su sentencia.

Desde el reclusorio, Fernando ha realizado diversos proyectos de crítica al sistema carcelario, tales como círculos de estudio y la publicación de un periódico (“El Canero”) redactado por presos y presas de la ciudad de México; también ha participado en varias iniciativas de organización entre presos, por ejemplo, algunas huelgas de hambre colectivas. A lo largo de sus dos años de encierro Fernando ha afianzado su postura anticarcelaria y su disposición a continuar la lucha al interior de la prisión.

Para acompañar a Fernando en este camino por la libertad y difundir su situación, convocamos este viernes 29 de enero del 2016, a una jornada informativa donde se explicará la situación de Fernando Bárcenas en particular, y la de otros compañer@s encarcelad@s en México. También llamamos a realizar del día sábado 23 al sábado 30 de enero de 2016 las acciones que cada cual considere convenientes y posibles para expresar su solidaridad con Fernando y en general, para con tod@s nuestr@s compañer@s encerrad@s.

Mira també:

https://adherentesalasextabcn.wordpress.com

 

Darrera actualització de divendres, 22 de gener de 2016 19:44
 
Manifestació en solidaritat amb Kurdistan, 27 de gener 19h PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 22 de gener de 2016 19:10

 

El proper dimecres 27 de  gener es commemora el primer aniversari de l’alliberament de Kobane. En aquesta ciutat al nord de Síria les milícies populars de les YPJ/YPJ van resistir durant mesos l’atac de Daesh (ISIS en anglès) i en van sortir victorioses. El que defensaven no era sols una ciutat, defensaven un nou model de societat nascut de la lluita del poble de Rojava (Kurdistan de Síria) per alliberar-se del jou del dictador Al-Assad. Aquest nou model de societat es basa en l’alliberament de la dona, en una democràcia radical i horitzontal amb el poder de decisió a les bases, en una economia ecològica al servei del conjunt de la societat… Mentrestant els seus germans del nord, a Bakur (Kurdistan de Turquia) també lluiten per alliberar-se del jou del govern de Turquia, que està duent a terme una guerra brutal i salvatge contra tota forma d’oposició i concretament contra els kurds. Centenars de persones han mort a Turquia en els darrers mesos a conseqüència de la repressió de l’estat turc, s’han empresonat milers de persones, s’han censurat mitjans de comunicació, cessat del seu càrrec a fiscals i jutges no afins al règim i s’ha posat sota setge ciutats senceres amb l’objectiu de sotmetre a la població.

Es per això que cal que sortim al carrer, exigint el respecte als kurds i a la resta de pobles que lluiten al seu costat. I també per solidaritzar-nos amb la revolució social que estan duent a terme. Sortim al carrer per dir que no estan soles, que som moltes les que no tolerarem el genocidi que està perpetrant el govern de Turquia i que no ens quedarem de braços creuats veient com s’intenta esclafar tot un poble que frisa per ser lliure, que està lluitant cada dia per trencar amb les cadenes imposades pel Capitalisme, pel Patriarcat i per l’Estat.

Per això convoquem el proper dia 27 de Gener a les 19h a concentrar-nos davant del consolat de Turquia, per mostrar el nostre rebuig al govern encapçalat per Erdogan i per mostrar el nostre suport al poble kurd.

 

 

Crida a la solidaritat amb Kurdistan

A finals de l’estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat al nord de Siria va ser atacada per Daesh (ISIS en les sigles en anglès), però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: no passaran. El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge de Daesh. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces gihadistes, un baluard de llibertat en mig del caos i la destrucció de la guerra de Siria. Aquesta victòria va crear un creixent interès de tot el món per Rojava, encara que el projecte de democràcia radical que allà s’hi desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d’autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds respecte al règim siri de Al-Assad.

A les muntanyes del Kurdistan porten dècades, sinó segles, lluitant per aconseguir una vida més justa per a un poble que viu tradicionalment oprimit. La divisió del seu territorinatural en 4 Estats (Turquia, Iran, Iraq y Siria) a mans d’occident, va dibuixar unes fronteres amb l’objectiu de mantenir el control per part dels Estats imperialistes, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. La seva identitat els fou negada, la seva cultura reprimida i la seva dignitat trepitjada. Tot i així (o potser degut a això) foren capaces de generar un moviment social i un projecte polítiques que no poden ser ignorats. Les seves dures crítiques a l’imperialisme i al capitalisme, la crueltat dels règims que els han reprimit i l’experiència d’una organització revolucionaria com el PKK (Partit dels Treballadors de Kurdistan) amb casi 40 anys d’història, els han portat a desenvolupar un nou paradigma polític, inspirat en l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari de Murray Boockchin, entre d’altres. La cerca d’autonomia i la construcció d’una estructura social des de baix cap a dalt, on les comunes i consells territorials són la base d’un projecte revolucionari de transformació social, està trencant motlles tant a l’Orient Pròxim com al món sencer.

Es pot aprendre molt d’aquesta extraordinària lluita, que ha estat capaç de reconduir els seus esforços i estratègies incloent una amplia majoria social. Diverses estructures han catalitzat un procés revolucionari perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient. El seu ampli suport popular es cristal·litza en els milers de comunes, assemblees i organitzacions que conformen aquest projecte. Entenen que l’alliberament de la dona ha de ser una prioritat en tots els aspectes de la societat, buscant allunyar-se així de les estructures patriarcals de dominació que ens imposen els models de estat-nació. El compromís amb el territori, forjat a les muntanyes, es vincula amb la lluita ecologista i el respecte pel medi ambient. En oposició al sistema de producció tecnoindustrial i a la modernitat capitalista, proposen una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme. L’organització en zones autònomes brinda la possibilitat per crear models replicables a escala global, buscant així eixamplar i compartir els aprenentatges d’aquest experiment polític. I és a Rojava, a la Siria que viu la massacre i l’autoritarisme de Daesh, on es busca portar al terreny pràctic un marc teòric que, a l’occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia. Ens demostren així queun altre món és possible, un món on hi càpiguen molts mons, un món construït dia a dia des de la praxis.

Però no hem de fixar-nos només en Rojava, a tot el Kurdistan es lluita per la construcció de l’autonomia i del Confederalisme Democràtic. A Bashur (Kurdistan de Irak) de forma incipient front al nacionalisme neoliberal representat pel clan Barzani, a Rojhelat (Kurdistan de Iran) tot i la repressió de la dictadura teocràtica la resistència perviu i sobretot a Bakur (Kurdistan de Turquia) podem veure com es desenvolupa el mateix moviment, tot i l’enorme presencia militar per part de l’Estat Turc, pont entre Orient i Occident, hereu de l’Imperi Otomà.

El procés polític que va causar la pèrdua de la majoria absoluta de l’AKP, el partit amb el que Erdogan governa Turquia, va se el resultat d’un enorme treball institucional de les organitzacions pro-kurdes i de l’esquerra turca. L’aliança electoral coneguda com HDP va sacsejar el panorama polític del bastió de la OTAN a l’Orient Pròxim, i tot i l’aparença democràtica de l’estat turc, la resposta de l’aspirant a sultà va ser militar. Amb el pretext de combatre el terrorisme es va iniciar una sagnant campanya contra el moviment kurd; bombardejos, atemptats, tocs de queda… La majoria absoluta recuperada per l’AKP el dia 1 de novembre, després d’unes eleccions molt qüestionades per diferents grups d’observadors internacionals, ha donat via lliure a que els atacs contra la població kurda no deixin d’augmentar. Centenars de civils han perdut la vida en els últims mesos, i davant la necessitat d’autodefensar-se la població ha accelerat la creació d’unitats de defensa civil. El Moviment d’Alliberament de Kurdistan treballa per aconseguir un procés de pau i una solució política al conflicte, però no dubta a prendre les mesures necessàries per a defensar-se de l’ocupació militar i dels assassinats indiscriminats i les massacres de l’estat turc, promovent un dels pilars fonamentals del moviment: el dret a l’Autodefensa.

Considerem necessari donar suport a la lluita dels pobles de Kurdistan, creant una xarxa de solidaritat que permeti reforçar els processos que s’estan vivint. Molts dels col·lectius i organitzacions veiem en aquesta lluita una oportunitat per aprendre,compartir i unir esforços per crear una societat millor. Els processos revolucionaris que s’estan vivint són una crida a la solidaritat internacionalista entre pobles oprimits. ElConfederalisme Democràtic és una proposta capaç de marcar la diferencia davant el panorama polític futur, però necessita créixer i consolidar-se.

Per tot això exigim que es respectin els drets humans i realitzem les següents demandes en consonància amb les diverses campanyes d’àmbit internacional:

-L’apertura d’un corredor humanitari a Kobane i el fi de l’embargament econòmic que pateix Rojava.

-L’aturada de les activitats repressives de les forces de seguretat turques contra el moviment pro-kurd.

-L’alliberament d’Abdullah Öcalan i la fi del seu aïllament. L’alliberament de tots els presos polítics de Turquia, especialment dels malalts greus la vida dels quals corre un gran perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

-El suport actiu al poble kurd, en forma de col·laboració econòmica y política.

A més d’aquesta declaració de mínims, els adherents considerem que tots podem participar en el suport a la lluita del poble kurd de diferents formes. Ajudar a compartir aquesta informació és una feina imprescindible. També considerem necessària i crucial la participació i suport en els diferents actes que es vagin convocant, així com el suport econòmic a les campanyes de recollida de fons i la implicació en grups i col·lectius de solidaritat amb aquest moviment. Aquestes són només algunes de les formes, sempre pots trobar la teva.

Com responen des del moviment kurd en preguntar com se’ls pot donar suport:

“La millor solidaritat és lluitar per la revolució allà on siguis.”

 

 

Darrera actualització de divendres, 22 de gener de 2016 19:35
 
JUICIO APLAZADO PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 15 de gener de 2016 19:22

APLAZADO JUICIO A L@S ENCAUSAD@S POR LA DEFENSA DE COLLSEROLA

 

El Juicio penal contra 8 vecinos de Esplugas que se habría de celebrar el 18 y 19 de enero ha quedado aplazado para el 18 y 19 de Abril.


 
Ni muts ni a la gabia PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 15 de gener de 2016 08:50

 

Judici penal els propers 18 i 19 de gener contra 8 veïns d’Esplugues de Llobregat per defensar Collserola

 

La gent que des de 1991 hem desobeït la imposició del pla Caufec-Porta Barcelona tornem a enfrontar-nos a un judici els dies 18 i 19 de gener de 2016. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha citat a 8 veïns en defensa de Collserola acusats per la Fiscalia de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic. Total: 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.

Ara que la desobediència està de moda esperem que amb aquests mèrits ens facin un lloc al futur Ministeri de Desobediència, Defensa del Territori i Lluita contra la Repressió. Si no, de moment ens conformem amb una retirada de càrrecs, una disculpa pública de tot l’entramat públic-privat que impulsa el pla Caufec i la derogació de tot projecte que pretengui cimentar Collserola. Ja només amb la primera condició el poder s’estalviaria una altra campanya de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ que tot just comença de nou.

Els fets pels quals se’ns jutja ara no són cap novetat, i n’hem parlat uns quants cops. Es tracta d’una protesta el 18 de març de 2009 a causa del llavors imminent empresonament d’un opositor al pla Caufec. Unes 300 persones entren a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat durant la celebració d’un ple municipal amb crits de «No al pla Caufec» i «Insubmissió a les penes-multa». La policia local ho intenta evitar de males maneres —i amb pèssima pràctica i eficiència— just el dia que estrena material antidisturbis. Allà es repeteix el modus operandi al qual ens han acostumat: ni durant ni després dels fets (suposadament taaaaaan greus) hi ha cap identificació ni detenció; mesos després les persones de sempre (els mateixos que ja vam ser jutjats i absolts fa un any —i detinguts, multats i jutjats en dotzenes d’ocasions anteriors per la nostra oposició a la política espluguina del totxo—) som notificats del procediment judicial en contra.

Fa anys que denunciem el capitalisme especulador a Esplugues de Llobregat i l’ús de la repressió com a model de gestió de la protesta popular. Les accions contra el pla Caufec i les seves conseqüències sempre han estat públiques i noviolentes amb l’objectiu de cridar al màxim l’atenció de la població i els mitjans de comunicació per tal de difondre els arguments de la lluita. Tres dels veïns que serem jutjats tenim risc real d’ingrés a presó amb demandes fiscals de 3 anys de condemna a més dels 11 mesos i 20 dies en penes-multa que acumulem entre tots.

Fixeu-vos si la cosa se surt de mare que malgrat el govern local estigui darrere les acusacions el Ple Municipal d’Esplugues va aprovar per unanimitat el juny de 2012 una declaració institucional de suport als encausats que qualifica de «desproporcionades les condemnes que potencialment poden ser imposades». Des de febrer de 2013 membres de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ ens hem reunit amb representants municipals per tal de proposar un acostament i possible acord extrajudicial amb els agents de la Policia Local que varen participar en el desallotjament del ple de l’Ajuntament i que van elaborar l’atestat que va donar lloc al procés penal. L’objectiu era avançar un procés de mediació, figura legal que el Departament de Justícia promou per tal de resoldre conflictes abans d’arribar a judici i així estalviar despeses i alleugerir la saturació de diligències als despatxos. Avui dia no hi ha cap avenç malgrat que PSC, ERC, ICV i CiU van ratificar al ple del 18 de juny de 2014 que aniran a Fiscalia amb un escrit que consensuaran. Seguirem insistint fins al mateix dia del judici.

Com ja hem dit repetidament, l’oposició al pla Caufec forma part d’un conflicte polític iniciat el 1991 que no es pot tractar penalment. Sempre hem buscat solucions i mediar amb l’ajuntament de diferents maneres: les manifestacions i accions al carrer així com aquests processos penals són les conseqüències d’una mala gestió política del conflicte. Entre els anys 2004 i 2009 més de 70 persones vam acumular unes 200 causes a jutjats per accions en contra de l’edificació del pla Caufec. Ara, set anys després d’uns fets emmarcats en la protesta per la repressió associada a la nostra lluita veïnal i noviolenta, ens tornen a citar. No cal dir que la desobediència —de fet o de pensament— ens pot portar a la presó (com sempre ha estat). No cal dir que seguirem desobeint les seves imposicions.

#NiMutsContinua


http://nimutsnialagabia.org/ara-que-la-desobediencia-esta-de-moda/


>>> Tota la informació del cas a http://nimutsnialagabia.org/

Darrera actualització de divendres, 15 de gener de 2016 19:32
 
19a MARXA CONTRA LES PRESONS I EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES PRESES PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 23 de desembre de 2015 20:25

 

19a Marxa contra les presons i en solidaritat amb les persones preses


Dijous 31 de desembre

 

Que els nostres crits facin tremolar els murs!


MARXA A LA PRESÓ DE DONES (WAD RAS)

  • A les 11.00 h: Esmorzar vegà

  • A les 11.30 h: Marxa

C/ Doctor Trueta 76-98, Bogatell L4


DINAR & XERRADA (CSOA LA TEIXIDORA)

  • A les 14.00 h: Dinar vegà popular

  • A les 16.30 h: Taula rodona “Migrants i criminalització”

(Amb la participació de membres de Te Kedas Donde Kieras, Sindicat Popular de Manters, Tanquem els CIES, Documental sobre el Cas Dixan i més.)

Hi haurà distri i espai d’escriptura a presos.

C/ Marià Aguiló, 35 Poblenou L4

 

MARXA NOCTURNA (PRESÓ MODEL)

  • A les 23.00 h: Marxa de torxes

Saludem el nou any manifestant-nos per la llibertat!

C/ Entença 155, Entença L5

 

«Una societat que necessita engarjolar i humiliar és, en si mateixa, una presó»

Anònim.

Som a 31 de desembre i aquesta nit acomiadem l'any amb la lluita infinita contra les presons i el món que les necessita. I us preguntareu, per què cada any ens obstinem a manifestar-nos davant d'aquests edificis lletjos, de murs i barrots, que pretenen ser infranquejables?

Primer de tot, perquè no creiem en la suposada funció rehabilitadora que representen. Les presons parteixen vides i no aporten cap solució a una societat cada cop més desigualitària, individualista i fragmentada.

Entenem que la principal finalitat dels cossos de seguretat de l'Estat i de les presons és protegir la propietat privada, les fronteres i els cànons de conducte autoritaris i patriarcals, així com castigar a la dissidència política que els hi planta cara.

Si donem un cop d'ull a la població reclosa, podem observar com aquesta és un mirall de la pobresa i de les excloses socials, d'aquelles que no encaixem i que provem de buscar-nos la vida com podem.

Per què serveix la presó?

Al contrari del que volen fer-nos creure, la presó no ha estat creada per protegir a les persones. La realitat demostra que les reixes només castiguen i persegueixen la violència que molesta l'Estat i aquells comportaments que posen en perill les estructures del sistema que ens domina. D'aquesta manera, les pitjors violències (com els desnonaments, la destrucció a gran escala del planeta, el racisme i la insolidaritat, el control cap a les dones i la seva sexualitat, l'explotació infrahumana de treballadores i les guerres per l'espoli dels recursos d'un territori...) són legals i els seus responsables no són considerats criminals.

Les lleis i el sistema penitenciari són la culminació paternalista de l'Estat criminal per establir quines conductes són acceptades i quines intolerables.

Qui va a la presó?

Ens diuen que la llei és igual per totes. No obstant això, les presons estan plenes de persones sortides de la pobresa, de migrants i de filles de la classe treballadora, empresonades per «delictes contra la propietat» o per «delictes de tràfic de drogues», és a dir, per accions estrictament vinculades a la seva necessitat d'obtenir diners.

En el cas de les dones privades de llibertat, trobem que una gran majoria estan recloses per «delictes contra la salut pública», vinculades al tràfic de drogues, i solen complir condemnes molt llargues (entre 7 i 9 anys). Aquestes condemnes es tornen més angoixants si, a més, estàs tancada en una presó lluny del teu país d'origen i dels teus éssers estimats, patint un doble aïllament. La situació és encara més vulnerable si no parles el mateix idioma i, a més, no t'informen de les opcions legals que disposes per a la teva defensa, ni de les opcions que tens per complir condemna. A més a més, no hem d'oblidar totes les agressions sexuals que es produeixen molt sovint dins dels murs, les quals gairebé sempre són invisibilitzades i són difícilment denunciables per la reclosa violada o vexada sexualment.

També ens diuen que els CIE's (Centres d'Internament per Estrangers) no són presons, sinó llocs on et tanquen temporalment per retornar-te al teu país d'origen. És obvi que l'Estat no vol més immigrants, un cop satisfeta la demanda de mà d'obra barata dels mercats. El cert però, és que totes sabem que la Llei d'Estrangeria i els CIE's criminalitzen la immigració i castiguen una «falta administrativa» (la no-regularització) amb l'empresonament.

Altres persones recloses en aquestes «noves» presons són les refugiades polítiques. Actualment vivim una situació conjuntural complexa, amb el devastador conflicte de Síria i els milers de refugiades de guerra. Mentre alguns titelles del poder se sumen al lema Refugees Welcome, veiem com es tapa la realitat de les moltes persones que són expulsades de les seves terres i acaben convertint-se en negoci, transportades com si fossin mercaderia. Per començar, han de pagar molts diners per poder creuar les fronteres, al mateix temps que una turista ho pot fer per la dècima part d'aquest preu. Però encara hi ha més obstacles: les fronteres d'Europa s'estan tancant cada cop més i les que aconsegueixen arribar al territori d'acollida van a parar a campaments per refugiades, que no són més que una altra presó camuflada, enreixades per llambrades i vigilades 24 hores. Les que tenen sort es queden allà i, les que no, són traslladades constantment de ciutat en ciutat, fet que els hi impedeix generar cap mena de vincle. En aquest context, els Estats aprofiten per començar a deportar a antics immigrants no regularitzats, amb l'excusa que provenen de països no considerats en conflicte bèl·lic, com està succeint a Alemanya, on alhora que s'acull a persones de Síria, s'està expulsant a moltes migrants provinents dels Balcans.

La presó rehabilita i reintegra?

També ens diuen que les presons ajuden a les delinqüents a rehabilitar-se i reintegrar-se a la societat. Però la majoria de preses, un cop surten en llibertat, es troben les mateixes condicions (i sovint pitjors) que tenien abans d'haver estat tancades.

Alhora, com hem vist als últims anys de mobilitzacions socials constants, les presons també serveixen d'amenaça última contra les idees i les accions de qualsevol que intenti oposar-se als designis d'aquest ordre brutalment injust.

Qui es beneficia de les presons?

A l'Estat espanyol, molts dels serveis als centres penitenciaris ja depenen del sector privat, com el càtering, bugaderia, manteniment integral d'instal·lacions, etc. Actualment, a més, s'està produint la privatització de la vigilància perimetral (càmeres, murs, etc.) dels recintes exteriors de les presons, mitjançant la contractació de vigilants de seguretat privada.

Alhora, la progressiva privatització del sistema penitenciari obre suculentes oportunitats al benefici de les grans empreses, fet que augura que la tendència a la construcció de noves macro presons i la incarceració massiva continuarà incrementant-se als anys que vénen.

Encara confies en les presons?

Finalment, ens diuen que la presó, si no rehabilita, almenys serveix com a força dissuasiva contra la comissió de nous delictes.

Llavors, perquè no para de créixer constantment la població presa? Perquè la legislació i el Codi Penal no paren d'endurir-se més i més, encara que la taxa de criminalitat segueixi mantenint-se igual de baixa?

Òbviament, aquests fets formen part d'un programa social ben definit, consistent en l'augment del control i de la repressió amb l'objectiu de liquidar l'amenaça potencial que suposen tant les pobres com aquelles que decideixen rebel·lar-se contra aquest sistema. Volen eliminar-nos dels carrers i mantenir-nos dòcils sota la por a treure'ns allò que més valorem, la nostra llibertat.

Sabies que...?

A l'Estat espanyol la gran majoria de les condemnes es produeixen per delictes de tràfic de drogues i robatoris (delictes contra la propietat privada). Les condemnes per homicidi o intent d'homicidi, en canvi, representen el 7% del total.

El Codi Penal espanyol és un dels més durs de tota Europa: la condemna més habitual és de 5 a 10 anys, mentre que a la resta de la UE les sentències de presó més comunes s'allarguen d'1 a 3 anys.

«La presó no impedeix que es produeixin actes antisocials. Multiplica el seu número. No millora a aquells que passen darrere els seus murs. Per molt que es reformin, les presons seguiran sent llocs de repressió que faran al pres cada vegada menys apte per viure en comunitat. Les presons degraden la societat, han de desaparèixer.»

Piotr Kropotkin

Fins que la repressió es converteixi en no res,

 

A terra els murs de les presons!

Darrera actualització de divendres, 25 de desembre de 2015 10:19
 
Jornada Global por la libertad de todxs lxs presxs politicxs... PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 9 de desembre de 2015 20:16

 

 

 

En el marco de la jornada global por la libertad de nuestrxs compañerxs presxs.

JUEVES 10 DICIEMBRE

19:30h Ateneu llibertari de Sants

C/ Maria Victoria nº 10

Charlas sobre las situaciones de nuestros compañerxs presxs en México y Europa, y sobre las cárceles de México

Pase de vídeos

Exposición sobre el expolio de las tierras indígenas en México por las multinacionales


VIERNES 11 DICIEMBRE

19:30h CSOA Transformadors

C/ Ausias Marc 60

Charlas sobre las situaciones de nuestros compañerxs presxs en México y Europa, y sobre las cárceles de México

Pase de vídeos

Exposición sobre el expolio de las tierras indígenas en México por las multinacionales


“Si me preguntaran qué es la cárcel os respondería sin dudar que es el basurero de un proyecto socio-económico determinado, al cual arrojan todas aquellas personas que molestan dentro de la sociedad: por eso la cárcel alberga principalmente pobres…” (Xosé Tarrío)

En el Estado Español, en México y el mundo muchos y muchas de nuestras compañeras son detenidas y encarceladas en la guerra que los de arriba están haciendo contra nosotras; los y las de abajo.

Muchos de nuestros compañeros son rehenes del estado por resistir, por no callar, por no venderse, por organizarse y luchar.  Son presos y presas porque los quieren despojar de sus tierras, de sus recursos, de sus vidas , de sus costumbres , de su lucha, de sus ideas, de sus deseos, de sus sueños.

La cárcel es la herramienta que los de arriba siempre han usado contra nosotras para intentar acallar nuestro grito de resistencia y rebeldía.  Nosotras, las de abajo, seremos las que siempre nos rebelaremos contra sus privilegios. Ni nos resignamos, ni nos callaremos ante su poder, su orden y sus leyes.

No sabemos si tendrán barrotes o  cerrojos capaces de encerrar nuestra terquedad, o si dentro de sus leyes encontrarán un artículo que sirva para tipificar nuestro apoyo mutuo, o si dentro de sus operativos contra la criminalidad, nuestra solidaridad cuenta como agravante. ¿La verdad? No nos importa en absoluto, dentro o fuera de los muros del encierro estamos dispuestas a ser una sola voz gritando a todo pulmón la palabra: LIBERTAD!

Hay personas que son desaparecidas, secuestradas, torturadas y encarceladas, por esta causa. Son nuestros compañeros y compañeras. Nos arrebatan su presencia, nos quieren secuestrar su abrazo, su mirada, sus palabras, encerrándolas detrás de los muros de la bestia. Por eso las nombramos, porque no hay alambradas o muros lo suficientemente grandes que pueda separarlas de nosotras.


CHIAPAS:

Alejandro Díaz Sántiz

Emilio Jiménez Gómez

Esteban Gómez Jiménez

Santiago Moreno Pérez

Roberto Paciencia Cruz


DISTRITO FEDERAL:

Fernando Bárcenas

Luis Fernando Sotelo

Abraham Cortés Ávila


ESTADO DE MÉXICO, TLANIXCO:

Dominga González Martínez

Lorenzo Sánchez Berriozábal

Marco Antonio Pérez González

Pedro Sánchez Berriozábal

Rómulo Arias Míreles

Teófilo Pérez González


GUERRERO:

María De los Ángeles Hernández Flores

Máximo Mojica Delgado

Santiago Nazario Lezma


MICHOACÁN, OSTULA:

Cemeí Verdía Zepeda


OAXACA:

Álvaro Sebastián Ramírez

Miguel Ángel Peralta


ESTADOS UNIDOS:

Mumia Abu-Jamal

Leonard Peltier


ESTADO ESPAÑOL:

Gabriel Pombo Da Silva

Mónica Caballero

Francisco Solar


SUIZA:

Marco Camenisch


ALEMANIA:

Thomas Meyer Falk


Y todxs lxs presxs de la guerra social…

A 198 días de injusta reclusión, en el escrito II, Fernando Bárcenas Castillo nos preguntaba: “Detrás de estas murallas, nuestro pueblo arde entre la rabia, la tristeza y la miseria. Fuera de aquí, comen como cerdos nuestros ruínes carceleros. Mientras que yo, hoy sólo me veo resignado a soportar una vez más esta maldita reclusión. A mis amigxs, no los he olvidado, pero… ¿Será que ellxs se habrán olvidado de mi?”…

Nosotras te respondemos: JAMÁS!!!

No estamos dispuestas a olvidar a ninguna de nuestras compañeras secuestradas por el poder. No descansaremos hasta derribar todos y cada uno de los muros que nos separan. No vamos a parar… Hasta que todas seamos libres!!!

Adherentes Barcelona


Más información:

http://redcontralarepresion.org/articulo.php?i=1187

https://adherentesalasextabcn.wordpress.com

 
XIº Congreso de la CNT. ¿El final del anarcosindicalismo? PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 2 de desembre de 2015 19:40

Tras las últimas desfederaciones y escándalos internos, en vísperas del XIº Congreso, la CNT debería asumir que sólo volverá adquirir la importancia que tuvo en nuestra sociedad si acepta el carácter federalista de la Organización y heterodoxo de su militancia y si es capaz de entender que cayendo en planteamientos reformistas sólo conseguirá disipar sus objetivos de emancipación.

 

Darrera actualització de dimecres, 2 de desembre de 2015 20:11
Llegiu-ne més...
 
<< Inici < Anterior 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Següent > Final >>

Pàgina 25 de 44
Calendari
<<  Juliol 2024  >>
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
  1  2  3  4  5  6  7
  8  91011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

Articles més visitats
© 2024 CNT-AIT Catalunya
Joomla! is Free Software released under the GNU General Public License.