FRANCO I LAS HIJAS DE LA CARIDAD
No és gens difícil d’imaginar la cara que van posar moltes de les dones supervivents de les presons franquistes quan van llegir la notícia de la concessió de l’últim premi Príncipe de Asturias de la Concordia a l’orde religiós de Las Hijas de la Caridad. Un orde francés que, des que es va instal·lar a Espanya el 1790, ha merescut el reconeixement per la seva "excepcional labor social i humanitària en suport dels més desfavorits", i a més (...)
Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya
Assemblea Antimilitarista de Catalunya
Darrer afegit : 31 d’agost de 2009.
Articles d’aquesta secció
-
Franco i las hijas de la caridad1 de març de 2007, per -
2+1=infinit31 d’octubre de 2006, per
2+1=INFINIT
Quants són dos més un? La resposta és fàcil: tres. La diferència ve donada per les coses que es poden fer si som dos o si som tres. Deixant de banda les coses que segurament esteu pensant, les persones que participem en moviments socials estem acostumats a notar aquesta subtil diferència, de ser un més o no ser-ho, a les accions que intentem portar a terme, sobre tot al carrer. Aquesta manca ve donada per factors molt variables: la falta d’informació de l’acte a (...) -
Ken Loach i la lluita armada4 d’octubre de 2006, per
LOACH i LA LLUITA ARMADA
En aquests dies, la pel·lícula de la qual tothom en té alguna cosa que dir (i en aquestes pàgines de ben segur que trobareu tota mena d’atacs enfurismats i algun que altre elogi commiseratiu) és, sens dubte, “Salvador”. Doncs bé, guiats pel nostre ànim d’anar contra corrent, preferim parlar-vos de l’última obra de Ken Loach: “El viento que agita la cebada”, títol potser massa poètic per descriure el tros de realitat amb què (...) -
Tothom guanya4 de setembre de 2006, per
TOTHOM GUANYA
Diuen que ha acabat aquesta guerra (que no té nom) i que sembla que sigui l’única que hi ha en marxa al planeta a hores d’ara. Com a mínim, i per entendre’ns, estem parlant del Líban i Israel. A l’Iraq queda l’exèrcit ocupant i la resistència, a l’Afganistan pul·lulen forces de pacificació (en forma d’exèrcit) i senyors de la guerra tribals, i a Txetxènia... queda algú a Txetxènia?
Com és costum a aquesta insigne columna, no entrarem (...) -
Futbol i nacions4 de juliol de 2006, per
FÚTBOL I NACIONS
A qui ens agrada el futbol, la celebració del Mundial ens ha deixat un regust agredolç; en part, contents d’haver gaudit d’alguns, pocs, partits amb joc brillant i amb futbolistes entestats en refutar aquells que neguen cap mena de valor estètic a un canvi de ritme sobtat o a un xut inspirat. No fa de bon alternatiu proclamar l’amor per aquest esport, però després de patir suposades manifestacions artístiques que han tingut lloc en, posem per cas, una (...)
RSS 2.0