Arrel de la web > Comunicats > COMUNICAT DE DISSIDÈNCIA SÒNICA ARRAN DE L’ANUNCI DE LA "SALA DE (...)

COMUNICAT DE DISSIDÈNCIA SÒNICA ARRAN DE L’ANUNCI DE LA "SALA DE CONCERTS" A LA NAU DE CAN SOLÀ

dimarts 23 de novembre de 2010, per  remenaire

Quan teníem 15 anys.

Quan teníem quinze anys estàvem plens de rauxa, tocàvem en una banda de Rock’n’Roll i dèiem paraulotes, però no teníem on assajar ni tocar. L’alcalde Aymerich ens va dir que per la música ja hi havia l’Auditori però allí mai ens van prendre seriosament perquè tenien una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Nosaltres no hi teníem cabuda; per això vam decidir sindicar-nos en el que avui encara és Dissidència Sònica i mentre esdeveníem professionals, nacionals i fins i tot internacionals al marge del nostre poble i malgrat el boicoteig constant de l’Ajuntament, no vam deixar de reivindicar una Sala i uns Bucs d’assaig on poder fer música.

Poc a poc el nostre missatge va anar quallant i l’Ajuntament, amb un nou alcalde però amb les mateixes idees encarcarades respecte la música (Lluís Recoder), ja no gosava riure’s dels músics amb allò de “per tocar ja teniu l’Auditori” i quan vam fer vint-i-tres anys, ens va proposar de fer una Sala (sense Bucs) al casal de Torreblanca. No era una proposta gens sincera perquè quan l’arquitecte ens va ensenyar els plànols, no va saber respondre les qüestions tècniques més elementals i el projecte es va haver d’enterrar.

Quan vam complir vint-i-sis anys, ens van sortir amb un nou projecte per una Sala a Vullpalleres on, per primera vegada, es va parlar de la possibilitat de la gestió privada de l’equipament. La cosa tampoc s’aguantava per enlloc perquè una sala pensada per grups locals i amateurs, lluny de la “qualitat i del gran format”, “del nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”, està bastant renyit amb el rendiment econòmic. Nosaltres ja li vam dir que no enteníem com li costava tant de fer una Sala com la que tenien a totes les ciutats del voltant i deixar-se de pijades, però mai vam obtenir resposta perquè el candidat privat per gestionar la Sala es va retirar, van venir les eleccions i el tema va tornar a quedar enterrat.

Ara tenim trenta anys i escaig, ja no necessitem la Sala ni els Bucs però mantenim la reivindicació en solidaritat amb els que ara tenen quinze anys estan plens de rauxa, toquen en una banda de Rock’n’Roll i diuen paraulotes però no tenen on assajar ni on tocar, i també, perquè alguns de nosaltres ja tenim fills i potser algun dia també es volen dedicar a fer música al seu poble. Doncs ara va i resulta que ens surten amb una nova proposta de Sala que serà de gestió privada, sense bucs i on, en paraules de la regidora d’educació i joventut Esther Salat hi haurà una programació de “qualitat i de gran format (...) de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Què salada ella!

Si encara tinguéssim quinze anys, estiguéssim plens de rauxa, toquéssim en una banda de Rock’n’Roll i diguéssim paraulotes li diríem a l’Esther Salat que “és una pija de merda que s’està rient a la nostra cara” , però com que en tenim trenta-cinc només li demanarem que dimiteixi.

Dissidència Sònica, Sant Cugat, 22 de novembre del 2010


Altres comunicats de Dissidència Sònica:

11 nov 2007: Sobre la (no) sala de concerts de St.Cugat

Sala de concerts: I can’t get no Satisfaction

El passat dia 16 d’octubre els mitjans de Sant Cugat feien ressó d’una notícia ja pronosticada per Dissidència Sònica: el concurs per la construcció i gestió de la sala de concerts de Vullpalleres ha quedat desert. No és que Dissidència ens haguem tornat vidents, és que era evident que aquest seria el resultat. I per què? Perque la quantitat de diners necessaris que el possible constructor-gestor necessitava era tan gran que ningú no veia la possibilitat de recuperar la inversió. Perquè el pressupost destinat per l’ajuntament era irrisori. I per què era irrisori? Perquè Sa Majestat Satànica Lluís Recoder no vol fer la sala. Es va treure de la màniga amb la col·laboració dels seus (aleshores) socis d’ERC un concurs inviable abans de les eleccions per mirar de tapar boques, i ara que ja té majoria absoluta, no li caldrà fer la sala. Perquè no la farà.

Sabem que no la farà perquè tot i que la senyora Esther Salat diu que ara hi ha una nova oportunitat per debatre la qüestió de la construcció-gestió, CiU vota en contra de debatre-la. Així es debat? Votant en contra del debat? Oportunitat per a què? Han estat l’alcalde i la regidora de sobte posseïts per Tip i Coll? No hauríen de deixar l’humor absurd als professionals? Ara volen tenir en compte moltes variables (ubicació, model de gestió...), variables que continuaran sense tenir en compte perquè no són capaços d’escoltar les entitats socials que sí entenen del tema i amb les quals no volen seure a parlar. Tenir majoria absoluta no vol dir que desaparegui la democràcia.

No ens enganyem: no volen fer la sala.

En una ciutat de més de 70.000 habitants és inèdit que no hi hagi un equipament com aquest, que a més de servir de mostra del que fan els músics de Sant Cugat, es podríen programar concerts d’altres bandes en gira. Això serviria per posar Sant Cugat en el mapa per alguna cosa més que no només entrar en la llista de ciutats més cares o amb més pijo per metre quadrat.

Però clar, si no tenim un equipament bàsic per una ciutat d’aquesta magnitud com ara un jutjat, per què hauríem de tenir una sala de concerts? Encara que a Sant Cugat paguem el doble d’impostos que a Barcelona. Dissidència ens sentim com tu, Lluís, quan parles amb la Conselleria de Justícia i et donen copets a l’esquena.

Res, que ja sabem que el model de Sant Cugat que volen és el de "Ciutat dormitori de luxe". Ho volem els Santcugatencs? Tot i que Sa Majestat Satànica Lluís Recoder es confesa seguidor dels Rolling Stones i que l’activitat per a la qual estaria destinada la sala seria semblant a la que ofereixen aquests, es prefereix ser sucursal del Festival de Jazz de Barcelona. Això està molt bé, però prou ja d’elitismes. Prou ja de sucursalismes de primer nivell. Creixement sí, però no a qualsevol preu, siusplau.

Els partits de l’oposició (menys el PP, per suposat!) reclamen que es separi la construcció de la gestió. Això està bé, ja que ERC van ser els responsables d’aquest desgabell assumeixen ara i d’aquesta manera el seu error. Més val tard que no pas mai. Nosaltres demanem el mateix des del principi: que es convoqui un concurs per a la construcció i un altre per a la gestió, per tal que sigui una entitat musical de Sant Cugat la que la gestioni, i no un empresari de la construcció, que a la ciutat ja sabem que saben construïr, però no està demostrat que sàpiguen gestionar un equipament com aquest.

Continuem sense Satisfaction, Lluís.

MANIFEST MUSICAL DISSIDENT aprox. 2006 ?

L’Ajuntament
ha trigat 12 anys en aprovar
una moció sense emoció
que diu que faràn una sala de concerts
per certs concerts
L’Ajuntament
diu que trigarà 2 anys i mig a fer-la
i encara ningú sap si és veritat
L’Ajuntament
no fa discos ni salts mortals
L’Ajuntament
fa poquíssims concerts
L’Ajuntament
els seus bucs són un desconcert
L’Ajuntament
no s’atreveix a parlar d’autogestió
L’Ajuntament
és lent i avorrit com els seus plens
i les seves promeses buides
La Música mola
L’Ajuntament no mola!

Dissidència Sònica
fan concerts aquí i a Europa
Dissidència Sònica
fan discos aquí i a Europa
Dissidència Sònica
guanyen concursos de grups aquí i a Europa
gueropa stay on the scene like a sex machine
Dissidència Sònica
són molta gent diferent
Dissidència Sònica
sonen a la ràdio, a la tele, als diaris,
a les revistes, als locals, a les dutxes,
als sòtans i a les golfes i no al golf
La Música mola
Dissidència Sònica mola!

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0