Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > [Articles Vells, Temes Recurrents] El Castell de Montjuïc

[Articles Vells, Temes Recurrents] El Castell de Montjuïc

Tardor del 2000

2000, per  remenaire

- El Museu Militar de Montjuïc té a la venda simbologia nazi
- Vicenç Relats, BARCELONA

El Museu Militar del castell de Montjuïc té a la venda a la seva tronada botiga de souvenirs objectes de simbologia nazi, com gerres de cervesa amb l’anagrama de la policia secreta de l’Alemanya de Hitler (amb la inscripció SchutzStaffel -Esquadrons de Protecció) i amb l’escut de la Marina de Guerra -Krigsmarine-, amb l’àliga feixista i la creu gammada.

Aquestes gerres, que es poden adquirir des de 1.200 pessetes, es troben al costat d’encenedors que reprodueixen l’esvàstica o de publicacions parafeixistes, com ara la titulada !Vencer!. Tant a la botiga com a l’entrada del castell també s’hi ven un llibre, El castillo de Montjuich (sic.), que presenta la seva història en un to al·legòric del règim militar franquista, ja que obvia tota al·lusió al seu caràcter dictatorial, a l’exèrcit republicà o als consells de guerra i execucions que el franquisme hi va perpetrar. Al preu de 600 pessetes i profusament il·lustrat amb fotos en color, no es tracta d’un llibre gens antic ja que està editat aquest mateix any pel Patronat del Castell de Montjuïc, òrgan que té com a vicepresident l’alcalde de Barcelona, Joan Clos.

La portada de llibre -del qual només hi ha versions en castellà i anglès- reprodueix una bandera espanyola a la part inferior i en la darrera plana recorda solemnement -sota un escut constitucional- que la guia es va acabar d’imprimir el 27 de maig passat, coincidint amb la polèmica celebració del dia de les Forces Armades a Barcelona.

En la presentació del llibre, el director del Museu, el coronel Luis Montesino-Espartero, ja adverteix que el Museu "pretén reflectir el procés històric"[...] "Mostrar el rastre d’aquells antecessors nostres que van sentir l’orgull de ser espanyols, raó poderosa que va justificar la seva il·lusió de viure", hi diu.

En ple franquisme
El Museu va ser creat el 1960 i es regeix per un reglament franquista encara vigent que entre els seus fins té "enaltir el record i la lliçó de los Caídos por Dios y por España en el fossat de Santa Helena" o "convertir el recinte en lloc de veneració i alegria". Una visita al conjunt de la mostra militar no fa en absolut evident que hagin passat dues dècades llargues de democràcia, després de la mort de Franco ara fa 25 anys. El Museu, de titularitat pública i gestionat per l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Defensa, manté una forta i poc contextualitzada presència de la simbologia franquista i manté castellanitzada la toponímia dels pobles i comarques de Catalunya, així com els noms dels comtes de Barcelona i reis catalans, com Jaume I i Martí l’Humà, en els seus retrats.

Malgrat que en un programa de mà sobre el Museu se cita que durant la Guerra Civil i la postguerra va ser presó política i escenari d’afusellaments com els del president Companys, això no consta en cap dels plafons que s’observen a simple vista en el decurs de la visita. Aquest fullet més neutre passa desapercebut perquè només es facilita a l’entrada si el visitant demana si hi ha prospecte.

Al Museu s’hi troben diverses plaques dedicades a los Caídos de la Guerra Civil -com una maqueta de l’antic monument dedicat als nacionals morts a la de l’Ebre- i conjunts escultòrics que reprodueixen l’àliga franquista amb la inscripció Una, grande y libre.

La mostra està dotada amb fons de l’Ajuntament, l’exèrcit i col·leccions particulars de pintures, peces d’artilleria i armes de diverses èpoques, des del segle XV. Amb tot, Franco n’és el protagonista més destacat, ja que hi és presentat en diverses formes -fotos, pintures i la gran escultura eqüestre que abans hi havia al pati del castell- i sempre com a excelentísimo señor, en fitxes o plaques de fa una pila d’anys. Precisament els dos grans retrats que obren la pinacoteca són dels dos grans dictadors del segle, Primo de Rivera i Franco.

En una sala on suposadament es fa un recorregut per l’evolució de banderes espanyoles dels segles XIX i XX corresponents a diferents unitats militars tampoc s’hi veu cap presència de banderes dels batallons de l’exèrcit republicà. Per contra, les banderes de l’exèrcit franquista són les preeminents.

El Museu Militar va rebre 103.806 visitants el 1999, bona part turistes i escolars. Està inscrit al Registre de Museus de Catalunya de la Generalitat. L’Ajuntament, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), hi ha destinat 7,5 milions el 2000 i preveu fer el mateix el 2001.

L’Assemblea Antimilitarista de Catalunya, que el 4 de novembre va veure frustrat per la policia l’intent d’ocupar el Museu amb 50 insubmissos, el considera "una exaltació del feixisme" i n’exigeix la reconversió immediata.


- ESPAIS MILITARS A EXAMEN
- Carles Sabaté / Vicenç Relats, BARCELONA

El consistori renova la subvenció al Museu per al 2001.

L’Ajuntament de Barcelona exigirà al ministeri de Defensa refer l’acord de cessió a la ciutat del castell de Montjuïc, amb l’objectiu de tancar el Museu Militar. L’acord vigent de cessió del castell a la ciutat, decretada pel general Franco l’any 1960, traspassa a Barcelona el recinte militar del cim de la muntanya, encara que condicionant-ho al manteniment del Museu.

L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, plantejarà la modificació de la llei de les Corts franquistes i del reglament que la desenvolupava, mitjançant els quals es cedia a la ciutat el castell i els seus fossats i glacis. Clos plantejarà la necessitat de substituir aquest acord dels anys seixanta al nou tinent general de Catalunya, Luis Alejandre, que substituirà Rafael de Valenzuela al capdavant de la Capitania General. Segons ha pogut saber l’AVUI, l’Ajuntament intentarà aprofitar el relleu a la cúpula militar amb responsabilitat a Catalunya per eliminar l’exhibició feixista i fora de tot context històric que caracteritza aquest Museu. L’alcalde en persona s’encarregarà de vehicular la demanda al nou capità general, tenint en compte que els anteriors intents fets per altres regidors no han reeixit.

En mans de Trillo

Però el tancament del museu depèn de la decisió del ministre de Defensa, Federico Trillo. Tot i que la propietat del recinte correspon a l’Ajuntament, el govern central podria decidir fins i tot recuperar-ne el recinte per a la seva propietat si no s’avé a la demanda del consistori per tancar el Museu. Per aquest motiu, l’Ajuntament tampoc veuria amb mals ulls, i com a mal menor, canviar la configuració del Museu.

El Museu Militar de Montjuïc exhibeix simbols i emblemes franquistes i preconstitucionals. Fins dilluns passat encara venia -a la seva botiga- objectes amb signes nazis i feixistes, tot i que l’Ajuntament els va fer retirar arran d’un reportatge de l’AVUI que ho denunciava.

Tot i que l’Ajuntament preferiria tancar el recinte i destinar tot aquest espai del castell a altres usos, tampoc no descarta redissenyar el Museu i mantenir-lo obert. Amb aquesta premissa, la junta de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va aprovar ahir el pressupost per a l’any 2001. Aquest inclou una partida de set milions i mig destinada a subvencionar el Museu Militar, encara que igualment condicionada a la modificació del contingut del Museu.

Canvis al recinte

El president de l’ICUB, Ferran Mascarell, va aclarir ahir que resulta imprescindible "reconvertir el Museu i canviar la museografia del recinte". Mascarell admet que era "inadmissible" la venda de productes amb motius nazis, tot i que aquesta qüestió "ja s’ha resolt".

En absència del representant del PP, els regidors de l’equip de govern (PSC, ERC-EV i IC-V) van aprovar condicionar la subvenció a la introducció de canvis al Museu. "Com que la subvenció no es fa efectiva fins a mitjans d’any -expliquen fonts municipals- hi ha uns mesos de coll per començar a replantejar l’exhibició dels símbols o el tancament del Museu". CiU es va abstenir en aquesta votació perquè prèviament ja havia votat negativament als pressupostos. En un altre àmbit, el portaveu de CiU a la comissió de defensa del Congrés de Diputats, Josep Maldonado, presentarà avui una pregunta al ministre Trillo sobre el Museu per demanar que s’adeqüi als temps actuals.

El regidor de Cultura i historiador Ferran Mascarell considera necessari "actualitzar els acords actuals pels quals es regeix el Museu", però igualment incloure la reforma del castell en la reconversió de tota la muntanya de Montjuïc. El projecte municipal per reformes a Montjuïc ha sofert nombrosos entrebancs els últims mesos. L’episodi del Museu és l’últim que alenteix el pla per arreglar el cim de la muntanya, que passaria per crear una mena d’acròpolis destinada al lleure, l’esport i sobretot la natura, però que encara no s’ha plasmat en cap intenció pràctica. La reforma inclou el parc d’atraccions, un recinte en evident deteriorament.

-------------------------------------------------------------------------------------------

- ESPAIS MILITARS A EXAMEN II
- Carles Sabaté / Vicenç Relats, BARCELONA

L’Ajuntament havia negociat amb Defensa la reforma del museu fa mesos
L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a reformar el contingut feixista del Museu Militar de Montjuïc. L’alcalde Joan Clos instarà el ministeri de Defensa a una "reorientació ràpida del museu" per evitar que s’hi continuïn exhibint objectes amb simbologia nazi i d’exaltació al franquisme, segons va admetre ahir un portaveu municipal.

L’Ajuntament de Barcelona coneixia l’exhibició d’emblemes feixistes que des de fa anys realitzava el museu del Castell de Montjuïc. Però fins a la publicació ahir a l’AVUI de l’abast d’aquesta exhibició no va prendre la determinació de retirar de la venda els objectes amb símbols nazis de la botiga del mateix museu.

L’alcalde Clos es va comprometre ahir a renegociar amb el ministeri de Defensa per "millorar la imatge" del museu i el contingut del que s’exhibeix al Museu Militar, segons expliquen fonts municipals. L’objectiu municipal és acabar retirant "tota la parafernàlia feixista", aprofitant la reforma pendent de tota la muntanya.

Aquest museu de titularitat pública de l’interior del Castell de Montjuïc està gestionat pel mateix Ajuntament i el ministeri de Defensa. L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, exerceix la vicepresidència del patronat del museu, la presidència del qual correspon al capità general a Catalunya, màxima autoritat militar.

Però si la retirada dels objectes esdevé un fet de ràpida execució -aprofitant que ahir el museu estava tancat al públic- la negociació amb Defensa per eliminar els símbols resultarà més complexa i s’allargarà encara unes setmanes, pel cap baix. D’entrada la màxima autoritat militar, el tinent general Rafael de Valenzuela, va acomiadar-se ahir de la capitania general de Barcelona. El seu successor serà el general Luis Alejandre, antic cap de gabinet del ministre Eduardo Serra, que no prendrà possessió fins d’aquí a quinze dies o al desembre, segons asseguren des del ministeri de Defensa.

Els dos regidors de l’Ajuntament que formen part del patronat del museu -a més de l’alcalde- ja havien intentat, sense cap èxit, retirar els emblemes i productes feixistes del Museu Militar. Tant el president de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), Ferran Mascarell, com el regidor responsable de Relacions Institucionals, Albert Batlle, havien intentat convèncer l’exèrcit de la necessitat de reformar el museu.

Els regidors del PSC no van comentar ahir la qüestió. Albert Batlle ha negociat diverses vegades amb el capità general la retirada. Però les converses entre Batlle i el responsable militar no van fer canviar la ideologia del museu ni els seus símbols nazis i preconstitucionals.

El regidor de CiU, Jaume Ciurana, ja havia plantejat fa mesos la qüestió del caràcter del museu a l’Icub fa un any. Ara lamenta que "hagi hagut de passar un any des de la primera denúncia" perquè l’Ajuntament prengui mesures. Tot i la decisió de Clos de retirar els objectes a la venda, aquesta mesura d’urgència "no els allibera de la responsabilitat que han tingut durant 20 anys per no haver fet res per evitar situació". CiU proposa que a banda de retirar els souvenirs s’elabori una proposta museïstica ambiciosa basada en el "foment la cultura de la pau i el record als qui perderen la vida per Catalunya".

L’Ajuntament té pendent des de fa anys la reforma de la part alta de la muntanya olímpica. El castell i l’antic parc d’atraccions són les principals assignatures pendents d’aquest pla. L’exhibició de símbols feixistes ha indignat diverses entitats catalanes. La comissió permanent de SOS Racisme valora positivament la "retirada dels símbols", va explicar un portaveu de l’entitat, encara que "sorprèn que aquesta denúncia no s’hagi fet fins ara".

Els antimilitaristes, per la clausura immediata
L’Assemblea Antimilitarista de Catalunya, que el passat 4 de novembre va intentar ocupar el Museu Militar per denunciar-ne els continguts, va indicar ahir en un comunicat que la seva acció pretenia precisament "obrir el debat" sobre aquesta instal·lació. Ahir va insistir a reclamar-ne el tancament immediat. Aquella acció, en la qual van participar una quarantena de persones, va ser frustrada per la policia, que hi va fer un ampli desplegament.

El portaveu de l’Assemblea, Jaume Llansó, assegura que "ara l’Ajuntament no es pot limitar a una simple retirada d’objectes d’apologia militarista i feixista, que es troben a altres llocs de Barcelona". Els antimilitaristes reclamen a la regidoria de Cultura "un replantejament de tot el museu, que és una exhibició militarista i feixista que no convida a fer cap mena de reflexió per a la pau", segons Llansó. "Igual com va passar amb la desfilada militar, l’Ajuntament ha de prendre nota d’unes reivindicacions absolutament legítimes en l’Any Internacional de la Cultura de la Pau". Per als antimilitaristes el museu "representa no sols un espai militar sinó un espai feixista, construït i pensat per sotmetre la població de Barcelona i que al llarg dels temps ha complert amb escreix les funcions de presó, de caserna i d’emblemàtic lloc d’execucions", que "és contrari a l’esperit d’una ciutat que va deixar clar el seu sentiment cap a les forces armades".


- EL MUSEU MILITAR, el espacio público de Barcelona con más símbolos franquistas
- ÓSCAR MUÑOZ, Barcelona.

El Museu Militar del castillo de Montjuïc es, quizás, el espacio público que exhibe más símbolos franquistas de la ciudad de Barcelona. Hasta 1986, el patio de armas estuvo dominado por una estatua ecuestre de Franco, obra de Josep Viladomat. La escultura se exhibe desde entonces en una sala del museo. "Es lógico que aquí haya objetos con simbología franquista; se muestra material militar cedido y la etapa franquista es todavía reciente", explica Joan Lluís Calvó, documentalista del museo. "Pero están aquí sin ánimo de hacer propaganda de nada ni de nadie", añade.

La supuesta preeminencia de estos símbolos en el museo, que fue denunciada el lunes -además de la venta de objetos con anagramas nazis en una tienda de este centro, que ya han sido retirados por orden del alcalde Clos-, no ha sentado bien dentro del castillo. En opinión de Calvó, que es el responsable de clasificar lo que se exhibe en el museo, "la polémica es interesada" y "no responde a la realidad de un centro como éste, que muestra objetos militares, todos auténticos, como armas, vestuario o mapas, de varias épocas".

De la veintena de salas de exposición del Museu Militar, una, la de las banderas, ha sido objeto de casi todas las críticas. Efectivamente, en este espacio se exhiben muchas más banderas de batallones que intervinieron en la Guerra Civil a favor de Franco o de regimientos en activo entre 1939 y 1975 que de otras épocas. "Están aquí justamente por eso, porque hay muchas y nos las han cedido", señala Calvó. Y añade: "Estas banderas pertenecen a una parte de nuestra historia y no podemos ocultarlas, porque negar la historia es peor que ignorarla; las banderas son auténticas, ¿hay que confeccionarlas de nuevo para satisfacer a unos u otros?"

En la discutida sala también hay artículos que datan del siglo XIX y, cronológicamente, hasta los que pertenecen a la presente etapa constitucional. Aunque pocos, también se encuentran objetos de la Segunda República, como un uniforme de la Guardia Civil, que fue cedido por la sobrina de su propietario tras haberlo guardado durante años, según cuenta Calvó. También pueden verse gorras de la Guardia Nacional, del Ejército Popular, de la Guardia de Asalto o de un teniente coronel, todas republicanas. "Un franquista también podría quejarse de que exhibamos material republicano, aunque la verdad es que nos gustaría tener más objetos de esa etapa -se lamenta-; casi no se encuentran porque la mayoría fueron destruidos; los que hay son carísimos y no tenemos recursos para adquirirlos."

Ricard Roquet, coleccionista que colabora con el museo, tiene todo tipo de objetos militares españoles y de otros países, sobre todo gorros. Muchos los ha cedido al Museu Militar para su exposición. Asegura que sólo ha llevado al castillo de Montjuïc "los que pertenecieron al Ejército español" y siempre "prescindiendo de cualquier connotación política". Las gorras republicanas que se exhiben en la controvertida sala de las banderas son suyas. Roquet está satisfecho de que todo el que lo desee pueda verlas. Así enseña lo que considera su "tesoro".

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0