Arrel de la web > Comunicats > El carrer crema

El carrer crema

comando roncóncola

divendres 17 de març de 2006, per  Comando RoncónCola

Ens genera ràbia la rigidesa mental d’una classe política rígida, carent d’intel·ligència emocional, que criminalitza constantment als més precaritritzats, i que vol convertir Barcelona en una espècie de ciutat calvinista de Suïssa ...

RIUS I TAULET, EL CENTRAL PARC, LA PLAÇA DEL TRIPI O SITGES
ESCENARIS DEL COMANDO RONCÓNCOLA
17 DE MARÇ AL RAVAL

Vam assistir al dit Macro-Botellón. No entenem perquè els media s’hi han refereixen com a "MACRO", i com a botellón.

Rondem els 30, i en farà més de 15 que per barcelona, sant cugat, terrassa o Manresa ens hem juntat amb les nostres pobres economies i hem comprat begudes alcohòliques a granel per fer festes o prendre al carrer. Quan no teníem l’edat, ens les inventàvem perquè alguna germana o amic ens comprés allò que volíem: material per tajar-nos. Això de dir-li botellón (ignorem l’extensió tant geogràfica com històrica en l’ús) és nou terminològicament parlant, tant nou com el bulling (abans en dèiem fer el matón), o el mailing (abans cartejàvem) però tots aquests neologismes no treuen "pedigrí" a la pràctica: no la fan nova, perquè no és nova.

No entrarem, perquè no és el lloc, en consideracions ni morals o de salut pública. Les drogues hi són, i formen part intrínseca del sistema econòmic en el que vivim. Bars, distribuïdors, super-mercats o macro-pricas, fabricants i destil·ladors. El mode productiu anomenat capitalisme no és ètic. ¿Entrem en consideracions morals de les condicions de treball dels repartidors de cervesa? Doncs, per què entrem en la moral dels consumidors, víctimes del sistema econòmic de la societat de consum? Ja està escrit allò que a les societats estatals se les controla amb pa i circ, el deliri comença quan es pretén legislar el circ autogestionat. ¿No és l’aiguardent la clau de l’economia de l’Espanya contemporània? Si serveix per enriquir-se sí, si serveix per a divertir-se, no.

No sabem qui va fer la convocatòria del 17 de març, però sí que és públic i evident que els mèdia "del poder" (CCRT i RTVE) li van fer una publicitat superior a la d’indymedia o d’altres mètodes de contrainformació. El nostre petit univers no va gestionar cap SMS del bebòdrom. Tants mails es van enviar amb el tema, o no calia?

Tireu d’hemeroteca. Durant 3 dies vam viure l’increment de policies desplegats. D’un dispositiu de cap d’any, amb intercanvi de vidre per plàstic de dimecres, als 350 entre urbanos i mossos de divendres per impedir-lo. Serà el fet diferencial, o que la nostra consciència de Societat Civil fa que quan s’anuncia fort desplegament policial, surten colles de gent amb morbo al cos que volen saber què passa. No és normal reprimir, per no entrar en que no està be pegar-li amb porres al personal. De facto acceptem el monopoli de la violència (la Llei d’Enjudiciament Criminal és duríssima amb l’associació il·lícita), però nosaltres també tenim la nostra moral, i citant l’Albert Pla: un policia mort, un policia menys. Mi novia es una terrorista.

El poder convoca i el poder reparteix estopa. Quid prodes?

Evidentment hi perden els qui viuen al Raval, que segurament també es queixen després de la Mercè o de qualsevol acte de milers de persones a la Rambla del Raval. La ciutat és així.

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0