Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > El cirurgià

El cirurgià

Bala Perduda (desembre 2005)

diumenge 4 de desembre de 2005, per  remenaire

EL CIRURGIÀ

L’aparició recent d’un llibre ens ha servit per recordar un genocidi que sembla destinat a l’oblit. Ja ens ho diu una de les protagonistes de La vida secreta de les paraules, d’Isabel Coixet, quan esmenta la famosa frase d’Hitler sobre l’extermini del poble armeni a començaments del segle XX: “Qui parla avui del genocidi dels armenis?”. S’ho preguntava al 1939, quan només havia transcorregut una vintena d’anys. Ara fa quinze de l’esclat bèl·lic a Iugoslàvia, i la magnífica obra de Coixet ha esperonat aquest buit a les nostres consciències europees.

Txetxènia, en canvi, segueix esclatant cada dia. I cada dia els alts dirigents europeus donen l’esquena a l’inventari de crims i drets humans trepitjats pel govern totalitari de Vladímir Putin, a la major glòria dels negocis. El cirurgià Khassam Baiev, txetxè, es va formar com a metge als últims temps de l’URSS i va pronunciar il·lusionat el seu jurament hipocràtic al 1985. Anys després, durants les dues guerres iniciades al 1994 i 1999, tindria ocasió de complir-lo rigorosament curant i atenent russos i txetxens, sense distinció.

Les seves experiències ens informen de la secular injustícia comesa contra aquest poble. Baiev ens descriu l’estupor del seu pare, heroic soldat de l’Exèrcit Roig durant el combat contra els nazis, quan es va veure desterrat juntament amb la resta de txetxens a Kazakhstan, i el govern al que havia servit el titllava de traïdor. Milers de famílies txetxenes varen morir de fam i de fred amuntegades com el bestiar als vagons de tren: talment com els deportats als Lager nazis, amb l’única diferència de que el seu patiment no va quedar documentat. Qui els recorda ara?

El relat de Baiev desgrana aquest genocidi contemporani, però ressenya també actes anònims de resistència antimilitarista. Començant pels metges que com ell mateix s’entesten a improvisar rudimentaris hospitals als pobles bombardejats, i finalitzant amb les txetxenes que acullen als desertors russos i arrosseguen diàriament el risc de passar a l’altre costat per avisar les seves mares perquè vinguin a buscar-los. Son els clàssics episodis ignorats de les guerres, de l’esforç quotidià per curar i reconstruir la vida al mig de l’horror. Baiev va viure i escapà per contar-lo. Les seves paraules sobrevisqueren secretament. També aquestes mereixen ser escoltades.

FHH (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0