Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Futbol i nacions

Futbol i nacions

Bala Perduda (juliol-agost 2006)

dimarts 4 de juliol de 2006, per  remenaire

FÚTBOL I NACIONS

A qui ens agrada el futbol, la celebració del Mundial ens ha deixat un regust agredolç; en part, contents d’haver gaudit d’alguns, pocs, partits amb joc brillant i amb futbolistes entestats en refutar aquells que neguen cap mena de valor estètic a un canvi de ritme sobtat o a un xut inspirat. No fa de bon alternatiu proclamar l’amor per aquest esport, però després de patir suposades manifestacions artístiques que han tingut lloc en, posem per cas, una casa okupada, em considero legitimat per perdre el temps, de quan en quan, disfrutant d’un bon partit.

Una altra cosa és, i aquí tenim el revers de la moneda, el bombardeig mediàtic que hem sofert a conseqüència del Mundial. Els diaris, les ràdios i les televisions ens han inundat d’imatges, d’opinions, de polèmiques i de tota espècie de foteses, en un desplegament tan exagerat com injustificat. O potser no. Perquè la proliferació balompèdica ha estat utilitzada per col·locar-nos un groller missatge nacionalista: tot un país darrera la seva selecció. Un no s’acabava de creure que periodistes que, setmanes enrera, semblaven professionals seriosos i amb certa aparença d’objectivitat, es deixessin encomanar per l’onada de patrioterisme barat i bastant mal intencionat. En aquest aspecte, no hi ha hagut diferències entre els grups mediàtics habitualment enfrontats. Es més, de vegades hom podia assistir a una competició per veure qui era capaç d’anar més lluny en el suport irracional, acrític i desvergonyit a la selecció i a la raça espanyola. Francament, l’espectacle podia haver estat hilarant sinó fos per la temor (quasi diria que atàvica) que alguns manifestem davant les concentracions de banderes i d’himnes nacionals. I sort encara que en el cas espanyol, aquest se cenyeix a un certament ridícul “lo, lo, lo-lo, lo-lo-lo...”.

En aquestes circumstàncies, no serveix de gaire consol observar que els periodistes i polítics de la resta de països participants se sumin a aquesta exalçació dels valors patris. En tot cas, això ens hauria de servir per mantindre’s alerta davant del perill del nacionalisme, quan aquest és utilitzat no només per enfrontar els pobles, sinó per amagar les misèries d’aquells que fan onejar les banderes.

AM (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0