Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Ken Loach i la lluita armada

Ken Loach i la lluita armada

Bala Perduda (octubre 2006)

dimecres 4 d’octubre de 2006, per  remenaire

LOACH i LA LLUITA ARMADA

En aquests dies, la pel·lícula de la qual tothom en té alguna cosa que dir (i en aquestes pàgines de ben segur que trobareu tota mena d’atacs enfurismats i algun que altre elogi commiseratiu) és, sens dubte, “Salvador”. Doncs bé, guiats pel nostre ànim d’anar contra corrent, preferim parlar-vos de l’última obra de Ken Loach: “El viento que agita la cebada”, títol potser massa poètic per descriure el tros de realitat amb què ens impacta, una vegada més, el vell director anglès.

Deixant darrera antigues vel·leitats demagògiques que, en alguna ocasió, han estat a punt de fer anar en orris històries seves ben intencionades (“La Canción de Carla” n’es un exemple ben infumable), ara Loach opta per presentar-nos una visió crua del procés d’independència d’una part de l’illa d’Irlanda, a travers de la peripècia viscuda per una parella de germans, militants primigenis de l’IRA. I, afortunadament, aquesta mirada és, ara sí, prou ampla perquè els matisos del relat permetin l’’espectador fer-se unes quantes preguntes de les quals no sempre n’obtindrà la resposta.

La cinta comença mostrant-nos la dura opressió patida pels irlandesos per part de l’exèrcit colonial britànic. I de quina manera, a principis dels anys vint, es va bastint la resistència entorn de l’IRA. En un principi, les seves accions armades semblen del tot justificades per fer front a la brutalitat de l’ocupació britànica. Ara bé, no trigaran a aparèixer les contradiccions que tot recurs a les armes comporta necessàriament, així com les dissensions sorgides en el sí del moviment, entre els que donen prioritat al aspecte nacional i els que consideren irrenunciable la qüestió de classe. Que se n’ha de fer dels indiferents (o dels covards) del bàndol propi? En quin moment deixa d’estar justificada la violència? i, sobre tot, és possible la reinserció a la societat civil dels soldats o guerrillers que han passat anys deshumanitzats a conseqüència de les servituds de la guerra, sense pagar un cost inassumible?

Aquestes són algunes de les qüestions que la pel·lícula deixa en l’aire en acabar-se i, des d’aquesta columna, ens agradaria traslladar-vos-les, perquè ens ajudeu a buscar les, sempre difícils, respostes.

AM (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0