Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Qui prodest?

Qui prodest?

Bala perduda (desembre 2006)

, per  atom

QUI PRODEST?

Si bé es cert que la vida de qualsevol persona té el mateix valor, si més no des d’un punt de vista moral, no podem negar que la desaparició d’una en concret ens colpeix, de vegades, d’una forma especialment punyent. I si la causa de la mort és un assassinat, hem d’afegir al dolor de la pèrdua la ràbia que ens produeix la sospita racional sobre quins han estat els motius que han accionat la mà executora del crim.

Les llàgrimes de cocodril vessades per Putin en condemnar la més que evident execució d’Anna Politkóvskaya, al mateix temps que menyspreava la seva obra periodística tot declarant que la seva veu no tenia repercussió en l’opinió pública de Rússia, són alguna cosa més que l’última demostració de cinisme del totpoderós tsar. Són, ni més ni menys, la prova definitiva que li assenyala com el principal responsable de la seva mort. La dona que s’havia entestat en conèixer (i fer conèixer) els crims comesos per l’exèrcit d’ocupació a Txetxènia, que havia denunciat els enriquiments produïts sota l’excusa (una vegada més...) de la defensa de la pàtria, que s’havia preocupat per les condicions dels soldats de lleva que són enviats com a carn de canó a la guerra caucàsica i que, a més, són sovint vexats (i, fins i tot, assassinats) pels seus mateixos comandaments, havia acabat amb l’escassa paciència de l’antic espia esdevingut pare protector de la poruga societat ex-soviètica.

La muntanya de mentides en què es va enfilar Putin per assolir, i després mantenir, el poder, corria el risc de ser foradada pel corcó insistent, basat en la investigació i en la denúncia insubornables, que suposava Politkóvskaya. Qui prodest? A qui beneficia la seva mort? No cal afegir res més.

En tot cas, sí que m’agradaria fer unes consideracions finals:

- L’espectacle grotesc del líders europeus rient les putes gràcies d’en Putin a l’última cimera europea, encara calent els cos de la periodista i, això sí, firmant tota mena de contractes que assegurin el gas rus per a les nostres economies assedegades.

- Alguna vegada algú ens haurà d’explicar de forma convincent perquè les poblacions s’estimen tant tenir líders forts, que els assegurin una política basada en la mà dura.

- La ineludible necessitat de que individus com ara la Politkóvskaya continuïn la seva tasca criminalment truncada i denunciïn les mentides, els crim i les opressions dels poderosos allà on tinguin lloc.

Descansa en pau, Anna.

AM (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0