Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > 2+1=infinit

2+1=infinit

Bala perduda (novembre 2006)

dimarts 31 d’octubre de 2006, per  atom

2+1=INFINIT

Quants són dos més un? La resposta és fàcil: tres. La diferència ve donada per les coses que es poden fer si som dos o si som tres. Deixant de banda les coses que segurament esteu pensant, les persones que participem en moviments socials estem acostumats a notar aquesta subtil diferència, de ser un més o no ser-ho, a les accions que intentem portar a terme, sobre tot al carrer. Aquesta manca ve donada per factors molt variables: la falta d’informació de l’acte a realitzar, la mandra o despiste de les persones que havien de venir, nous plans que sorgeixen molt mes interessants que anar a una cita on el mes segur tindrem problemes ( normalment amb les forces de seguretat) i així un llarg etc...

Així, sense cap ànim de jutjar, ens trobem que accions planejades amb cura i esmer han quedat penjades o no han lluït prou per la manca d’aquestes persones, a vegades perquè havien dit que podrien venir i en la majoria de casos perquè ni ho sabien. Quantes vegades no hem escoltat (i dit) el sabut “si m’hagués assabentat abans” un cop s’ha fet o deixat de fer l’acció?

Ja sabeu de la necessitat de ser-hi al carrer, de fer front als nous formats militaristes que tenen el seu màxim exponent en els autobusos i furgonetes itinerants, una presència antimilitarista que no necessita ser multitudinària però sí constant, que serveixi per visualitzar la vergonya del que prediquen i ajudi a apostatar a la nova fe de la farsa Pau. És aquí on constatem i trobem a faltar a aquesta persona, que sabem que existeix i que amb informació s’afegiria a aquesta petita i contundent desobediència frontal i vital. Dos mans que aguantin una pancarta, o que reparteixi unes perilloses octavetes amb versos de la Gloria Fuertes, tant és. El fet és no deixar sols a aquells autobusos d’ignomínia i vergonya que intenten passar desapercebuts tot i que diguin el contrari.

Sabem de les improvisacions provocades per no tenir (ni ganes) el nostre servei secret, de la incomoditat que provoca ser observat i fotografiat per les forces armades, del temps que s’està de peus esperant que marxin...però, i la satisfacció de veure com marxen quan ens veuen aparèixer? de saber que no anticipen les seves visites a la seva pagina web accentuant el sentiment de visites non grates?...Si hi fossin les teves mans dos i u mai més serien tres.

TÀ (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0