Portada del sitio > Cultura de Resistència > Bala perduda > Roma no paga traïdors

Roma no paga traïdors

Lunes 1ro de octubre de 2012, por atom

Toni Álvarez

Indra és, com reconeix a la seva pàgina web, “una companyia de referència en el sector de la defensa i la seguretat com a proveïdor de solucions globals integrades d’implantació i gestió de sistemes crítics en temps real, actualment operatives a les Forces Armades i Forces de Seguretat i Emergències.
Indra subministra sistemes basats en tecnologia pròpia als ministeris de Defensa i Interior de diferents països en els cinc continents i participa en els principals consorcis i programes multinacionals del sector.

Els sistemes projectats per Indra a mida dels seus clients donen resposta als requisits operatius demandats sobre tot tipus de plataformes (Terra, Mar i Aire).”
Una empresa que compta amb 40000 treballadors a tot el món i que, com a bona multinacional no li costa gens ni mica seguir amb la mateixa política laboral que la que aplica amb els negocis: dóna igual que sigui ètic si és productiu, motiu pel que el negoci de la guerra els hi dona tants bons beneficis cada any, 181 milions l’any passat al global de l’empresa.

El cas és que un grup de treballadors, millor dit ex-treballadors, han començat a explicar les tècniques i estratègies que aplica aquesta companyia als treballadors que es vol treure de sobre. No m’han semblat molt diferents als que aplica qualsevol companyia, de més o menys pelatge, per defenestrar assalariats. La diferència és que la persecució que es troba l’ex-treballador és continua i no cedeix ni passat més de 10 anys, vaja que no poden treballar per una altre empresa del sector o que tingui relació amb Indra. Una dada important per si us havíeu plantejat treballar per aquesta multinacional. No més important que el tipus d’encàrrecs que reben els treballadors que hi treballen.

Aquests ex-treballadors han fet un bloc on expliquen aquestes “males arts” com anomenen ells al comú terrorisme laboral, un bloc anomenat “Defenestrados por Indra y Cia” on no es sap si Cia és companyia o realment la CIA ianqui, un bloc on parla de “revelarse” contra els acomiadaments i per una societat justa i el dret a un treball digne. I, al meu curt entendre, dir que Indra és un treball digne és un excés verbal, no ja retòric, sinó semàntic. Suposo que les persones que han patit aquests els beneficis empresarials de la companyia pensaran quelcom semblant. Un debat necessari el de l’industria armamentista i els llocs de treball, amb sindicats que continuen defensant que tot el que genera treball és bo per la classe treballadora.

Així doncs, ull als que voleu treballar a Indra, no només us haureu d’enfrontar a la vostra consciència, també als seus nuls escrúpols laborals. Recordeu que Roma no paga traïdors...

SPIP | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0