Arrel de la web > Comunicats > Buro-Repressió

Buro-Repressió

de les traves i les complicacions administratives

maig de 2006, per  remenaire

Fa uns 2 anys diferents col·lectius que fem coses a Sant Cugat vam començar a parlar de fer un manifest de queixa arrel dels problemes per organitzar un concert a l’aire lliure. El text va quedar inèdit perquè la premsa local defensa el seu plat de llenties, tot i que el soroll que va fer "internament" a l’Ajuntament va obligar al regidor Sr. Antoni Ramon a fer declaracions a Ràdio Sant Cugat.
El surrealisme local és així: un regidor va defensar la seva política a la ràdio municipal en referència a un manifest que només va circular per correu electrònic perquè cap mitjà el va voler publicar.

http://www.radiosantcugat.com/noticies/Cultura/15126.htm

[El text que vam escriure era molt semblant al que aquí us reproduïm, és la còpia que hem trobat més a mà.]

Dinamisme social, participació... i d’altres demagògies per a justificar la hipocresia.

Fa temps que ens queixem i fem propostes, i fa molt de temps que als equips de govern ( d’ara amb ERC i d’abans CiU a soles ) els entra per una orella i els surt per l’altra. L’ajuntament juga amb les associacions, entitats i col·lectius. Ens utilitza en benefici propi com i quan li interessa més (aparentant consens i sortint a la foto) i ens posa traves administratives quan tenim iniciatives pròpies que demostren tant la nostra autonomia, com les contradiccions de les polítiques municipals. Aquest tracte tan sols el percebem les pròpies entitats en el nostre treball diari i el desconeix la majoria de la població santcugatenca. Aquests polítics que dissenyen una ciutat despersonalitzada intenten neutralitzar i discriminar l’associacionisme no afecte amb una batalla burocràtica, una guerra de baixa intensitat, destinada eliminar la societat civil crítica.

Les entitats, col·lectius i associacions que donem suport a aquest manifest n’estem tipes de les traves administratives, el fals diàleg (Torreblanca o la Sala Sònica) , les multes, les llargues, l’ocultació d’informació, la denegació de permisos amb motius arbitraris, la negativa a cedir material municipal si no és pagant (que és la nova moda) i, sobretot, n’estem tipes que l’Ajuntament s’ompli la boca parlant de la participació i la riquesa que donem a Sant Cugat i a la seva vida social quan la seva política real ens manté en l’anonimat i ens obliga a fer mil cabrioles i esforços per poder sobreviure.

Sembla que tenim un periodista reciclat en Tècnic de Participació i encara no sabem que entén l’Equip de Govern per participació més enllà d’estar al dia dels dossiers de la premsa local. Per nosaltres participació és, com a mínim lluitar contra la seva burocràcia. Alguns exemples d’aquesta política són els següents.

Fins fa poc tot depenia de l’esfera de cultura i ara ens trobem que és la Policia Municipal qui dóna permisos d’actes al carrer. No trobem encertat haver de comunicar-se amb el número tal (sempre és el mateix agent de la policia) que ens dóna la resposta sense saber qui l’ha pres, i més enllà d’això, parlar amb la Policia no ens agrada. Ningú ens explica perquè es segueixen criteris diferents i parcials en funció de l’entitat que demana el permís per fer algun acte.

No trobem sentit a que ara, cada vegada que vulguem muntar un acte, sigui el que sigui, haguem de presentar una assegurança . Podríem considerar que en alguns actes hi ha algun risc; si fos així l’Ajuntament, subsidiàriament, hauria de tenir una assegurança genèrica que serveixi per a totes les entitats que utilitzen la ciutat com a escenari de les seves activitats socials. Si és veritat que l’Ajuntament va curt de diners (millor, no serà que els gestors dels diners són curts de gambals?), les mateixes entitats podríem ajudar gestionar-la pagant-ne una part proporcional. Però obligant-nos cada vegada, cas a cas, a presentar una assegurança per a l’acte concret ens dinamita l’economia. No serà el que pretenen?

S’ha proposat a l’Ajuntament, vàries vegades, i per diferents canals comunicatius, que s’habilitin suficients espais -destinats a la comunicació ciutadana- per enganxar-hi cartells i convocatòries. Fins i tot vam perdre el temps i la molèstia d’entregar un mapa marcant clarament punts on estaria bé posar-hi plafons. La resposta de la corporació municipal: alguns pirulus que discoteques i d’altres negocis acaparen perquè compren a terceres persones el treball d’encartellar. No podem competir amb aquests negocis, i posem els cartells allí on els veurà més gent i més dies.

La resposta de l’Ajuntament és expedir multes per enganxar cartells en llocs no permesos. El fet d’acumular més de 30 propostes de sanció econòmica ens porta a denunciar que els espais públics i gratuïts de difusió són insuficients, com els nostres recursos econòmics.

Un cop més la repressió no és cap solució!


Us adjuntem el còmic de la Entitat Arrova, una resposta gràfica a les campanyes municipals.

Carpeta

Entitar @rrova
SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0