Font de la informació: Sabadell Llibertari

Ravachol

Periódico Anarquista

Núm 1: 22 octubre 1892- Núm 2: 11 de novembre de 1892

Periodicitat: Irregular

Mides: 30 cm

4 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de la CNT Sabadell (Font Original: IISG Amsterdam)

A un costat del títol hi posava la següent inscripció: Este periódico saldrà cuando pueda i a l’altre costat Administración Huerta Nueva, 79. Sota el subtítol de Periódico anarquista si podia llegir: Este periódico saldrá cuando pueda. Los que no puedan contribuir a su publicación manden lo que puedan y pidan los ejemplares que necesiten a Joaquin Pascual, Huerta Nueva, 70 1º. Quien no vea la cantidad anotada reclame a la administración. Joaquím Pascual Soler, n’era l’administrador.

Ravachol era un diari de clara tendència àcrata, a la portada del primer número podem trobar un escrit titulat Los partidos republicanos, on es crítica com aquests enganyen els treballadors; com garanteixen la propietat als industrials, comercials i banquers i per últim acaba criticant aquells treballadors que coneixen l’ideal socialista modern i que tot i això segueixen als líders republicans: El trabajador que conociendo el moderno ideal de socialismo se obstiene aun en ser politico y que viendo las vilezas, (puesto que vileza es enañar al pueblo con promesas que aun no se pueden cumplir), de sus jefes, continúa aún en sus filas y no viene a enrosar las del campo anarquista, hace traición a sus hermanos y merece conmiseración, sinó desprecio, por estúpido o por imfame.

Només hi han dues seccions que apareixen tant al núm 1. com en el 2, la de Noticias Varias i Pensamientos. Noticias Varias, són petites reflexions sobre notícies d’actualitat, crítiques als articles sobre els anarquistes del Diari dels Republicans Federals; crítiques a un edil republicà anomenat Picoli, encarregat de la Plaça del mercat que només deixa estar al mercat els venedors de teles, marrans, els dissabtes de deu a dues; o la denúncia a la Fàbrica el “Vapor Gran” per robar minuts de treball als seus obrers. L’apartat de Pensamientos, són un recull de frases de diversos pensadors socialistes, com Marx, Proudhon, C. De Paepe; en el segon número només apareixeran les inicials.

A la portada del segon número titulada: El 11 de Noviembre: Nuestros mártires, es fa una crida a homenatjar els màrtirs obrers caiguts a Chicago, Ravachol, Jerez, Itàlia, Àustria, Alemanya, etc. No realitzen manifestacions que consideren processons organitzades, sinó lluitant per l’emancipació de la humanitat. A la segona pàgina trobem un apartat anomenat Revista Internacional que ens informa de les notícies del moviment anarquista a Itàlia, Suïssa, França, Alemanya, Rússia i Amèrica; sobretot les notícies tracten de la persecució policial a què es veu sotmès aquest.

Només es van publicar aquests dos números, el del 22 d’octubre de 1892 i el del 2 de novembre de 1892, ja que fou perseguit i finalment prohibit, el seu successor va ser El Eco de Ravachol, que portava el mateix subtítol i les mateixes notes.

El Eco de Ravachol

Periódico Anarquista

Núm 3: Gener de 1893

Periodicitat: Desconeguda

Mides: 44cm

4 pàg.

Idioma:Castellà

Arxiu Històric de la CNT Sabadell (Font Original: IISG Amsterdam)

Publicació que pretenia substituir Ravachol, periòdic del que mantenia el subtítol Periódico anarquista i les notes de la capçalera “Suscripción voluntaria” i “Este periódico saldrá cuando pueda.”

A la portada podem trobar un article anomenat, La fuerza se repela con la fuerza por eso se creó la dinamita. En aquest, es fa una crida a acabar amb la burgesia per tots els mitjans possibles, sense confiar en cap partit polític. El segueix un altre escrit titulat La Dinamita, que tot i començar a parlar de la mort d’uns obrers manipulant dinamita a Aldaya, li segueix un autèntic manual sobre com fabricar Nitroglicerina i dinamita.

A la pàgina tres es fa referència al greu accident en una mina de carbó, l’article s’anomena: Los crimenes del capitalismo, en aquest es culpa a la burgesia de la ser la causant d’aquestes morts ja que només es preocupa d’acumular riquesses i es fa una crida a que els obrers agafin els mitjans de producció, evitant també la nacionalització estatal de les mines. Per últim es rebutja la caritat cristiana burgesa i es realitza una crida a la rebel·lió i a l’expropiació.

De El Eco de Ravachol només sortiria el núm.3, ja que va ser clausurat per les autoritats.