Xarxa Feminista PV

NOTES PEL SEMINARI CIUTADANIA, DONES I DEMOCRÀCIA. Pepa Pont Martínez

Viernes 30 de abril de 2004

NOTES PEL SEMINARI CIUTADANIA, DONES I DEMOCRÀCIA. Pepa Pont Martínez

València. 17 Gener 2003

Experiències i Propostes Polítiques: Polítiques d’igualtat, accions positives, paritat?

Breu presentació de la Marxa Mundial de les Dones:

La Marxa Mundial de les Dones naix per iniciativa de la Federació de Dones de Quebec i va adquirir ràpidament una dimensió internacional. Actualment s’integren més de 6000 grups de tot el món, la majoria dels quals formen part de coordinadores nacionals (112). L’objectiu fonamental de la Marxa és la lluita contra la pobresa i la violència contra les dones, mitjançant la promoció d’un ampli moviment solidari dels grups de dones (independents dels partits i de qualsevol organisme vinculat a les institucions governamentals. Participen també grups mixtes (de dones i homes) encara que es promou el liderat de les dones.

A més de les manifestacions de l’any 2000 que culminaren en la marxa a NY el 17 d’octubre de 2000, s’han elaborat multitud de documents de reivindicacions i propostes d’actuació en l’àmbit internacional, nacional i local per afrontar la situació de pobresa i violència contra les dones, que inclouen aspectes d’atenció immediata i urgent davant les situacions de major risc, però també les actuacions a més llarg termini en l’àmbit educatiu, econòmic, sanitari, polític, etc. que transformen els determinants d’aquestes situacions de desigualtat.

La Comissió de seguiment de la Marxa Mundial de les Dones de València dins els grups integrats en la Casa de la Dona ha participat en moltes de les iniciatives promogudes per la Coordinadora Internacional de la Marxa i ha organitzat nombroses activitats a nivell local, afegint als principis comuns del moviment internacional els aspectes concrets que ens han semblat prioritaris en cada moment i col•laborant amb totes les associacions amb les que ens unien objectius comuns en aquest darrers anys i promovent la visibilització dels problemes mundials que reclamaven de manera urgent recolzament o denúncia. Un exemple és la dedicació a les dones d’Afganistan en les Jornades organitzades per la Comissió de la Marxa cada octubre des de l’any 2000.

Experiències i Propostes Polítiques Però aquest és un seminari sobre la ciutadania les dones i la democràcia. La ciutadania com l’expressió dels subjectes dels drets civils i els deures cívics és una descoberta de les societats occidentals i és, especialment per a les dones, molt recent. Els drets i deures de l’àmbit social i polític tenen la seua representació en la cultura, ambigua i múltiple en la que conviuen models culturals i on el sexisme és encara el model dominant.

Fou l’organització i la l’acció política de les dones la que ens va permetre adquirir els drets de ciutadania, al marge de les institucions que ostentaven i gestionaven el poder polític, social i econòmic i és encara en gran part l’empenta de les dones, les accions específiques de dones des de molts distints àmbits, la que fa possible el manteniment dels drets que jurídicament es reconeixen (allà on en efecte podem gaudir d’aquest marc legislatiu) i la que fa palès com estem de lluny en la realitat quotidiana de la igualtat normativament sancionada.

En distintes onades des de les sufragistes fins a l’actualitat, les dones s’organitzem i duem endavant activitats aparentment disperses, febles, desordenades... capaces no obstant d’anar fent transformacions profundes. És ben cert que són avanços lents i sempre sotmesos al perill del retrocés. Tanmateix, la capacitat de compartir objectius, al mateix temps que es mantenen les diferències (a voltes enormes) i la capacitat de transformació sense haver de recórrer a la violència (fins i tot sovint havent de suportar-la) fan del feminisme, es a dir, de l’acció política de les dones, una eina revolucionaria ben diferent d’aquelles que s’hem acostumat a estudiar als llibres, però d’una potència també infreqüent.

És una eina revolucionaria pel fet que proposa una veritable transformació de l’orde social, de les seues estructures bàsiques de funcionament (no es tracta d’un canvi superficial o cojuntural, sinó de canviar les pròpies rels de sistema). Acabar en el patriarcat i el seu mecanisme de dominació dels homes sobre les dones no és la resposta a tots els problemes, cal integrar també altres accions polítiques lligades a l’ecologia, el pacifisme, el canvi del sistema econòmic... però el feminisme és sense dubte una peça fonamental per la construcció d’un món més just i per les seues característiques permet incloure fàcilment aquestes altres perspectives transformadores.

La ciutadania es basa en els principis ètics i polítics amb els quals es dota una societat. Estem lluny de que tots els sers humans tinguen a l’abast el reconeixements dels mateixos drets i molt més lluny encara de que tinguen les possibilitats reals d’exercir-los. Tant els governs autoritaris com la imposició del sistema econòmic capitalista que globalitza el capital i el liberalitza però impedeix la lliure circulació de les persones, multipliquen la desigual distribució no només de la riquesa sinó també dels drets civils. El patriarcat no és només un aliat, és part essencial de qualsevol dictadura i del sistema econòmic capitalista. La nostra és sense dubte una democràcia imperfecta (be ho sabem) tanmateix ens permet reclamar (tant per a nosaltres com per als altres) els drets que s’expressen en la ciutadania.

La Marxa Mundial de les Dones confirma la vigència del feminisme i de les seues estratègies d’actuació i en certa mida les actualitza, mitjançant la utilització de les noves tecnologies.

Confirma la vigència de:

• Els objectius comuns proposant l’actuació, contra la pobresa i la violència que pateixen les dones.

• La comunicació informal associativa no institucionalitzada però capaç de dirigir-se a les institucions per tal de reclamar actuacions concretes. • La fortalesa i l’eficàcia d’una xarxa difusa que no té una estructura estable ni rígida i formal, sinó que és capaç de fer-se, refer-se i moure’s permanentment.

• La gran plasticitat de les organitzacions de dones que transiten de lo local a lo universal, del concret-pràctic al general-teòric.

• La utilitat de la militància flexible de les organitzacions de dones que permet l’entrada i l’eixida en l’acció col•lectiva de cada dona i de les distintes organitzacions.

• La riquesa de la capacitat integradora d’una estructura complexa i uns principis comuns sòlids però versàtils. En la Marxa Mundial de les dones no s’exigeixen adhesions inquebrantables, no se defugen discussions, no es silencien les discrepàncies. Es discuteix i es discrepa, però s’acorda, es permet participar en un trajecte comú i simultàniament elaborar estratègies locals, específiques, diverses. No requereix una organització jeràrquica, ni el control de cada procés que es dona al seu si. Açò permet participar modestament, quotidianament, continuadament, encara que a través d’un flux constant de renovació i en moments de descans per a cada una de les participants.

Encara quan sembla que no passa res, la xarxa està present teixida de dones i d’associacions, latent però viva.

La Marxa Mundial de les dones ha estat a més capaç d’integrar-se amb altres xarxes d’acció i molt significativament s’ha integrat als moviments de antiglobalització (o a favor de la globalització dels drets humans i la ciutadania mundial i contra l’explotació del capitalisme transnacional). Les noves tecnologies i molt especialment la Internet han obert un camí enorme a penes encetat per la comunicació i l’organització d’accions polítiques directament gestionades per les persones que les promouen i les protagonitzen. La Internet s’ha mostra’t molt adequada al funcionament de les organitzacions de dones.

No admet estructures jeràrquiques, és complexa, difusa, flexible, permet la entrada i eixida constant en el procés de interrelació, no és fàcil de controlar requereix recursos relativament senzills (cada volta més), és ràpida i immediata, universalitza la comunicació quasi en “temps real” i permet tant les comunicacions senzilles i no tecnificades com l’intercanvi de dades i documents especialitzats. A més la Internet, no només permet una comunicació constant, sinó que és converteix sovint en un instrument d’acció, mitjançant la recollida de signatures, les manifestacions virtual, l’enviament de escrits de protesta als governs, etc. Finalment no és un medi d’exclusió, ben al contrari es perfectament compatible en les accions locals de presencia (real).

Així doncs, la Marxa Mundial de les Dones s’ha beneficiat enormement (i probablement encara ho farà més) de les possibilitats de la Internet.

Des de la Marxa Mundial, les dones, desposseïdes tant temps de la ciutadania i de qualsevol estatut d’igualtat amb els homes, sabem de la importància d’avançar en el reconeixement jurídics dels drets humans en tot el món, però sabem també que això és només el començament, perquè ha de continuar en la transformació de la realitat social, no imposada per la força sinó construïda cada dia, fins adquirir la “normalitat cultural” com un valor àmpliament compartit.

La Marxa Mundial de les Dones és un exemple de funcionament del feminisme que s’adapta i trau profit de les noves tecnologies sense desfer-se de l’entramat relacional més proper en el que es comparteixen objectius i compromisos individuals i col•lectius.

Sabem que la complexitat i la pluralitat són moltes voltes una limitació que retarda l’avanç. Però són necessàries i per tant irrenunciables. Sabem que per tal d’avançar es fa imprescindible que les propostes en les quals treballem tinguen un suport sostingut de totes les dones i que els beneficis dels canvis que es puguen aconseguir arriben a totes les dones (també a aquelles que no han participat de manera activa en el procés de canvi). Així ha estat sempre dins el feminisme. Sabem que les estratègies de canvi són plurals, com ho som les dones. Sabem que es necessari molt d’esforç i que és de gran utilitat que algunes de nosaltres (quantes més millor) s’incorporen als nivells més alts de decisió política, institucional, econòmica, etc. Recolzem les polítiques d’igualtat, les accions positives i la paritat, en la mesura que són mecanismes que ens acosten als nostres objectius enfront el patriarcat, encara que siguen instruments limitats. Cal tanmateix esforçar-se per que aquestes polítiques siguen allò que diuen ser i vigilar que no es converteixen en retòriques.

Dissortadament massa voltes assistim a declaracions de principis buides de contingut (o pitjor encara però no menys freqüent) manipuladores, des de diferents sectors socials i molt significativament (be que no de manera exclusiva) des dels partits polítics i des de les institucions que realitzen veritables escenografies de polítiques d’igualtat destinades a donar una imatge de progrés però que sovint són propostes tramposes, ja siga perquè no es disposa de recursos per implementar-les o (encara pitjor) perquè amaguen conseqüències ben oposades a les finalitats que es declaren.

Crec sincerament que el fet que les actuacions envers la igualtat entre dones i homes siga present en les agendes polítiques (de tots els colors) és un triomf de la lluita feminista i de totes les dones, però cal no deixar-se enlluernar. Crec també que resulta evident que no totes les polítiques que es diuen d’igualtat ho són realment i fins i tot poden resultar perilloses.

Sé que dins les organitzacions de dones hi ha moltes opinions diferents i molts graus diversos d’acord respecte d’allò que resulta útil o convenient per a les dones i particularment pel que fa a les polítiques d’igualtat, accions positives o paritat. Caldrà discutir, discrepar i... finalment arribar a acords concrets en cada cas. No hem de defugir de les diferències, hem de continuar avançant des de la pluralitat però estant capaces de la posta en comú.

Personalment però, estic convençuda (i sé que aquesta és una convicció amplament compartida) que partint com partim d’una situació tant poc equitativa, es necessari posar en marxa polítiques que ens faciliten la superació de les dificultats que per la nostra condicions de dones se’ns imposen i em sembla important que aquestes polítiques tinguen el suport i siguen reclamades per una amplia majoria de dones. Tan de bo si fos així. Tan de bo si no haguera tanta escenificació publicitària i si, molta més voluntat i autèntic compromís polític. Sabem el món real en el que vivim i sabem que aquest no és un temps massa propici, i tanmateix venim d’on venim i no era millor. És la nostra voluntat i el nostre compromís el que ens farà avançar, com sempre. I en el camí, em sembla necessari no només recolzar, també exigir aquestes polítiques. Tan de bo no ho fora.

Comentar este artículo

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0