Què diu i què no diu l’estudi del CIS sobre el masclisme dels joves

Media.Cat 29-01-2015

La publicació d’un estudi del Centre espanyol d’Investigacions Sociològiques sobre les actituds sexistes entre els joves va fer sonar totes les alarmes.

La majoria de mitjans van titular –seguint les petjades d’EFE- que “Un de cada tres joves considera inevitable o acceptable controlar la seva parella”, encara que d’altres van anar més lluny. Així, la SER assegura que “Un de cada tres joves considera inevitable controlar a la seva parella”; 8tv que “Un terç dels joves accepten prohibir a la parella que treballi” i, encara molt més genèric i sensacionalista, El Confidencial o va resumir en un “Els joves consideren ‘acceptable’ que les seves parelles no treballin ni vegin els seus familiars”.

Per ser honestos, cal reconèixer que bona part de la culpa correspon a la secretària d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero, qui en la presentació de l’estudi va dir literalment que “un de cada tres joves troba acceptable controlar els horaris de la seva parella, impedir que vegin les seves famílies o amistats, no permetre que treballi o estudiï o, fins i tot, dir-li les coses que poden o no poden fer”.

Però, són realment aquestes les conclusions de l’estudi del CIS? Doncs segons va destapar ahir el blog Rasgo latente, i pot contrastar-se en aquest informe sobre la percepció de la violència de gènere editat pel ministeri espanyol de Sanitat d’acord amb el mateix informe del CIS –l’estudi original no s’ha fet públic-, ni tan sols s’hi acostarien.

L’informe en qüestió és molt extens, però la part que ha generat la polèmica es refereix a l’anomenada “violència de control” –la violència de gènere física o psicològica té uns índexs d’acceptació irrisoris.

Com pot veure’s a la gràfica, la percepció sobre aquest tipus de violència s’estudia a partir de quatre situacions: El control dels horaris de la parella, impedir que vegi amistats o familiars”, “no permetre que treballi o estudiï” i “dir-li el que pot o no pot fer”. Les respostes es divideixen entre “inevitable”, “acceptable en algunes circumstàncies” o “totalment inacceptable”.

En tots els casos, la majoria absolutíssima de les respostes és “totalment inacceptable” i en les qüestions de veure amistats o impedir treballar, aquestes arriben a un 95% pràcticament unànime. Només en el control dels horaris, aquest percentatge baixa fins al 73%, però la resta és bàsicament un matís “en algunes circumstàncies”. Les respostes “inevitable” mai pugen del 3-4%.

Llavors, d’on surt la xifra del 33%? És la suma de la gent que trobaria “acceptable” o “inevitable” almenys una de les quatre opcions, encara que com s’ha vist la majoria es limitaria de forma parcial a la qüestió horària.

Així, per molt que els titulars simplifiquin les dades –i els textos no les matisin suficient- es pot veure que no és cert que hi hagi un terç de joves que no deixarien treballar la seva parella –en realitat el 4-5% comptant també els que no ho saben- ni tampoc veuen inevitable controlar-la –aproximadament un 3-4%. I, molt menys, són “els joves” –que dóna a entendre la majoria dels quals- tal com informa El Confidencial.