“No hi som totes, falten les mortes”

Un miler de persones es manifesten a Barcelona contra les violències masclistes i els assassinats de dones convocades per Feministes contra el Feminicidi

Celia Castellano 15/02/2015 Directa

Darrere d’una pancarta que deia “Disculpeu les molèsties. Ens estan assassinant” va començar ahir la manifestació contra la violència de gènere a les sis de la tarda a plaça Universitat. La plataforma Feministes contra el Feminicidi va batejar el 14 de febrer com “Sant Violentí” davant les 761 dones assassinades els darrers onze anys a l’Estat espanyol a mans d’homes amb vincles afectius. Sota els crits de “Patriarcat i capital, aliança criminal” i “No hi som totes, falten les mortes”, la manifestació va baixar per plaça Catalunya, Portal de l’Àngel, i el carrer del Bisbe fins plaça Sant Jaume, on es va llegir el manifest. Ca La Dona, Feministes Indignades, o Tamaia Viure sense violència són alguns dels grups integrants de la plataforma.

En una data en què se celebra l’amor romàntic patriarcal, els grups feministes convocants recorden que es continuen succeint assassinats de dones, feminicidis, i no són casos aïllats, són un problema de salut pública fonamentat en una cultura masclista i una “violència judicial”, ja que segons les manifestants les institucions no protegeixen les víctimes. El 2014 es van produir catorze assassinats de dones a Catalunya de les quals set havien denunciat els agressors. Segons Joana Garcia, membre de Feministes Indignades, “les primeres polítiques d’austeritat s’han aplicat en la lluita contra la violència de gènere. S’ha retallat el pressupost dels ajuntaments i no hi ha advocats del torn de guàrdia amb formació en violència de gènere”. Garcia afirma que miren els casos de denúncies cinc minuts abans d’entrar a judici: “Les dones denunciants, que són entre un cinc i un deu per cent de les afectades, es troben soles quan van a declarar tot i que el sistema les diu que denuncien”.

La violència de gènere i les ordres de protecció

Segons Feministes contra el Feminicidi es deneguen el 70% de les peticions d’ordres de protecció. Segons xifres del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, l’any passat van haver-hi en l’àmbit estatal 53 dones assassinades, totes amb denúncia prèvia, i de les quals només tres tenien ordres de protecció en vigor. En el que portem de 2015, han estat assassinades cinc dones, de les quals cap tenia ordre de protecció. El 2014 va haver-hi 95.311 denúncies per violència de gènere i únicament 14.207 ordres aprovades. Cal recordar que l’ordre de protecció és el mecanisme legal que s’aplica davant d’indicis de delicte o risc d’atemptat contra la vida. Aquesta ordre pot implicar mesures penals contra l’agressor, com la prohibició d’apropament o comunicació, mesures civils com el règim de custòdia, o mesures de protecció social de la dona, com l’accés a habitatges protegits o ajudes econòmiques.

Segons Amnistia Internacional (AI) existeix un prejudici dins del poder judicial davant els casos de violència de gènere fruit de la cultura masclista que fa sospitar de denúncia falsa per agilitzar tràmits de divorci o separació. La Fiscalia General de l’Estat apunta que entre 2009 i 2013 es van presentar 657.084 denúncies de les quals 33 van ser resoltes com a falses, un 0.005%. AI recorda el cas d’Àngela González, una víctima de violència de gènere que havia interposat 30 denúncies pel maltractament d’ella i de la seva filla de set anys que va haver de complir el règim de visites amb el seu pare, qui va assassinar la nena durant una d’aquestes.

Les xifres sols són les de l’àmbit afectiu

Feministes contra el Feminicidi emfatitza que tot i que són xifres molt alarmants, les dades de la violència de gènere estan extretes de fonts oficials que únicament quantifiquen les agressions dins de l’àmbit de la parella. Segons l’article 1 de la Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, es considera violència de gènere aquella “que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, àdhuc sense convivència.” És a dir, sota termes legals, els assassinats, agressions, violacions i agressions sexuals, el maltractament verbal i psicològic, i l’assetjament de dones fora de l’àmbit afectiu per part d’homes no són violència de gènere.

Feministes contra el Feminicidi puntualitzen que les dades de la violència de gènere estan extretes de fonts oficials que únicament quantifiquen les agressions dins de l’àmbit de la parella

Davant d’aquesta situació, el portal Feminicidio.net amplia les morts de dones incloent les assassinades fora de l’àmbit afectiu fins a les 102 el 2014 i les nou el 2015. “Tot i ser fruit de molta lluita feminista des dels anys 70, la llei és molt limitada i no hi ha voluntat política per reformar-la”, explica Joana Garcia. Segons l’activista els discursos neomasclistes estan amarant les institucions: “S’està intentant modificar el codi penal per introduir la mediació en casos de violència de gènere, mecanisme totalment desaconsellable, i la custòdia compartida en el cas d’homes condemnats”.

“Ningú neix sent un masclista”

Segons Loredana de Ca la Dona, “ningú neix sent un desgraciat ni un masclista, el problema rau en l’educació”. Als anys 90, el sociòleg Johan Galtung va delimitar tres tipus de violència per analitzar els conflictes i les estructures socials: directa, estructural, i simbòlica. La violència estructural es basa en la no satisfacció de necessitats vitals o la negació de llibertats per part d’un grup sobre l’altre, mentre que la violència simbòlica és aquella que crea marcs d’interpretació cultural que legitimen determinades actituds (simbolisme, llenguatge, religió, etc.). Quan els grups feministes parlen de cultura de la violació o pressió estètica estan parlant en primera instancia de violència simbòlica, mentre que les relacions de dominació en l’àmbit institucional, la discriminació, o la manca d’atenció judicial seria violència estructural. En aquest esquema la violència simbòlica és la que sosté la violència estructural i la física. Feministes contra el Feminicidi consideren la violència directa com una de les mostres més explícites de violència, però no l’única, sinó que existeix tot un dispositiu subjacent dedicat a perpetuar el masclisme que s’ha de trencar des de l’educació en la infància.

Altres mobilitzacions

Barcelona no va ser l’única ciutat on ahir va haver-hi mobilitzacions contra el masclisme. A Madrid es va celebrar una manifestació sota el lema “Patriarcat Assassí”. En centenars de països va tenir lloc l’esdeveniment One Billion Rising (Mil milions s’aixequen), una cita de balls i performances celebrada des del 14 de febrer de 2012 davant comissaries, centres judicials, col·legis, i llocs de treball, entre altres, per denunciar la violència contra les dones en diversos àmbits com la llar, el carrer, i els conflictes armats.