Xarxa Feminista PV
Portada del sitio > EDUCACIÓN > Les xiquetes de Massanassa canten contra la violència masclista

Les xiquetes de Massanassa canten contra la violència masclista

Lunes 23 de noviembre de 2015

Miguel Ramos Valencia 20-11-2015 La Directa

El passat mes de juliol es presentava a les xarxes socials la cançó ‘Estima’m lliure’, un rap contra la violència masclista realitzat per xiquets i xiquetes de l’associació SURA Escola de Segona Oportunitat (E2O), de la localitat valenciana de Massanassa (Horta Sud). L’han composada i cantada junt a Toni Mejías, membre de Los Chikos del Maíz, i Panxo, l’ànima de la banda ZOO, dos dels exponents del hip-hop combatiu del País Valencià. La cançó recull els valors que han après les xiquetes en els últims mesos amb el treball realitzat en el programa ‘Eines per a la vida’ de l’associació SURA, dedicada a la intervenció socioeducativa a través de metodologies d’èxit en menors amb risc d’exclusió social.

Rap: "Estima´m lliure

Per què SURA?

El projecte sorgeix de les mancances del model educatiu actual, que és ineficaç i genera grans desigualtats socials. En este panorama és imprescindible que des de les institucions es treballe per eliminar els costos d’oportunitat; esdevenint esta la missió fonamental del projecte. El nostre treball diari consisteix en la intervenció educativa basada en metodologies d’èxit dirigides a menors en risc d’exclusió social.

"És molt important que ells mateixos elegisquen què els interessa, què volen aprendre i com"

La nostra tasca es fonamenta en dotar les joves de recursos que els permeten el desenvolupament integral i compensen les desigualtats mitjançant diferents programes que treballen l’educació emocional i les intel·ligències múltiples. Creiem que la millor manera de dur a terme el canvis plantejats és mitjançant un espai (escola) de segona oportunitat que oferisca pràctiques motivadores que retornen la il·lusió.

"La nostra tasca es fonamenta en dotar les joves de recursos que els permeten el desenvolupament integral" / SURA

Per què heu triat la temàtica de la violència masclista per a l’aps? perquè un rap?

Tant la temàtica com el gènere musical els han elegit els joves, a més és una necessitat que des de l’IES ens havien comunicat, ja que és en estes edats quan es comença a descobrir l’amor i es mantenen les primeres relacions. És fonamental que des del primer moment mantinguen relacions afectives igualitàries, respectuoses i sanes, ja que per exemple la teoria del Radical Love estableixen estes primeres relacions com a determinants en la vida futura. D’altra banda, és molt important que ells mateixos elegisquen què els interessa, què volen aprendre i com; la motivació i les emocions són essencials en l’aprenentatge. Des de SURA intentem que s’aprenga en un context divertit, agradable i motivador, ja que aquest clima és imprescindible per a l’aprenentatge.

Qui fa la selecció dels participants dels programes de SURA?

Per a poder arribar a cobrir les necessitats locals treballem en xarxa i ens coordinem amb tots els agents socials del municipi, ja que son aquests els que millor coneixen la realitat.

"Des de SURA intentem que s’aprenga en un context divertit, agradable i motivador, ja que aquest clima és imprescindible per a l’aprenentatge"/ SURA

Quins perfils té SURA?

SURA treballa fonamentalment amb el col·lectiu de menors i joves amb risc d’exclusió social que presenta aquestes característiques: alumnat absentista; alumnat absentista virtual que assisteix al centre però s’inhibeix dins l’aula; alumnat que suspèn un nombre elevat d’assignatures; alumnat que té alguna dificultat d’aprenentatge, o bé, necessitats educatives específiques derivades de situacions socials de marginació o de privació sociocultural; alumnat que mostra un comportament violent al centre. Malgrat que aquest és l’alumnat prioritari per una qüestió d’oferir recursos que milloren la igualtat de condicions, SURA aposta per una educació amb grups heterogenis per tal d’afavorir la diversitat de capacitats personals i que amb les fortaleses que aporta cada individu es conforma un grup divers i ric.

"Vivim en un sistema, tant escolar com social, que aparta i margina a aquelles persones que no entren en els seus paràmetres"

Què entén SURA per exclusió social?

L’exclusió social és allò que impedeix a les persones el ple desenvolupament dels seus desitjos i capacitats. Vivim en un sistema, tant escolar com social, que aparta i margina a aquelles persones que no entren en els seus paràmetres. I a la vegada, no s’ofereixen recursos, ni estratègies per tal que totes les persones tinguen igualtat d’oportunitats i puguen sentir-se partícips i protagonistes en el seu entorn. Per tant, podríem parlar d’un sistema que no ha consolidat els drets socials per a tothom i s’estructura en la desigualtat. A més a més, s’atorga la responsabilitat de l’exclusió a la persona individual quan entenem que és un problema estructural i com a tal s’ha d’oferir resposta. És necessària la implicació dels governs per tal que els municipis assumisquen la responsabilitat per fer front a l’exclusió social amb les seues polítiques de millora socials i educatives que facen una vertadera tasca d’inclusió de totes les persones.

L’exclusió social és allò que impedeix a les persones el ple desenvolupament dels seus desitjos i capacitats / SURA

Què són les metodologies d’èxit i per què les utilitza SURA?

Les metodologies d’èxit són aquells recursos que posats en pràctica asseguren l’aprenentatge de totes i tots. SURA les utilitza per proporcionar experiències de millora i empoderament i fer-ho amb majors expectatives de progrés i garanties. Açò s’aconsegueix utilitzant pràctiques innovadores i inclusives que afavoreixen la millora escolar i que estan empíricament provades, doncs les legitima la comunitat científica internacional. Entre estes metodologies trobem l’aprenentatge dialògic, el cooperatiu, els grups interactius, les tutoritzacions entre iguals, les assemblees d’aula i pràctiques com les tertúlies literàries dialògiques o l’aprenentatge servei. En SURA creguem que aquesta és la millor fórmula per contribuir a minorar els índex d’abandonament prematur de l’educació i el fracàs escolar.

Quins resultats donen els programes SURA?

Aquesta resposta ha de ser contestada pels protagonistes, els i les xiquetes i joves, les seues famílies i els professionals de l’educació que els acompanyen en el procés educatiu. Per això fem referència a les dades quantitatives que recollim cada any per poder treure conclusions i millorar.El 88% dels participants dels darrers tres anys creuen que el que han aprés els serveix en la seua vida i a l’escola o l’IES i el 100% tornarien a participar en els programes de SURA.

"És fonamental que des del primer moment els xiquets i xiquetes mantinguen relacions afectives igualitàries, respectuoses i sanes"

El 95% de les famílies enquestades, valoren molt positivament la participació dels seus fills i filles als programes i el 100% els tornaria a dur l’any següent. A més valoren amb una nota mitjana del 9’2 els programes de l’associació i destaquen les metodologies innovadores utilitzades. El 83% dels professionals enquestats creu que la participació dels seus alumnes en SURA és positiva i el 84% pensa que el contingut treballat és necessari per a un adequat desenvolupament personal i social dels xiquets i joves. Puntuen amb una nota mitjana de 9’2 l’associació i coincideixen amb les famílies en destacar es metodologies innovadores utilitzades i l’enfocament.

Comentar esta breve

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0