Xarxa Feminista PV
Portada del sitio > NOTICIAS > El Bisbat de Mallorca rebaixa a un any i mig la petició de presó per a les (...)

El Bisbat de Mallorca rebaixa a un any i mig la petició de presó per a les feministes encausades

Viernes 14 de octubre de 2016

Cinc de les sis feministes encausades han acceptat haver participat dels fets, mentre que una última ha negat que acudís a l’Església de Sant Miquel aquell 9 de febrer de 2014

Sergi Frau 30-09-2016 Directa

JPEG - 127.8 KB
Les encausades a la primera fila de la sala de vistes

Després de dues jornades matinals a la sala segona de l’Audiència Provincial de Palma, ha finalitzat el judici a les feministes encausades. Unes sis hores han sigut necessàries entre els dies 29 i 30 d’aquest mes per tal que el tribunal de la sala segona de l’Audiència Provincial hagi pogut recavar totes les declaracions, testimonis, proves i versions per tal de poder dictar una sentència abans del dia 20 d’octubre, data en la qual es farà públic el veredicte.

Les declaracions de les sis encausades

Durant la primera jornada de la vista oral, que tingué lloc aquest dijous i coincidí –irònicament o no– amb la celebració de Sant Miquel (sant que dóna nom a l’església on van posar els fets jutjats), van declarar les sis joves encausades. Totes elles varen contestar a les preguntes del seu advocat, Josep de Luís, i a les del tribunal, presidit per la magistrada Carmen González –coneguda per haver presidit el tribunal del mediàtic judici del cas Noós– i es van negar a contestar a les preguntes tant de la Fiscalia, representada per Rosa García, com de l’acusació particular, representada per l’advocat del Bisbat de Mallorca. Les declaracions van posar sobre la taula aspectes rellevants com ara: el reconeixement de la participació en els fets de cinc de les sis encausades; la desconeixença que en aquell temple i a aquella hora se celebrava una missa; la manifestació de disculpes als feligresos que es poguessin haver sentit ofesos i destacà, sobretot, la declaració de Maria de Lluc Forteza, que afirmà –amb la confirmació de la resta d’encausades– que ella, tot i compartir les motivacions, no va participar en cap moment de la protesta feminista que tingué lloc aquell 9 de febrer de 2014 a la cèntrica església de la ciutat de Palma.

La versió de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional

Més llarga i densa ha sigut la sessió de divendres, en la que era el torn dels sis testimonis de l’acusació particular –exercida pel Bisbat de Mallorca– i de dos policies espanyols pertanyents a la Brigada Provincial d’Informació de Palma. Aquests últims eren els responsables de justificar la detenció de totes les encausades, missió que han desenvolupat sense problema pel que fa a les cinc encausades que participaren de l’acció, doncs han esgrimit que totes elles (així com una altra persona que ja va ser condemnada a 100 hores de treballs a la comunitat pel Jutjat del Menor) es reconeixien en un vídeo que va ser penjat a la plataforma Youtube poc després que l’acció tingués lloc. Més problemes han tingut els dos agents per justificar la detenció de Maria de Lluc Forteza, l’encausada que afirma no haver participat dels fets perquè en el moment que es van produir "tenia un examen molt important de la universitat i vaig decidir quedar-me a casa estudiant".

Els agents ha explicat que varen procedir a detenir la jove perquè un feligrès havia enregistrat un vídeo en el qual se la veia passar pel carrer de davant l’església

La majoria de presents a la sala segona de l’Audiència Provincial de Palma han mostrat sorpresa quan el primer dels agents ha explicat que varen procedir a detenir la jove perquè un feligrès havia enregistrat un vídeo en el qual se la veia passar pel carrer de davant l’església en el mateix moment en el qual les protestants eren expulsades pels feligresos. Tot seguit s’ha reproduït el vídeo a la sala i després de més d’una reproducció la presidenta del tribunal, Carmen González, ha expressat en to irònic "no sé si somos nosotros que somos algo torpes o qué, però yo no he sido capaz de identificar de ninguna manera a la acusada". És per això que els agents s’han vist obligats a reconèixer que, a part del vídeo en el qual era impossible identificar la persona que assenyalaven, ja coneixien a Maria de Lluc –i la resta d’encausades– per les seves activitats de caràcter polític; sabien que eren militants de l’organització Arran "organización de ideología independentista radical y casi antisistema", segons un dels agents de la Brigada; i que havien acabat de concloure que la persona que passava per davant de l’església era ella quan va assistir a concentracions de suport de les feministes que ja havien sigut detingudes. Un aire d’incredulitat ha recorregut la sala després de les declaracions dels policies. Reconèixer a algú en aquella gravació era realment impossible.

Inexistència de violència física

Sis han sigut els testimonis que han declarat, tots ells relacionats amb l’activitat religiosa de l’església de Sant Miquel. Un era l’autor del vídeo que la policia espanyola havia utilitzat per justificar la detenció de Maria de Lluc. El mateix autor del vídeo ha declarat que "no es veu gaire bé i és de mala qualitat". També ha manifestat la voluntat de gravar un vídeo més llarg però "no sé què va passar que només se’m van gravar uns segons". Ha destacat també la declaració del capellà, que ha dit (igual que altres testimonis) que la gent que hi havia dins va ajuntar els braços per fer aturar les protestants i fer-les fora i que després va continuar oficiant la missa i va demanar als presents que "resessin per les ànimes d’aquests joves, que també són fills de Déu". Tant el capellà com la resta de testimonis han negat que en cap moment s’exercís violència física per cap de les dues parts.

Rebaixa de la petició de pena

Després d’un breu descans ha sigut el moment de les conclusions de totes les parts. La Fiscalia ha mantingut la petició d’una pena d’un any i mig de presó per totes les encausades (inclosa Maria de Lluc Forteza, tot i que en aquest cas particular considerava que les proves no eren tan concloents), basant la seva argumentació en què les encausades –que tret de Maria de Lluc, havien reconegut els fets– havien interromput la missa durant uns deu minuts i que, per tant, havien atemptat contra la llibertat de culte de tots els feligresos presents aquell matí de diumenge. Pel que fa a la defensa del Bisbat de Mallorca, ha rebaixat la petició de pena considerant el fet que tots els testimonis havien confirmat l’absència de cap tipus de violència. Malgrat tot, ha explicat l’advocat del Bisbat, l’article 523 del Codi Penal espanyol castiga amb entre sis mesos i sis anys el delicte contra la llibertat de culte i ha considerat adient demanar més de sis mesos pel fet que no només havien pertorbat l’acte litúrgic, sinó que havien aconseguit interrompre’l. La defensa ha demanat l’absolució en entendre que constitueix un acte legítim emparat en la llibertat d’expressió que no havia suposat cap lesió de la llibertat de culte

Per últim, l’advocat Josep de Luís, representant legal de les feministes encausades, ha demanat sentència absolutòria argumentant que, d’una banda havia quedat provat que Maria de Lluc no havia participat en cap moment dels fets i, per altra, que la resta de les seves representades havien acceptat la participació en la protesta però que aquesta constitueix un acte legítim emparat en la llibertat d’expressió recollida en la Constitució Espanyola i que no havia suposat cap lesió de la llibertat de culte, doncs la missa, com bé han confirmat els testimonis, va poder continuar després de la protesta. A més, ha defensat De Luís durant les conclusions, "les meves defensades han manifestat que no sabien que en aquell moment es celebrava una missa". En cas que no es donés una sentència absolutòria per les feministes, l’advocat ha demanat que se les condemnés a una pena-multa de 45 dies, equiparable a 270 euros o alternativament a 22 dies de presó.

En tres setmanes, la sentència

Així doncs, ha quedat provat que cinc de les sis encausades varen participar en una protesta que pretenia denunciar el paper moral de l’església en la polèmica "Llei Gallardón". De la mateixa manera, s’ha posat de manifest l’absència de cap tipus de violència. En conclusió: el tribunal haurà de dirimir si entrar en grup a una església amb una pancarta i reivindicant un avortament lliure i gratuït mentre se celebra una missa constitueix un delicte o no. El 20 d’octubre sabrem si el feminisme organitzat guanya una altra batalla més en defensa del dret al propi cos o si, per contra, la guanya l’Església catòlica, que pretén, en ple segle XXI, seguir sent intocable.

"Ens poden tallar les ales, però en cap cas ens llevaran les idees i el nostre esperit de lluita"

Comentar esta breve

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0