Dones, embarassades i Programa+vida

Dones, embarassades i Programa+vida.

Si no fora per què el coneguem fa temps, el govern valencià podria enganyar-nos. Perquè el projecte de llei de protecció a la maternitat i paternitat que vol traure per via d’urgència (que siga coincidint amb la reforma estatal de la llei de l’avortament deu de ser una casualitat), podria portar-nos a pensar que es preocupa per nosaltres, les dones.

Però com som adultes i amb capacitat d’anàlisi, volem que igual que es preocupa pels drets de les dones que volen tenir descendència, també es preocupe pels drets de les que decideixen interrompre l’embaràs. I ens preguntem per què vol ignorar l’educació afectiu- sexual i reproductiva necessària per a prevenir -entre altres- els embarassos no desitjats.

Com ignora també als pares, dels quals només se’n recorda en el títol de la llei. Perquè segurament no sap què vol dir corresponsabilitat, com si les filles i fills foren només responsabilitat de les dones. Dones que sembla hagen de deixar de ser-lo per a ser només “embarassades”, sense capacitat de decidir, a les quals hi ha que tutelar.

Un altre tema és com van a finançar el projecte, d’on eixiran els fons per a la xarxa assistencial i les ajudes que prometen. Imaginem que quedarà en res, com han quedat les seues promeses d’ajudes per naixement.

Lloable el seu propòsit d’ajudar a les dones de sectors socials vulnerables, com les immigrants o les dones amb diversitat funcional. Però si no s’havien interessat abans per elles, podríem pensar que ara sí que ho faran, però només els donaran assistència si s’embarassen.

Magnífic també el seu propòsit de crear una xarxa assistencial tan necessària. Però ¿per què volen crear noves estructures i no milloren les que ja hi ha? ¿Ens anem a creure que invertiran en infraestructures socials per a ajudes a les dones embarassades, quan no han invertit pràcticament gens en xarxa assistencial? ¿Cal recordar l’escassa xarxa de cases d’acollida o la inexistència d’un centre integral per a les dones víctimes de la violència masclista?

Ah! I ara surten dient aixó de que cal fomentar la natalitat, que naixen poques criatures. Són una miqueta ingenus si pensen que premiant la maternitat van a aconseguir un augment de la natalitat. Les dones no tenim descendència perquè els treballs de cura segueixen recaient en nosaltres.

Si no hi ha escoles públiques infantils ni un repartiment equitatiu del treball no remunerat entre homes i dones, les dones seguirem renunciant a tenir descendència perquè volem tenir accés a l’espai públic, que el privat l’hem tingut sempre en exclusiva.

Però no. No anem a criticar un projecte tan bonic que vol crear més vida. Ajuden, que falta fa: a les mares, als pares. I a les dones que prenen la decisió d’avortar per tal que puguen fer-lo en la xarxa sanitària pública i amb totes les garanties.

Macu Gimeno

Coordinadora àrea de la Dona Intersindical Valenciana