La idea d’instal.lar centres de tractament de les demandes d’asil més enllà de les fronteres europees (ajornada durant la cimera europea de Tesalonica el 2003), sembla haver deixat petjada durant la reunió dels ministres de l’interior de la Unió Europea, el passat 1er d’Octubre. Sota el nom de "portals de immigració" o de "centres d’assistència", es tractaria en realitat de crear en els països propers a la Unió Europea camps en els quals serien consignats, o fins i tot repatriats, tots els estrangers que intentin, que sigui a títol de l’asil o per altres motius, d’accedir al territori europeu per a buscar una protecció o una vida millor. La idea de desbloquejar importants crèdits per això sembla adquirida.

Segons criteris governants de la Unió Europea, l’externalització dels procediments d’asil i de immigració respondria a una preocupació "humanitaria": per a salvar la vida d’aquells qui, setmana rera setmana, intenten arribar a les costes europees, n’hi hauria prou amb tancar-los en camps situats a l’altre costat de la mediterrània.

Si aquesta proposta ve a concretar-se, això consagraria una regressió sense precedents en què Europa d’alguna manera entén assumir les seves responsabilitats cap als pobles que estan fugint de conflictes, de les violacions dels drets humans i de la miseria. Això seria també la prolongació d’una lògica cínica, la qual, lluny de tenir en compte les causes de la migració per a donar-ne resposta, no busca, desde fa deu anys, sinó a protegir Europa de les víctimes dels desordres mundials, amb el risc de tornar a veure resorgir, com en els anys 30 o durant la guerra de Bosnia, camps de refugiats de sinistra memòria.

El 5 de novembre, els vint-i-cinc caps d’estat i de gobern de la Unió Europea hauran de pronunciar-se sobre el futur de la política d’immigració i d’asil. Les decisions que aquests prenguin ens concerneixen a tots i totes. L’Europa que nosaltres volem no pot desprendre’s de la responsabilitat que li pertoca en virtut de les convencions internacionals (Declaració universal dels Drets Humans) que ha ratificat. L’Europa que nosaltres volem té que posar fi a una deriva insensata en la qual s’ha implicat en relació amb els i les immigrants i refugiades.

Rebutgem la idea dels camps a les fronteres d’Europa i instem els representants dels governs a oposar-se. Demanem que en virtut dels principis fonamentals trets del Dret Internacional, la Unió faciliti l’accés de sòl a les persones que necessiten una protecció, en comptes de descartar-se de les seves responsabilitats en altres països.