El pont de setmana santa es va realitzar una acció per denunciar la gestió que feia l’empresa pel que fa a les condicions laborals, els riscos i l’accés a pistes. Aquesta acció va consistir en col·locar una pancarta a la cruïlla d’accés a pistes, unes pintades i col·locar als cotxes aparcats al Pallars unes octavetes burletes que denunciaven aquest incompliments de drets laborals per part de l’empresa.

El gerent de Gran Pallars va denunciar els fets als mossos d’esquadra apuntant com a culpable dels fets a una companya del col·lectiu que treballava a Port-Ainé. Els mossos es van presentar dies més tard al Centre Cívic de Llavorsí per investigar el fets. Ens van demanar una llista dels integrants del col·lectiu i ens vam negar al·legant que no podíem comprometre el futur laboral de les persones vinculades al nostre col·lectiu en una llista que podien consultar determinats empresaris de la comarca. Al final vam decidir donar les dades la Noemi Simarro i l’Armand Simon i els mossos, sense cap prova pericial, documental ni testifical van concloure l’atestat dient que hi havia indicis suficients per encausar-nos. A part de fer un comentari lamentable sobre els ulls plorosos de la Noemi, com si aquesta circumstància indiqués una voluntat d’amagar un acte presumptament delictiu.

Així que vam rebre una carta del jutjat de Tremp citant-nos per un judici de faltes per vexacions injustes el 8 d’0ctubre del 2009.

Aquesta empresa ha rebut dues multes amb motiu d’una inspecció de treball i té 8 processos judicials oberts, dos d’ells amb sentències condemnatòries. És trist que els mossos no investiguin també les coaccions a la llibertat sindical i els abusos de poder que contínuament es produeixen a la nostra comarca i al món mundial.

El Pilum, que ara s’ha constituït com a Sindicat de la Muntanya, Pilum-CGT, va convocar per al dia del judici una concentració davant dels jutjats de Tremp a la qual van assistir gairebé 40 persones, assistència que va omplir la sala del judici donant força als encausats.

La jutgessa no va voler entrar a discutir els conflictes laborals de l’empresa, simplement volia aclarir si els demandats havien estat els autors de les pancartes, les pintades i les octavetes, que a falta de proves els va absoldre.

Des del Sindicat de la Muntanya es va voler donar un caire més polític al judici, al·legant que la denúncia penal havia estat un acte coaccionador per part de l’empresa, i volia argumentar la despenalització d’aquest tipus d’accions reivindicatives i sindicalistes que s’han fet durant tota la trajectòria de lluita obrera, ja que considerem que fer pintades, octavetes i col·locar pancartes no són accions que hagin d’estar penades, ni processades com a faltes, i menys quan estem davant d’una empresa que incompleix regularment els drets laborals mínims.

Cal remarcar que l’incompliment dels drets laborals és un hàbit generalitzat a la comarca, ja que l’actuació d’aquesta empresa no és una excepció sinó un fet quotidià.