Que voleu i on ens dugueu?

            Per si algú encara no s’ha fixat, Carcaixent ha passat de ser un poble a ser un joc de monopoli on uns pocs, són els que saben a que estan jugant i la resta anem mirant com va la partida. Tot està a la venda i és futurible de construir-se, sense importar res més que el benefici a curt termini per a uns pocs; L’Ajuntament amb l’alcaldessa al cap davant, accepten de manera entusiasta pràcticament qualsevol projecte que plantegen els promotors, assumint-lo com a propi i defensant-lo com si de creuats es tractara davant els infidels.

            D’aquesta manera i com molt bé ha dit Robert Cortell, es confonen en molts casos els interessos públics i els privats, sense que cap de nosaltres veja quin és l’interès comunitari per a  la gent del poble d’un camp de golf, urbanitzacions a la muntanya, tres hotels, centres comercials des de Carcaixent fins Alzira, tres polígons industrials, etc...

            Mes enllà de la possible contaminació i sobrexplotació de l’aqüífer del que bevem tots, la desaparició de l’agricultura i de molts dels seus Horts emblemàtics a Carcaixent, la pressió urbanística i especulativa per a les zones forestals, la desaparició de paratges com la Barraca d’Aigües Vives, cal tenir en consideració les afeccions socials d’un increment de població tant ràpid i generalment més exigent. Problemes de trànsit i soroll, necessitat de més infrastructures (enllumenat, aigua, recollida de fem, més carreteres, més policia, aparcaments...), increment de residus, augment de la conflictivitat social, pèrdua de tradició i de cultura de poble, impossibilitat d’accés a la vivenda per als joves, desaparició poc a poc del menut comerç, etc.

             S’ha previst tot açò?. Qui ha de pagar i mantenir aquestes despeses?. La contestació es clara: l’Ajuntament o el que és el mateix, tots nosaltres. Ja tenim exemples com ara són els entre 400 i 800 milions de pessetes que cal pagar a un veí afectat per la reparcel·lació de l’Eroski, declarada il·legal pel Tribunal Superior de Justícia. Altres 200 milions a una mercantil per traslladar-se de la zona de l’Eroski; la indemnització pagada a un altre negoci per no deixar-lo ampliar mentre que altre instal·lava la seva nau ben a prop. Els 33 milions que ens costarà el canvi d’ubicació d’una piscina coberta, encara no construïda i que ja ha recorregut mig poble. Caldria sumar asfaltar i tornar a trencar la plaça de la biblioteca i el desfer el parc del Bicentenari. Encara hi ha qui diu que a la Bossarta no han tingut més remei que aprovar la urbanització per no pagar una indemnització (molt discutible).   

            Tenim clar on ens porten i quin futur volem?. Aquesta pregunta la fem constantment des de la Plataforma Salvem la Bossarta i tant sols obtenim de l’Ajuntament respostes sesgades, actituds victimistes (quan són ells els agressors), menyspreu i criminalització dels que s’oposen a aquest degavell.

            No es pot decidir el futur d’un poble i contestar totes aquestes preguntes amb articles i declaracions a premsa, la gent tenia dret a preguntar i que se li explicaren les coses en un debat públic. Malgrat que alguns polítics els pese i no entenguen que 2500 al·legacions, representen molta gent preocupada i que la participació ciutadana no és votar cada quatre anys, ser voluntaris per al que els interessa i fer-nos callar quant no.