LES CONTRADICCIONS A LA BOSSARTA

Al mes de juny de 1.991, l'Ajuntament de Carcaixent signà un contracte amb el propietari dels terrenys anomenats segons l'Institut Cartogràfic de València "Paratge de la Bossarta" i segons el Registre de la Propietat "Realenc", en qualsevol cas amb un dels més grans propietaris de muntanya del terme de Carcaixent. Si resaltem la discusió del nom, no es més perque els tecnics de l'Ajuntament s'encaboten en entrar fins i tot en eixe punt i contradicció. No és més que el boto de mostra. Segons eixe acord entre l'entitat pública i l'amo de la muntanya, el Sr. En Juan Antonio Sánchez de León Rodríguez Roda, aquest ultim cedia uns terrenys de la seva propietat al municipi a canvi de que se li permetera construir a la resta que retenia. La cesió segons el conveni era gratuita La realitat es que el propietari obtenia que l'Ajuntament sufragara la pavimentació d'un cami d'accés a eixos terrenys de la futura urbanització, i la creació i manteniment d'un futur Parc de la Bossarta, dient sense embuts al propi conveni que es crea el Parc i el cami per a potenciar la zona. És a dir, per a que els futurs residents tinguen un trosset de muntanya, de la que gaudir després d'haver destruit la resta amb les construccions. A més a més de que totes les despeses administratives, notarials i de registre que la cessió creà foren a càrrec dels contribuients. El conveni literalment diu que cas que al PGOU que aleshores estava tramitant-se no es calificaren els terrenys com Sol Urbanitzable Programat, els terrenys cedits retornarien al Sr. Sánchez . No es parla de indemnitzacions, és una condició resolutoria del contracte sense més implicacions. En l'any 1.994, l'oficina tècnica de l'Ajuntament realitza un informe sobre la situació i les implicacions del conveni signat. Reiteren els tecnics que cas que no s'aprovara el PGOU s'haurien de retornar els terrenys. Tampoc es parla de indemnitzacions. Es més, informen també sobre un conveni similar que afecta als terrenys cedits a la Font de la Parra, i es fa constar que s'atén la sugerència del propietari realitzada en fase d'exposició del Pla per a que s'adeque la clasificació dels terrenys a l'acordat, ja que no es feia constar així a la informació pública. I els tecnics matissen que "se adopta la establecida en el convenio, con todas sus determinaciones, en evitación de la pérdida de la propiedad de los terrenos adquiridos por el Ayuntamiento alrededor de la Font de la Parra." Es més, al informe que l'empresa TYPSA fa sobre les al·legacions presentades contra el Pla General Municipal d'Ordenació Urbana, en el punt 2 referit a l'unitat ambiental 12 es fa constar: "Aquí habría que repetir, en líneas generales, lo argumentado respecto de la Unidad Ambiental Nº 15: El interés Ecológico-Paisajístico de la zona es importante pero los compromisos asumidos por el M.I. Ayuntamiento (EXISTE CONVENIO FIRMADO ENTRE EL AYUNTAMIENTO Y LA PROPIEDAD), la preexistencia de un Plan Parcial y la voluntad manifestada por el Delegado de urbanismo hicieron que se mantuviera su clasificación como SUP en la aprobación inicial. A la vista de las alegaciones y del criterio de la Corporación (Comisión Informativa de 22 de abril de 1994) este equipo redactor hizo la pertinente consulta a la Conselleria de medio Ambiente, que manifestó que se debería de mantener como Suelo No Urbanizable. En consecuencia se propone QUE SE ESTIME LA ALEGACIÓN Y SE CLASIFIQUE COMO SUELO NO URBANIZABLE DE ESPECIAL PROTECCIÓN PAISAJISTICA." Aclarim, que l'unitat 15 es la referida al Pla de Reus, i que també existia un conveni subscrit i una decisió de l'àrea d'urbanisme de clasificar-ho com a Urbanitzable No Programat al·legant que cas de no fer-ho així es derivarien greus perjudicis per a l'Ajuntament. Tanmateix després canvia de criteri, i s'acordà protegir la zona del "Plà de Reus". En canvi, no es feu el mateix respecte a la Bossarta, malgrat que es podia i es tenia el recolzament de Conselleria. Al conveni fan constar que després d'aprovar el Pla Urbà ací, calia sotmetre'l a l'aprovació definitiva de Conselleria. Per tant, dificilment cabia indemnitzar per una decisió que finalment no estava a mans unicament d'una de les parts contratants. Justament, així mateix, es recull al propi conveni al establir una segona condició resolutòria, atenent als plaços atorgats per a iniciar l'urbanització des de que es permeta. Es a dir, des de que el Pla General estiga aprovat. Literalment, es fa constar: "El desarrollo urbanístico de dicha zona se efectuará en el segundo cuatrienio de la ejecución del nuevo Plan General de Ordenación Urbana de Carcaixent, que se encuentra en fase de revisión, haciéndose constar de que en el supuesto de que no se cumpliera esta obligación los terrenos se descalificarían." Tanmateix ara, el Sr. Inocencio Signes en resposta a la següent pregunta del portaveu del BLOC a l'Ajuntament: "En la normativa urbanística vigent, així com en els acords o convenis que pogueren haver-se firmat entre l'Ajuntament de Carcaixent i els propietaris dels terrenys de la Bosarta, ¿hi ha algun termini màxim per iniciar les obres d'urbanització?", contestà: "En el Pla General no es fixa cap plaç per a l'inici de les obres. En el conveni urbanístic de 13 de juny de 1991, com vosté ja sap, s'estableix un plaç "per al desenvolupament urbanístic de la zona" que seria en el "segon quatrieni de l'execució del nou Pla general d'Ordenació Urbana". Donat que els plans de la nova llei (LRAU 1994) no compten amb Pla d'etapes ni amb Sól Urbanitzable Programat, esta condició no s'ha incorporat al Pla General vigent ja que ara son els propis programes que desenvolupen els sectors urbanístics, els que fixen els plaços. En qualsevol càs, el plaç acabaria en 2006." No sabem perquè en qualsevol cas acabaria el 2006, si afirma tan rotundament que no existeix plaç, i si el Pla General fou definitivament aprovat el 28 de maig de 1.998, segons la contestació del Cap de Servei d'Urbanisme al Consell de la Joventut. Sembla que el Cap de Servei de l'Àrea d'urbanisme i el responsable municipal i politic de l'Àrea d'urbanisme no es parlen, ja que mentres el primer afirma que el dia sis de juny de dos mil tres, la mercantil propietaria dels terrenys presentà un programa de desenvolupament del sector, el segon al contestar al mes de setembre les preguntes formulades al juliol pel BLOC, en el seu enfasi caracteristic de puntualitzar a tothom, inicià el seu escrit dient que: "Resulta comprensible el "desconeiximent" que vostés manifesten respecte a "l'estat de tramitació" de l'expediente d'urbanització dels terrenys de la Bossarta ja que l'anomenat expedient no s'ha tramitat." En el que coincideixen ambdos, es en ignorar que segons la llei de règim juridic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que el procediment s'inicia entre altres amb la presentació de la sol·licitut de l'interessat al registre de l'administració, per tant si segons diu el Sr. Simó a juny es presentà el programa es evident que a setembre es pot contestar quin és l'estat de la tramitació de l'expedient. Sense oblidar que es un dret dels ciutadans el conèixer, en qualsevol moment (no sols quan estiga a exposició pública), l'estat de tramitació dels procediments en que tinguen la condició d'interessats, i obtenir copies dels documents contesos en ells, a formular al·legacions i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d'audiència, que caldrà que siguen tinguts en compte per l'orgue competent al redactar la proposta de resolució, a ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i funcionaris, que caldrà que els faciliten l'exercici dels seus drets ... (art. 35), i que la llei considera interessat en el procediment administratiou als que sense haver iniciat el procediment tinguen drets que puguen resultar afectats per la decisió que en el mateix s'adopte i a aquells els interesos legitims dels quals, individuals o col·lectius, puguen resultar afectats per la resolució, les associacions i organitzacions representatives de interessos economics o socials ... (art. 31). No cal doncs esperar al tràmit d'exposició pública, com deurien saber. Per altra banda, en data 6 de desembre de l'any 2003, el Sr. Simó Cap de l'Oficina Técnica, informa al Consell de la Joventut que ja no s'està davant un conveni privat (nosaltres ens preguntem si ho havia segut mai, intervenint una institució pública en l'exercici de les seves obligacions institucionals?) sino davant l'obligació de donar compliment al Pla General. Advertint que no fer-ho seria prevaricatori. Sembla doncs, que el problema no és si es pot trencar o no el conveni subscrit, ni si cap o no indemnització per l'expectativa de guany creada al propietari. Excuses que fins aquest moment ens havien donat, sino que ara s'està davant l'obligació de complir amb el Plà General. Bé doncs, aleshores suposem que estem davant la mateixa situació que qualsevol particular, no? Així, si resulta que als terrenys de la zona Apotecari Bodi, se'ls ha deixat en suspens les llicencies d'obres concedides pel propi Ajuntament atenent al Pla General, mentrés es decidia per on s'ampliava el vial que conectarà Carcaixent amb Alzira, si s'està en pleit amb una mercantil perque la modificació del pla parcial que afecta la zona per les obres d'Eroski fan inviable que l'empresa de lleixiu continue allà quan aquesta estava treballant legalment, i havia ocupat uns terrenys atenent al Pla General, si s'han expropiat terrenys fonamentat-se en el benefici col·lectiu ..... serà que els Plan generals poden modificar-se sense incorrer en el delicte de prevaricació? O serà que nosaltres no sabem sumar dos i dos? Aleshores perque no es pot fer el mateix amb els terrenys de la Bossarta? Després de tot, l'Alcaldessa ha contestat als membres del Voluntariat Mediambiental que: "En línies generals, les prioritats del Equip de Govern estan encaminades a la regeneració ambiental, la protecció i la promoció dels espais naturals de titularitat municipal que tenim en Carcaixent abans que a les propietats privades, en mans de particulars. En este sentit, este Ajuntament te la intenció d'augmentar el patrimoni natural municipal adquirint distintes zones de muntanya que pasaran a ser monte públic, asegurant-se la seua conservació i quedant a disposició de tots els ciutadans de Carcaixent." Doncs, en plena coherència pot fer-se càrrec sense escarafalls del que se li està sol·licitant des dels moviments civics del poble, que protegesca la muntanya, segons un altra resposta del Sr. Inocencio Signes al portaveu del BLOC: "L'àmbit classificat pel Pla General com a Urbanitzable sense ordenació pormenoritzada és de 421.120m²", i si atenem a la valoració que des del propi Consistori es feu d'uns altres terrenys també cedits a l'Ajuntament (situats a la Font de la Parra), el preu del metre quadrat era de 0'54.-Ptes, el que serien unes 227.404.-Ptes, un poc més de 1.300 euros que inclus multiplicant per deu per allò d'actualitzar-ho, donaria una suma inferior a 14.000 euros. Sembla que no es tan car, no? I encara que ho fòra, es que cap persona perd protegint les poques zones verdes que tenim?