Anar per anar o créixer caminant
El darrer dijous de juliol se celebrà el plenari ordinari mensual a l’Ajuntament de Carcaixent, amb un ordre del dia ben anodí com pot preveure’s a unes dates estiuenques i amb mig any transcorregut. Res feia preveure que anara a ficar-se entre el debat d’ordenances i reglaments un tema que ha sigut seguit atentament per la ciutadania com el de l’aprovació provisional del projecte urbanitzador a La Bossarta. Però així fou, exactament el darrer punt de l’ordre del dia a debat, abans del d’informes i comunicats i el de precs i preguntes, fou precisament eixe, el que comporta que començara el debat passades les deu de la nit, de manera que fins i tot gent que havia acudit al plenari, ja ni estava present al moment de tractar-se l’assumpte que els havia dut allà.
El despreci que des de l’equip de govern s’ha fet a les reiterades peticions de debat públic i participació ciutadana en els assumptes urbanístics i mediambientals de la nostra ciutat, quedà així arredonit. Entenem que vist que la gent que ens oposem a l’especulació i a la destrucció de la natura no ens aquietaríem decidiren jugar la darrera carta, dur el punt al plenari, aprovar-lo i veure si així apagaven la crítica. No obstant aixó, no devien estar massa segurs del que estaven fent ja que per una banda han demanat que el Secretari municipal redactara no un, sinó dos informes que fent cabrioles jurídiques avalaren la seva decisió, i per una altra banda ens avisaren indirectament que anaven a tractar eixe assumpte al plenari. Potser pensaren que si ho sabíem amb antelació, muntaríem en colera i ens traicionarien els nervis. Potser per això, intentaren moure la ciutadania afí, perquè acudira al plenari i contrarestaren la nostra crítica. Potser per això, eixe dia i la nit anterior la pàtrol de la policia local féu més passejos pel poble que un “sereno”. Potser per això, intenten soscavar voluntats. És el que fa la desesperació: perds els papers, i en comptes de contestar allò que et pregunten o al·leguen els ciutadans, comences a parlar de respecte i educació, quan la trajectòria de la plataforma durant més de dos anys que estem treballant ha partit sempre d’eixa premisa, havent segut en tot cas més aïnes subjectes passius d’eixa manca d’educació. Actitud cívica i responsable que contrasta amb l’excés i desmesura per part de l’Alcaldessa que va eixir del plenari escoltada per dos policies, quan havia pogut comprovar que ni quan es debaté el PAI de la Galiana Golf, ni eixe mateix dia que tornàrem a estar i omplir el saló de plenaris li va caldre cap tipus de protecció. Una mostra més d’eixa falta d’educació i respecte als conciutadans que allà estàvem
Desesperació de veure que mentre que a l’any 2003 el regidor d’urbanisme declarava a la premsa (Levante-EMV 21 de novembre 2003), que: <<cuando el consistorio "decida dar trámite a este tema, lo hará siguiendo los cauces reglamentarios, con la exposición pública y el periodo de alegaciones para que todos conozcan el proyecto">>, ara havia de retrocedir sobre les seues paraules, faltar a la veritat ja que mai s’ha exposat al públic l’expedient i justificar en base a una teoria segons la qual el segon projecte es continuació d’eixe, que totes les al·legacions sobre aplicació de noves lleis de protecció de la natura o d’ordenació del territori que entraren en vigor entremig d’ambdos no siguen tingudes en compte. Ni el propi urbanitzador ha anat tan lluny en fer l’informe de contestació a les nostres al·legacions.
Consternació de recordar que també el regidor d’urbanisme difongué via premsa (Levante-EMV, 24 de gener 2004), que cas de desestimar el projecte del propietari dels terrenys s’hauria d’indemnitzar atés que es tractava <<de una propiedad privada sobre la que el dueño tiene unos derechos de urbanización consolidados en base a un convenio y al Plan General de Ordenación Urbana vigente>>, i que ara conste informat pel Secretari municipal que de drets consolidats res, i que molt menys cal indemnitzar per una expectativa de guany, que en tot cas com sempre hem mantés caldria retornar els terrenys que en el seu dia es cediren al municipi (i que cas de mantindre’ls no seran més que un parc per a qui visca dalt la Bossarta) i pagar els costos de redacció del projecte.
I sobretot impotència de veure que mentre ells creien que per la via del fet, anant anant, nosaltres ens obcearíem o ens desmoralitzaríem, nosaltres creixem caminant.
Així doncs, i una vegada us hem informat de com està la tramitació del projecte de la Bossarta, ja que l’Ajuntament s’obstina a substraure la informació al poble, volem encoratjar-vos que prengau consciència i ens acompanyeu fent camí, perquè eixa aprovació provisional mai siga definitiva. No us deixeu confondre, aquest ha segut un tramit més, ens queden molts més i encara que l’equip de govern no vulga nosaltres podem fer sentir i valdre el nostre rebuig al carrer i a tots aquells despatxos on calga acudir siguen de l’administració que siguen, inclosa la judicial.