En/Na -------------------------------------------------, major d'edat i amb D.N.I.---------------- amb domicili al carrer --------------------,núm.------ de la població --------------------- i en representació del col·lectiu / grup ----------------------------------------------------------------.

En temps i forma .

DIC:

Que obert el període d'al·legació al projecte de pla parcial de millora del sector Galiana golf,  de la unitat anomenada Pla de Galiana de Carcaixent

AL.·LEGUE:

L'estudi de l'Impacte Ambiental presenta diversos problemes com són:

-        Manca d´estudi d'alternatives en l'Estudi d'Impacte Ambiental.

Tal i com demana la Llei 2/1989, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental, a l'article 2º, apartat u, punt 3:

“Els projectes ... requeriran d´un Estudi d'Impacte Ambiental (endavant EIA) que haurà de contenir, almenys, i sense perjudici del que estableix la Legislació Estatal, els aspectes següents:

....

3. Solucions alternatives estudiades per l´equip tècnic, amb indicació de les principals raons que en van motivar l´elecció d´una.”

Aquesta exigència torna a ser demanada pel Decret 162/1990 de la Generalitat Valenciana que aprova el Reglament per  a l´execució de la llei 2/1989, a l'article 7:  “- Examen de les alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada”. I l'article 8, apartat 2: “ L´EIA, contindrà examen de les diverses alternatives tècnicament viables, i una justificació de la solució proposada, amb descripció de les exigències previsibles en el temps, en ordre a l´utilització del sòl i altres recursos naturals, per a cada alternativa estudiada”.

La normativa europea i la legislació estatal també recullen aquesta exigència.

Així la Directiva 85/33/CEE demana a l´Annexe III, apartat 2 : “ En el seu cas, una descripció de les principals solucions alternatives que s'han examinat pel mestre d'obra i una indicació de les principals raons de la seua elecció o del seus efectes sobre el medi ambient”

I el Reial Decret 1131/1988, pel qual s'aprova el Reglament per a l´execució del Real Decret Legislatiu 1302/1986 d'Avaluació d'Impacte Ambiental, en la Secció Segona, article 7º: “...Examen d'alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada”, i l'article 8º torna a demanar un examen de les alternatives tècnicament viables, la justificació de la solució proposada i una descripció de les exigències en temps, sòl i recursos naturals de cada alternativa examinada.

Queda clar l'interés del legislador per que tot EIA estiga acompanyat d´una valoració entre varies alternatives tècnicament viables, i que es raone l'elecció proposada i el seu cost en temps, sòl i recursos naturals.

Res d'açò es troba a L´EIA del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf a Carcaixent. Com a estudi d'alternatives es presenta un estudi previ d'impacte ambiental d´una finca per a la implantació d´una acció integrada amb camp de golf, que coincideix amb el projecte a realitzar. No es fa cap consideració alternativa sobre altres possibles ubicacions, ni diferencies de disseny tècnicament viables del mateix projecte que suposaren un ús diferent de temps, sòl i/o recursos naturals; quan allò normal als EIA es la consideració de dos o tres alternatives, si no a tot el projecte almenys als aspectes més agressius, les quals es valoren, comparen i resulta elegida una opció.

Queda per tant devaluat un EIA que no considera la proposta elegida com una de les millors alternatives possibles, afectant la filosofia dels estudis d'impacte ambiental, els quals abans d'iniciar un estudi concret han de valorar altres opcions viables. Si no es dona aquesta oportunitat sols queda la proposta presentada que no ha pogut ser comparada amb altres situacions, trencant-se el principi d'acció preventiva i de reflexió en els processos de planificació i pressa de decisions, funcions encomanades als EIA.

-        Infravaloració dels efectes ambientals, base per a determinar qualitativament l'impacte ambiental del projecte.

Tota la legislació en la que es basa la redacció dels EIA recull la necessitat metodològica d'identificar i valorar els impactes previsibles de les activitats projectades. La valoració d'aquests efectes serà quantitativa, si fos possible, o qualitativa, expressant els indicadors o paràmetres utilitzats.

Aquesta valoració té gran importància ja que l'encreuament entre el grau d'impacte de l'activitat proposada, i la capacitat del medi per a suportar-la, ens donarà l'impacte total, que serà valorat com a impacte compatible, moderat, sever o crític, i ens permetrà opinar sobre la bondat del projecte estudiat, sent el paràmetre que condicionarà l'aprovació o no del projecte. Com diu la Llei 2/1989 d'Impacte Ambiental Valenciana, i ell Decret 162/ 1990, quant l'impacte ambiental supere un límit admissible, no siguen possibles mesures correctores i s'afecten elements ambientals valuosos, es recomanarà l'anul·lació o substitució de l'acció causant  d'aquests efectes.

En l'estudi que estem al·legant s'ha produït una infravaloració dels efectes ambientals de l'activitat, ja que es considera com a efectes lleus o moderats activitats com:

1.      els moviments de terra necessaris per a la construcció del camp de golf, quan donades les pendents actuals de la zona d'actuació, i les pendents futures d´un camp de golf, en moltes zones els moviments de terra faran aflorar la roca mare, inclòs rebaixar-la si cal, destruint un sòl agrícola productiu, per a superposar-ne un altre nou més simple que necessita la gespa. Aquestes actuacions són irreversibles.

2.      l'ús de quantitats superiors de pesticides i fertilitzants, de perillositat més elevada que els utilitzats en camps de cítrics i que són necessaris per a la gespa, sobrepassant les recomanacions de les bones pràctiques agrícoles en una zona altament vulnerable a la contaminació dels aqüífers i per tant protegida per la legislació estatal i europea. Afectant de forma permanent bens naturals.

Aquestes activitats caldria considerar-les, segons el Reial Decret 1131/1988 en el seu Annexe I, con un efecte notable ja que “...es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeix o pot produir en el futur repercussions apreciables en els mateixos...”; negatiu ja que : “ es tradueix en una pèrdua de valor natural, estetic cultural, paisatgístic, o de productivitat ecològica, ..., en desacord amb la estructura ecològica, geogràfica o el caràcter i la personalitat d´una localitat determinada”; directe ja que: “ té una incidència immediata en algun aspecte ambiental” ; permanent ja que “ suposa una alteració definitiva en el temps dels factors predominants en l'estructura o en la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents en el lloc”; irreversible e irrecuperable ja que “suposen la impossibilitat de retornar a la situació anterior o són impossibles de reparar o restaurar, tant per l'acció natural com per la humana”

Si es valoren aquests activitats segons les definicions del Reial Decret  1131/1988, i atesa la elevada vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers, que reconeix l'estudi citat, la baixa resistència dels ecosistemes mediterranis a les agressions i l'elevada fragilitat dels paisatges naturals, la qualificació final de l'impacte ambiental no pot ser compatible o moderat, con ho fa L´EIA del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf a Carcaixent que al·leguem, ja que el citat RD 1131/1988 defineix aquests impactes com “ aquells la recuperació dels quals es immediata en cessar l'activitat o requereix cert temps, però no precisa pràctiques protectores o correctores”.

Per contra caldrà qualificar-lo com a sever o crític, segons ens referim a les diverses actuacions considerades, sever quan siga possible la recuperació del medi després d´un període de temps d'aplicació de mesures correctores, i crític quan se superen magnituds acceptables per un valor i es dona una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possible recuperació, encara que s'adopten mesures correctores.

-        Insuficiència de les mesures correctores proposades.

Les mesures correctores proposades per L´EIA del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf a Carcaixent, no compleixen el caràcter de reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals negatius de l'activitat que deuen tindre les mesures correctores per definició; la major part de les mesures proposades són pràctica habitual en qualsevol execució de projecte, i no s'entendria que no s'aplicaren.

Per exemple les pràctiques habituals en els processos de construcció com són la gestió racional dels materials que s'utilitzen com els àrids, les terres i els inerts, la revisió i manteniment dels motors, el nivell sonor. O la gestió del residus generats complint les lleis estatal i valenciana de residus. O estar en possessió dels permisos i llicencies adequats a les activitats a realitzar. O complir la Reglamentació Tècnica Sanitària en l'abastament d'aigua potable. O el compliment estricte de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, junt a altres punts de l'estudi, no són mesures correctores dels efectes negatius ambientals de l'activitat si no l'aplicació dels reglaments adients en activitats com la proposada, i el seu incompliment seria motiu de sanció.

Altres mesures queden aplaçades en el temps a l'espera de concretar diverses actuacions que encara no estan iniciades o no estan definides, com l'ús d'aigües residuals d´una depuradora encara no acabada i sobre la que no es té concessió, ni garantia de concessió d'aigües. O la indefinició en el tractament dels residus de la sega de la gespa, que representa un gran volum per a 25 ha de sega, i que no es poden entregar als serveis públics de recollida domèstica i l'opció del seu compostatge no queda definida ja que no apareix cap planta de compostatge en el projecte.

Totes aquestes raons ens fan pensar que les mesures correctores proposades són un recull de normes comuns que no atenen a l'objectiu de compensar o solucionar els impactes al medi del projecte, i per tant no són les adequades.

• Des del punt de vista del consum hídric, cal destacar diverses qüestions.

·        A l'estudi de l'aqüífer que es fa al projecte, les dades són erronis. No és possible que les extraccions per a rec tinguen un valor molt més baix que els retorns de regadius. La qual cosa fa pensar que per a les extraccions tant sols s'ha considerat les que s'efectuen a la Vall de la Barraca d'Aigües Vives (per a regar 480 Ha), mentre que per als aportacions s'ha considerat tota l'extensió de l'aqüífer, Llaurí, Simat, Alzira... .

·        Que als càlculs de les extraccions apareguen infiltracions laterals, no significa que aquestes siguen pèrdues i l'aqüífer tinga excedents, ja que aquestes infiltracions recarreguen la plana de València.

·        El consum d'aigua reflectit a l'estudi d'impacte ambiental presentat per l'empresa Evergreen, ja és superior al consum de qualsevol camp de tarongers. Un consum mitjà per hectàrea i any per a un camp de tarongers és de 6800 m³, mentre que el calculat per l'empresa dona un consum per hectàrea i any de 7260 m³. Així i tot cal tenir en consideració que un camp de tarongers amb un rec a degoteig i un marc de plantació de 5m X 5m ( com el de la finca afectada), el consum hídric és considerablement inferior a l'indicat (uns 6000 m³ /Ha any), augmentant encara més la diferència de valors.

·        Els coeficients de conreu i d'evapotranspiració emprats per al càlcul de les necessitats hídriques, són substantivament inferiors als referits en diverses publicacions científiques, que consideren consums de 12000 m3³/Ha i any per al 90% del camp de golf i 30000 m3³/Ha i any per al 10 % restant (Priego de Montano Rafael y otros, 1994, Valoración ambiental de los campos de golf en Andalucía. Servicio de publicaciones de la Universidad de Córdoba). Aquestos valors corresponen a coeficients de conreu d'1,2 i 3. Altres publicacions donen valors de consums d'aigua entre 6 i 6,9 mm/dia (Monge Giménez Rafael. Mantenimiento de campos de golf, editorial Mundiprensa). Aquestos valors serien equivalents a consums entre 21600 m3³/Ha i any i 32400 m3³/Ha i any, el que correspon a coeficients de  conreu entre 2,2 i 3,2.          

Com es pot constatar els consums calculats amb aquestos coeficients és ostensiblement major al referit al projecte.

·        El consum d'aigua diària del camp de golf  és segons el projecte de         1370 m3³/dia i es podria rebaixar a 1000 m3³/dia. Dades de seguiments dels consums dels camps de golf de Catalunya, situen aquest valor en             2000 m3³/dia.

·        El projecte especifica que part de l'abastament d'aigua per a rec serà d'aigües de l'EDAR  de la urbanització “La Vall d'Aigües Vives”, EDAR de la que no es disposa de la concessió del us de les seves aigües i per tant no es pot considerar com una font d'ingrés d'aigües.

·        Al projecte es calcula un volum de depuració de 400 m3³/dia es a dir de 150000 m3³/any. Aquestos valors s'obtenen de considerar un consum mitjà de 200 l/persona i dia. Dades de consum molt elevades que contrasten amb la política de reducció de consum d'aigua i amb les dades també esmentades al projecte (estudi de l'aqüífer) on es cita que s'extrauen 1951632 m3³/any per al consum urbà de les poblacions de Carcaixent i Alzira (62502 persones). Fent el càlcul obtinguem que:

           1951632 m3³/any / 63502 persones = 31,225 m3³/any i persona

           31.225 m3³/any i persona X 1000 l/m3³ = 31225 l/ any i persona

           31225 l/any i persona / 365 dies/any = 85,6 l/persona i dia.

·        85,6 l/persona i dia és el consum de dues poblacions properes com són Carcaixent i Alzira , quantitat menor a la meitat a la utilitzada per al càlcul.

·        Cal tenir en consideració que la població resident a la urbanització majoritàriament no és una població amb residència fixa durant tot l'any a la urbanització i per tant els consum diaris d'aigua no són extrapolables a tot l'any, tant sols a les èpoques estivals i de pasqua.

·        Altre factor a tenir en consideració a l'hora de calcular el volum d'aigua utilitzable per a abastar al camp de golf des de l'EDAR és l'eficiència del procés de depuració de les aigües. En el millor dels casos aquesta eficiència és del 70%, mentre que les xifres obtingudes per l'empresa al projecte són considerant-la del 100%.

·        Tampoc han sigut considerades les perdudes per evaporació de les bases de magatzematge i procés de depuració.

·        En el cas d'obtenir la concessió de l'EDAR, s'esmenta al projecte la realització d'un procés terciari de depuració, però no s'especifica quina metodologia s'emprarà i que es farà amb els residus que es generen.

·        Suposant la concessió de l'EDAR i el seu tractament terciari, la salinitat de les aigües depurades sol ser molt elevada, en molts casos per dalt de 2000µS/cm. Aquest és un problema per al seu ús directe, degut que les gramínies emprades a un camp de golf tenen baixa tolerància a l'elevada concentració salina de l'aigua. Donant nombroses fisiopaties com és el Black Layer o la proliferació de fongs (Pythium, Rhizoctoia, Fusarium i Curvalaria). S'aconsella l'ús d'aigües amb concentracions salines per baix de 500 µS/cm i en el cas dels greens regar amb aigua dolça (dades de l'article escrit  per J. Israel Sánchez Braceli, M. Ángel Bas Campos i Raúl Aznar Mena, a la revista Agrónomos nº 25-2002).

Per tant cal barrejar les aigües depurades amb aigües de baixa concentració salina i en proporcions prou elevades d'aigua d'aquestes característiques per a rebaixar la concentració de sals.

Les aigües de l'aqüífer segons indica el projecte tenen una elevada concentració salina, entre 230 i 1500 µS/cm, per la qual cosa s'ha d'emprar poca quantitat d'aigua depurada per no tenir els problemes abans esmentats. Rebaixant així encara més la quantitat utilitzable d'aigua depurada calculada al projecte.

·        Al projecte presentat s'esmenta que la finca “Pla de Galiana” té una inscripció provisional al Registre d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de 556399 m3³/any per a regadiu. Però no té la concessió per al seu ús recreatiu- esportiu. Per la qual cosa no pot assegurar el rec del camp de golf mentre aquesta concessió no siga efectiva.

·        La concessió actual és per a regar 107 Ha, mentre que el camp de golf no regarà ni la meitat, per tant no es pot parlar d'un estalvi del 35% d'aigua.

• Des del punt de vista de contaminació d'aqüífers és important tenir en consideració diversos factors.

·        La ubicació del camp de golf sobre terrenys calcaris amb un elevat procés kàrstic, dona un alt risc d'infiltració i per tant de contaminació d'aqüífers. Com indica la Conselleria de Territori i Habitatge als seus plànols de riscos potencials.

·        Les dosis d'adobs emprades per al manteniment de la gespa del camp de golf són:

                      Dades obtingudes de la revista Agrónomos nº25-2002.

Les dosis més elevades són per a la gespa ja instaurada.

Aquestes quantitats són prou més elevades (en alguns casos el doble) que les recomanades per la Unió Europea per a les bones pràctiques agràries.

A més a més cal tenir en consideració la baixa possibilitat d'emprar adobs orgànics i d'alliberació lenta, degut a la proliferació de malalties de la gespa en el cas dels adobs orgànics i les elevades necessitats puntuals en el temps de les gramínies, que un adob d'alliberació lenta no pot cobrir. Per tant s'empren majoritàriament adobs químics de ràpida alliberació i per la qual cosa d'altíssima solubilitat, augmentant considerablement encara més si pot el risc de contaminació d'aqüífers.

·        Quant majors dosis de rec, més facilitat d'infiltració i contaminació de les aigües subterrànies. Com ja s'ha dit amb anterioritat les dosis de rec a un camp de golf són molt elevades, sobre tot a zones puntuals com els greens i els tees, on observant el quadre anterior, també és major la dosis d'adob que cal. Al tractar-se de gramínies la profunditat del sistema radical és molt poca (20-30 cm), per la qual cosa el perill d'infiltració de qualsevol substància química soluble (adobs, fungicides,....) és màxima a les zones esmentades (greens-tees).

·        La utilització d'herbicides a un camp de golf ha de ser molt elevada, degut a la base estètica- esportiva del seu ús, que no permet cap convivència entre les gramínies sembrades i cap altra planta.

En el període d'instal·lació de la gespa s'empren herbicides sistèmics, així com alguns de preemergència. Quan la gespa ja és adulta es fan aplicacions amb productes selectius, com pot ser el 2-4 D, PCP, ... .

En els dos casos degut a les característiques del terreny i a l'elevada dosi de rec, podrien donar-se problemes per infiltració d'herbicides amb una solubilitat mitja-alta.

·        Al tractar-se d'un conreu molt intensiu i amb elevades densitat de mates (per la necessitat del joc), apareixen nombroses malalties fúngiques, moltes d'elles són fongs del sòl. Per la qual cosa els tractaments han de ser directes al sòl, amb fungicides d'elevada penetració i per tant d'elevada infiltració als aqüífers. Molts fungicides porten coure i altres metalls altament contaminant.

·         Respecte als insectes, les gespes conten amb nombrosos insectes depredadors de les seves arrels, com les típules o els cucs d'aram. Al tractar-se d'insectes que habiten sota el sòl el seu tractament és complicat, tenint en molts casos que aplicar ceps químics que amb l'aigua van dissolent-se, podent donar en alguns casos problemes d'infiltració, depenent de la solubilitat del producte.

-        La zona d'actuació ja està protegida i la realització del projecte posaria en perill les masses forestals.

Aprovat el decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual la Conselleria de Territori i Habitatge aprovà el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana (endavant Pla Forestal de la CV), desenvolupant així allò establert a la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, s'entén que el Pla General d'Ordenació Urbana de Carcaixent (endavant PGOU de Carcaixent), aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme el 28 de maig de 1998, ha de ser adaptat a aquesta normativa DE RANG SUPERIOR.

La llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'activitat urbanística de la Comunitat Valenciana (endavant LRAU), al seu article 12 determina els Plans d'Acció Territorial (endavant PAT), els quals tenen com a objecte establir els criteris de coordinació per a la redacció dels diversos plans municipals, on s'inclouria el PGOU de Carcaixent. Així doncs, entenent el Pla Forestal de la CV com un PAT, en virtut d'allò que la mateixa LRAU determina al seu article 16, i sense que en els 8 anys transcorreguts des de l'aprovació del PGOU de Carcaixent s'haja aplicat cap dels instruments administratius que aquesta contempla per la transformació del sòl urbanitzable en urbà, se sol·licita l'adaptació de la normativa municipal per l'acompliment d'aquesta norma de rang superior. D'açò és deriva que el sòl FORESTAL classificat com a urbanitzable en el PGOU municipal que afecta a part dels terrenys de la zona denominada LA GALIANA ha estat modificat per aquest decret de la Generalitat Valenciana, convertint-se en la via de fet en SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ FORESTAL, QUEDANT DEROGADA en virtut del que determina el propi decret LA CLASSIFICACIÓ D'AQUEST SÒL FORESTAL COM A URBANITZABLE, per la qual cosa es demana l'adaptació immediata per part de l'Ajuntament del PGOU de Carcaixent a la normativa autonòmica, classificant els terrenys forestals del sector de la Galiana com a NO URBANITZABLES, atorgant-los en virtut de la cartografia de qualitat ambiental publicada amb el PGOF el màxim nivell de protecció. 

La creació d'un camp de golf en la zona de contacte entre l'actual zona agrícola i la forestal posaria en un GREU RISC la massa forestal existent per diversos motius. D'una banda l'ús de productes fitosanitaris per al manteniment de la gespa del camp afectaria irremissiblement les comunitats forestals existents, així com a diverses espècies endèmiques protegides per diversa normativa ambiental existents a la zoSideritis incana Lna, molt sensibles a l'existència de determinats tòxics emprats en el manteniment d'aquest tipus de superfícies. Algunes de les espècies que es veurien afectades directament són les següents:

FLORA: Anthirrhinum valentinum Font-Quer, boca de dragó, Sideritis incana L. ssp.:glauca, cua de gat sendrosa, Lathyrus tremolsianus, pèsol valencià, Ruscus aculeatus, galzeran Viburnum tinus, marfull, Arbutus unedo, arborcer, Cystisus patens, ginesta, Chamaerops humilis, margalló, Dictamus hispanicus, gitam, Fraximus ornus, freixe de flor, Hypericum ericoides, hipèric pincell, Myrtus communis, murta, Phlomis crinita, cabelluda. Pistacia terebrinthos, cornicabNatrix natrixra, Sideritis angustifolia Lag, cua de gat. Sideritis incana L. Sideritis romana L. Sideritis tragoriganum Lag. Teucrium homotrichum ( Font Quer ) Rivas Martinez. Teucrium capitanum L. Teucrium chamaedrys L. Teucrium polium L. Teucrium buxifolium Schreder Teucrium pseudochamaepytis L. Thymus piperella L. Thymus vulgaris L. Thymus x josepi-angeli Mansenet & Aguilella.

AMFIBIS: Alytes obstreticans. Bufo calaminta. Pipistrellus pipistrellus

RÈPTILS: Tarentola mauritanica. Blanus cinereus. Podarcis hispanica Chalcides bedriagi. Natrix maura. Natrix natrix. Vipera latasi. Malpolon monspesulanus. Elaphe scalaris.        

AUS: Hieratus fasciatus. Falco tinnunculus. Otus scop. Atene noctua. Asio utus.           Upupa epops. Picus viridis. Galerida cristata. Troglodites troglodites. Motacilla alba. Erithacus rubecula. Sylvia melanocephala. Parus major.

MAMIFERS: Pipistrellus pipistrellus

Així doncs, el camp de golf, i les seues conseqüències derivades atemptarien de fet contra nombrosa normativa ambiental, com ara l'article 45 de la Constitució Espanyola,  la Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel que s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, el Reial Decret 3091/1982, de 15 d'octubre, de protecció d'espècies amenaçades de la flora silvestre, l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Valenciana de 20 de desembre de 1985, la Llei 4/1992, de 5 de juny, del sòl no urbanitzable a més del Reial Decret 439/1990, de 30 de març pel qual es regula el catàleg nacional d'espècies amenaçades i la Directiva 92/43/CEE del Consell, de  21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, de rang autonòmic, estatal i comunitari respectivament totes elles reguladores de la flora i la fauna protegida o amenaçada, fet que converteix part del sector on es pretén construir el camp de golf en una zona molt sensible, amb una elevada qualitat ambiental avalada per la Conselleria de Territori i Habitatge on habiten les espècies catalogades en la normativa exposada.

També cal tenir en compte que el contacte entre l'ús esportiu programat i els terrenys forestals posarien en perill la continuïtat de la massa forestal a més per l'increment dels factors de risc que provoquen la ignició d'incendis forestals ja que s'augmentaria la freqüència de pas de persones per la zona amb l'augment de l'anomenat risc.

El risc d'incendi es pot calcular per la probabilitat d'ocurrència, en funció dels incendis que s'han produït històricament. L'índex de freqüència, determina la freqüència mitja anual d'incendis de la següent manera:

Fi =

On Fi és la freqüència d'incendis, ni és Número d'incendis en cada any i a  és el número d'anys. El risc que es produïsca un incendi, de grans dimensions està influït pel tipus de causa que el produeix. L'increment de presència humana a la zona dispararia aquest índex de freqüència, posant en perill la massa forestal d'arbrat adult existent. L'índex de causalitat tracta de reflectir la incidència de les causes en l'ocurrència i superfície afectada pels incendis així doncs:

Ci =

On Ci  és l'índex de causalitat, c és el Coeficient de perillositat específica de cadascuna de les causes, nic  és la xifra d'incendis de cadascuna de les causes en cada any, ni  és el número d'incendis en cada any, i a és el número d'anys. Si es considera el fet que la major part d'incendis es produeixen per negligències o accidents derivats de l'activitat humana, cal suposar que l'increment de la superfície de contacte i de les persones en contacte directe amb els terrenys forestals poden esdevindre un risc molt elevat per a les masses forestals. Així doncs el Risc Estadístic que constitueix la integració entre la freqüència i la causalitat es veuria incrementat considerablement.

-        No s'aporta documentació que demostre el grau d'acceptació o l'opinió de la població afectada pel projecte.

El Reglament de la Llei d'Impacte Ambiental valenciana, decret 162/1990, assenyala en el seu article número 10: “S'indicaran els procediments utilitzats per a conèixer el grau d'acceptació o repulsa social de l'activitat, així com les implicacions econòmiques dels seus efectes ambientals. Es detallaran les metodologies i processos de càlcul utilitzats en l'avaluació o valoració del diferents impactes ambientals, així com la fonamentació científica d´eixa avaluació”

L'article núm. 10 de la Llei d'Impacte Ambiental Valenciana es refereix a la consideració de l'impacte social com un factor ambiental més que cal determinar en el procés d'elaboració d´un Estudi d'Impacte Ambiental. Les tècniques a l'abast són diverses; com diu Domingo Gómez Orea al seu llibre “Evaluación del Impacto Ambiental” (Edit. Agrícola Española  Mundi-Prensa, 1999), les tècniques bàsiques són:

-        Enquesta a una mostra representativa de la població afectada.

-        Entrevista en profunditat a persones representatives.

-        Consulta a un panell d'experts en el que estiguen representats tots els grups socials afectats.

A L´EIA del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf a Carcaixent no figuren ni els procediments per conèixer el grau d'acceptació del projecte ni els resultats d'aquesta recerca. No es cita cap d'aquestes tècniques bàsiques d'estudi de l'impacte social. No es detalla la metodologia, processos de càlcul o valoració, ni la fonamentació científica (per exemple una ressenya bibliogràfica) utilitzada per arribar a la conclusió de quina és la valoració que té la població del projecte, tal i com exigeix la legislació.

Si ens atenem al Document de Síntesi de l´ Estudi d'Impacte Ambiental del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf a Carcaixent, que segons el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, “...es redactarà en termes assequibles a la comprensió general” ens trobem amb la desconcertant situació que allí es realitza una descripció i valoració dels efectes socioeconòmics i urbanístics-territorials previstos en les Normes Subsidiàries del Planejament per al municipi de Benidoleig, no per a  Carcaixent.

Per tant valorem aquestos fets com un incompliment més de la normativa i una vulneració de l'esperit dels EIA.

Com a conclusions afirmem que L´EIA del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf a Carcaixent:

-        Manca de l'estudi d'alternatives que demana la legislació.

-        Infravalora els efectes ambientals, base per a determinar qualitativament l'estudi d'impacte ambiental, la qual cosa du a una valoració errònia.

-        Presenta un consum d'aigua molt superior al citat a L´EIA.

-        Incrementa greument el perill de contaminació de l'aqüífer que utilitzem a Carcaixent i Alzira.

-        Presenta mesures correctores insuficients i no adequades.

-        La zona d'actuació ja està protegida i la realització del projecte posaria en perill les masses forestals.

-        No aporta documentació que demostre el grau d'acceptació o l'opinió de la població afectada pel projecte.

SOL.LICITE:

      Que es qualifique negativament la Declaració d'Impacte Ambiental del Pla Parcial de Millora del Sector Galiana Golf de Carcaixent. Així com la qualificació dels terrenys forestals que envolten els conreus de cítrics, com a Sòl no Urbanitzable d'Especial Protecció (SNUEP).

                                                                                 Signatura

Data ---------- Setembre de 2004