__________________________________ amb DNI , vei ___________________, en representació de _____________________, associació amb CIF___________________,
ALEGUEM QUE:
L’Ajuntament de Carcaixent negocie el trencament de l’acord amb el Sr Sánchez de León Rodríguez Roda , per tal de no urbanitzar la unitat 12 del PGOU de Carcaixent. Poguent permutar els terrenys o la ubicació de la urbanització a una zona més propera al poble i amb un impacte menys negatiu. També sol.licitem la requalificació de la unitat 12 del PGOU com a sòl no urbanitzable d’especial protecció (S.N.E.P). Pels motius que ara s’exposen.
MOTIUS PER A PROTEGIR LA UNITAT 12 DEL PGOU DE CARCAIXENT:
1.- La legislació arreplega una sèrie de lleis per a la protecció del medi ambient, tant a nivell estatal com europeu. Així la constitució espanyola a l’article 45 diu:
1.1 Tots tenen dret a gaudir d’un medi ambient adequat pel desplegament de la persona, així com el deure de conservar-lo.
1.2 Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, per tal de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar el medi ambient amb el suport de la indispensable solidaritat col.lectiva.
1.3 Per aquells que violen allò que disposa l’apartat anterior en els termes que la llei fixe, s’estableixen sancions penals o, si esclau administratives, així com les obligacions de reparar el mal causat.
La llei de la classificació del sól no urbanitzable i les diferents categories, llei 4/92 del 5 de Juny, de la Generalitat Valenciana, al títol 1 article 1 diu:
1. Els Plans Generals d’Ordenació Urbana i, en el seu cas, les Normes Complementaries i Subsidiaries de Planejament classificaràn com a sól no urbanitzable:
a) -El domini públic natural marítim e hidràulic, conforme a la seua legislació reguladora.
b) -Els terrenys sujectes a un règim específic de protecció o millora per una mesura en vigor adoptada conforme, a la própia legislació de la ordenació territorial o urbanística, o bé a la reguladora de la conservació de la natura, flora i fauna, del patrimoni històric o artístic o del medi ambient.
c) -Els terrenys que, encara no estant compresos al supost de la lletra anterior, recullguen valors o presenten característiques que, conforme a la legislació urbanística, de protecció del patrimoni històric, de conservació de la natura, fauna i flora o del medi ambient, els facen mereixedors d’una especial protecció.
d) -Els terrenys amb us agrícola, ramader o forestal actual deu ser mantés i aquells que, en virtud dels plans o programes d’aquestos sectors primaris productius o per raons del model social-econòmic i territorial adoptat, deguen ser objecte d’aquest us o aprofitament.
e) -Els terrenys que, conforme a l’estrategia territorial adoptada, deguen ser esclosos del procés d’urbanització o preservats d’aquest procés.
f) -Els terrenys que no siguen objecte de classificació com urbans, urbanitzables o aptes per la urbanització.
Llei 4/1989 del 27-3-1989; Real Decreto 265/1994; Real decreto 1997/1995; Real Decreto 3091/1982;Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Comunitat Valenciana del 20-12-1985 (DOGV 336 de 3/2/1986); Real Decreto 439/ 1990 i Directiva 92/43/CEE. Totes elles reguladores de la flora i la fauna protegida o amenaçada.
2.- La Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Comunitat Valenciana i a proposta de la Direcció General de Desenvolupaments Agrari adopta una sèrie de mesures per a conservar les espècies vegetals que es troben en perill d’extinció amb Ordre de 20 de desembre de 1985, publicada al DOGV Núm.336 de 1986/2/3, on s’ordena:
“Article 1r. Les plantes que figuren a l’annex 1 d’aquesta ordre, es declaren protegides en tot el territori de la Comunitat Valenciana.”
De l’annex 1 podem trobar una serie d’espècies que es troben a la unitat 12 del PGOU i que per la qual cosa estan protegides:
Anthirrhinum valentinum Font-Quer, boca de dragó.
Celsia valentina Font-Quer. Syn.: Verbascum fontqueri Benedi & Montserrat.
Sideritis incana L. ssp.:glauca, cua de gat sendrosa.
Aquesta ultima també apareix a l’anexe II de la Directiva 92/43/CEE del 21 de maig. Aquest anexe especifica que a més a més d’estar protegides, s’han d’establir àrees per a la conservació del seu hàbitat, que es denominen ZEC (Zones especials de conservació).
De l’annex 2:
Lathyrus tremolsianus, pèsol valencià.
Ruscus aculeatus, galzeran.
Viburnum tinus, marfull.
De l’annex 3:
Arbutus unedo,arborcer
Cystisus patens, ginesta.
Chamaerops humilis, margalló.
Dictamus hispanicus, gitam.
Fraximus ornus, freixe de flor.
Hypericum ericoides, hipèric pincell.
Myrtus comunis, murta.
Phlomis crinita, cabelluda.
Pistacia terebrinthos, cornicabra.
Sideritis angustifolia Lag, cua de gat.
Sideritis incana L.
Sideritis romana L.
Sideritis tragoriganum Lag.
Teucrium homotrichum ( Font Quer ) Rivas Martinez.
Teucrium capitanum L.
Teucrium chamaedrys L.
Teucrium polium L.
Teucrium buxifolium Schreder
Teucrium pseudochamaepytis L.
Thymus piperella L.
Thymus vulgaris L.
Thymus x josepi-angeli Mansenet & Aguilella.
A més dels nombrosos endemismes arreplegats a la tesi de flora i que apareixen a l’anexe de l’al.legació.
3.- Al Reial Decret 439/1990 de 30 de març ampliat pel Decret 265/1994 del Gobern Valencià. Es dicten a l’empar de l’article 149.1.23 de la Constitució unes disposicions adicionals, i la tercera d’elles diu:
“Quedan catalogadas como de interés especial las especies i subespecies relacionadas en el anexo II del presente Real Decreto.”
Especies que podem trobar a la unitat 12 del PGOU i que es citen al esmentat anexe II:
AMFIBIS
Alytes obstreticans.
Bufo calaminta.
RÈPTILS
Tarentola mauritanica.
Blanus cinereus.
Podarcis hispanica.
Chalcides bedriagi.
Natrix maura.
Natrix natrix.
Vipera latasi.
Malpolon monspesulanus.
Elaphe scalaris.
AUS
Hieratus fasciatus.
Falco tinnunculus.
Otus scop.
Atene noctua.
Asio utus.
Upupa epops.
Picus viridis.
Galerida cristata.
Troglodites troglodites.
Motacilla alba.
Erithacus rubecula.
Sylvia melanocephala.
Parus major.
MAMIFERS
Pipistrellus pipistrellus.
A la Directiva Europea 92/43/CEE del 21 de maig, relativa a la conservació d’hàbitats naturals de fauna i flora silvestres. Als annex d’especies d’animals i vegetals d’interés comunitari, apareixen un grup d’artrópodes ( insecta ) i un altre d’angiospermes de l’annex II que es troben a la unitat 12 del PGOU, a més de les que apareixen a l’annex IV al grup de rèptils, dels amfibis, insectes i angiospermes abans citades.
A l’annex V es fa referència a espècies d’animals i vegetals que en cas de ser arreplegats o explotats poden ser objecte de mesures de gestió. I també podem trobar espècies de la unitat 12.
4.- La desaparició de gran quantitat d’espècies de la flora autòctona (50 endemismes ibèrics, ibèric-llevantins i xativins de entre les 689 espècies vegetals que consten al catàleg floristic del municipi de Carcaixent), i fauna (com es el cas d’una parella d’àguiles de panxa blanca, soligueres, moixetes, mussols, raboses, ginetes i gran quantitat d’aus i micromamifers).
Entre els invertebrats podem trobar, segons un estudi entomològic, que consta d’un mínim de 160 espècies catalogades, podem destacar la Papilio machaon en perill d’extinció i la Charaxes jasius de gran valua ecològica. Com es contempla a l’annex A de l’al.legació.
5.- És un greu atemptat per l’hàbitat de nombroses espècies protegides i altres catalogades d’interés especial, que s’hi troben a la unitat 12 del PGOU. Espècies esmentades a l’annex A de l’al.legació.
6.- Aquestes consideracions varen ser tingudes en compte i justificaren les Unitats Ambiental 6,7,13,15 i 17 com a Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció, totes elles al voltant de la unitat 12, que a més limita amb una zona del terme d’Alzira amb la qualificació de Sòl No Urbanitzable de Protecció Forestal Cinegètica.
Totes aquestes Unitats Ambientals són de semblants característiques a la unitat 12, per la qual cosa s’ha de classificar de la mateixa manera.
7.- Per la geomorfologia de la unitat 12 del PGOU ( terres calices amb intensa activitat kàrstica, per la qual cosa hi ha nombroses simes i fisures, com s’obseva al mapa que publica el Institut Geològic i Miner d’Espanya ) la construcció de 236 viviendes augmentarà la contaminació per vessats, bé siga per contaminació d’aigües soterrànies o per la acumulació de residus sòlids urbans o ambdues.
Disminució de les reserves d’aigües soterrànies en quantitat i qualitat.
8.- Contaminació acústica i augment de pol.lució pels gassos dels cotxes.
9.- El greu impacte que produirà una carretera que done eixida a la urbanització, siga quin siga el seu trazat, dividirà l’espai forestal, suposant una barrera per als animals, així com multiplicarà la superficie afectada per la contaminació pels cotxes i l’ impacte humà.
10.- Pel informe que va emetre la conselleria de Medi Ambient, Direcció General de Conservació del Medi Natural, a sol.licitud del Servei de Programació i Avaluació del Impacte Ambiental, en referència a l’expedientde consulta 003/94-CON promogut per l’Ajuntament de Carcaixent, on es podia llegir:
<< El criteri de conservació del medi natural, suportat per una demanda social creixent en aquest sentit, aconsella preservar al màxim del procés urbanitzador totes les àrees amb vegetació natural, traslladant-lo a espais més modificats per l’acció humana com són els sols agrícoles i les zones periurbanes. Així doncs, caldria la classificació d’aquesta zona com a sol no urbanitzable>>
11.- Tenint en consideració el informe esmentat al punt 7, l’equip redactor TYPSA en setembre de l’any 1994 al informe d’alegacions presentades a l’aprovació inicial del PGMOU de Carcaixent diu:
<<Aquí habría que repetir en líneas generales, lo argumentado respecto de la Unidad Ambiental Nº 15: El interés ecológico-paisajístico de la zona es importante pero los compromisos asumidos por el M.I.Ayuntamiento (EXISTE CONVENIO FIRMADO ENTRE EL AYUNTAMIENTO Y LA PROPIEDAD), la preexistencia de un Plan Parcial y la voluntad manifestada por el Delegado de Urbanismo hicieron que se mantuviera la clasificación como SUP en la aprobación inicial. A la vista de las alegaciones y del criterio de la Corporación( Comisión Informativa de 22 de abril de 1994) este equipo redactor hizo la pertinente consulta a la Consellería de Medio Ambiente, que manifestó que se debería de mantener como Suelo No Urbanizable. En consecuencia se propone QUE SE ESTIME LA ALEGACIÓN Y SE CLASIFIQUE COMO SUELO NO URBANIZABLE DE ESPECIAL PROTECCIÓN PAISAJÍSTICA.>>
12.- Per la llei 4/1998 del 11 de Juny que al seu article 62 diu:
<<Per a la realització d’obres, públiques o privades, en inmobles compresos en zones o àrees de protecció arqueològica o paleontològics, així com, en general, en tots aquells en els que es conega o es presumeixca fundadament l’existència de restes arqueològics o paleontològics d’interés relevant, el promotor de les obres deurà aportar al corresponent expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres proyectades pugueren causar a les restes d’aquesta natura, suscrit per un tècnic competent. Les actuacions precises per l’elaboració d’aquest estudi seràn autoritzades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els criteris als que s’ha d’ajustar l’actuació, i es supervisaran per un arqueòleg o paleontòleg designat per la pròpia Conselleria.>>
Com es mostra a l’annex B de l’al.legació, hi ha un jaciment arqueològic anomenat Avenc dels dos forats o del monedero, que es troba prop de la zona 12 del PGOU. Una urbanització en aquesta zona incrementaria el perill d’espoli i degradació d’aquest jaciment.
13.- Elevat cost econòmic per als habitants de Carcaixent per:
a)- Les urbanitzacions privades necesiten d’una infraestructura (instal.lació d’aigua, clavegueram, llum elèctrica…).
b)- Trencar el conveni ara tindria unes despeces mínimes (honorari d’arquitecte, visat pel col.legi oficial…), mentre que si s’aprova la urbanització i s’enceta una acció judicial contra l’Ajuntament i l’urbanització, en cas de resultar favorable al demandant, l’Ajuntament hauria de pagar els danys i els beneficis deixats d’ingresar pel constructor.
14.- Degut a la brutal transformació en terreny agrícola ( de conrreu de cítrics) de regadiu. A la zona colindant a la zona 12 del PGOU i que també és propietat del sr Sánchez de León.
Es corre el perill de passar de terreny agrícola a terreny urbanitzable o tant fa si es destina a un ús lúdic (però amb un fort impacte) per a la futura urbanització, incrementant així si és possible el dany causat a l’ecosistema.
15.- Per que considerem de màxima importància, siguen quines siguen les condicions en que es trobe la muntanya (amb àrbres, espècies protegides…), el protegir-la i mantindre-la, ja que és un patrimoni de tots els ciutadans i en el cas de Carcaixent una de les poques muntanyes que té el seu terme. Per tant considerem que en lloc de destruïr-la és millor preservar-la i deixar que es recupere per tal de tenir en un futur no massa llunyà un bosc mediterrani a Carcaixent i així poder gaudir tothom d’ell i no tant sols 236 families amb possibilitats econòmiques.