Daniel Raventós

| 05/10/04 | | |
|

|
Bon dia i benvingut tothom al X Congrés de la Basic Income European Network, i benvinguts i benvingudes a Catalunya als qui veniu d’altres terres.

La proposta de la Renda Bàsica és cada cop més coneguda per la ciutadania en general, els partits polítics, els sindicats i els moviments socials. És una proposta que des d’àmbits no exclusivament però sí principalment acadèmics ha mostrat la seva capacitat per superar dues grans barreres: 1) la fonamentació normativa (o ètica), i 2) la fonamentació de viabilitat econòmica.

Aquest X congrés del BIEN serà testimoni de moltes ponències que seran presentades en les 16 taules rodones que estan previstes i en els plenaris. Algunes són ponències filosòfiques, unes altres són polítiques, y encara unes altres són propostes de finançament. La diversitat de plantejaments d’aquestes ponències és impressionant: algunes són de matriu clarament lliberal, altres ponències són de matriu clarament republicana. Algunes ponències no tenen cap altra i lloable pretensió que la de ser ponències acadèmiques, altres tenen la pretensió de ser ponències clarament polítiques. També hi ha ponències exclusivament dedicades al finançament de la Renda Bàsica: unes ponències empren models de microsimulació, altres prefereixen mesclar-ho amb alguna reforma fiscal per oferir una possibilitat de finançament de la RB. Hi ha ponències sobre la relació entre el treball i la RB, i n’hi ha encara sobre les especificitats d’alguns països. En aquest X Congrés de la BIEN podreu trobar ponències per a tots els gustos i les sensibilitats. Com també serà suposo el cas de cadascú de vosaltres, tinc les meves preferències i de les ponències que conec algunes m’agraden molt, altres m’agraden menys, però crec que totes les ponències presentades poden ajudar a comprendre millor un o altre aspecte de la RB.

Voldria mencionar, especialment per aquells que no viuen a aquesta nació, que al Parlament de Catalunya es va presentar el maig del 2002 un projecte de llei per implantar la Renda Bàsica que va ser defensat per dos partits d’esquerra: Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds. Va ser votat en contra per la majoria parlamentària de dretes d’aquells moments (Convergència i Unió, i el Partit Popular), i el Partit dels Socialistes de Catalunya va abstenir-se. La majoria parlamentària va canviar en les darreres eleccions nacionals catalanes. I actualment, en el punt 5.5 del programa del tres partits que integren l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya (el que es va abstenir i els dos que van votar favorablement) es pot llegir: “Redefinir la Renda Mínima d’Inserció (la RMI, per aquells que no estiguin familiaritzats, és una renda per a pobres de solemnitat) tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva.” No és un redactat carregat d’apassionament, ben cert, però és molt bo al meu parer que almenys les paraules “renda bàsica de ciutadania” formin part d’aquest programa del Govern català. I faig esment d’això no solament perquè tinc a la mateixa taula la Consellera Anna Simó, amb la que ja he tingut ocasió de parlar fa mesos amb un cert deteniment sobre la RB, sinó perquè crec que la RB és una proposta que només li cal superar una gran dificultat per veure-la feta realitat: voluntat política. Efectivament, si ja he dit abans que la RB ha superat molt bé dues grans barreres –1) la fonamentació normativa (o ètica), i 2) la fonamentació de viabilitat econòmica--, encara falta superar, per veure-la implantada, aquesta tercera: la voluntat política. Els polítics ens demanaven fa alguns anys bona fonamentació ètica o normativa. Quan vam oferir-la, ens van demanar d’on sortirien els diners. Bé, ara ja ho tenen (el dia 17, per no anar gens lluny, dos dies abans d’aquesta reunió, la meva associació, la secció al Regne d’Espanya de la BIEN, va realitzar el seu IV Simposi on es van presentar 3 sofisticades ponències sobre finançament concret de la RB; en el nostre Congrés de la BIEN se’n presentaran algunes més). Crec que moralment podem dir: “senyors i senyores, vostès tenen la paraula. Nosaltres ja hem posat de la nostra part el que se’ns demanava”. Ara la RB depèn, efectivament, de voluntat política.

I permeteu-me explicar-vos en poques paraules com ho veig. Els fets han de ser analitzats fredament i sense cap concessió passional, però això no m’impedeix tenir una esperança optimista. Es fa difícil pensar que només les bones raons trencaran amb les inèrcies dels partits. La RB és una idea encara massa audaç per a la major part dels partits. La meva experiència discutint amb militants i dirigents del Partit Socialista, Esquerra Republicana i Iniciativa-Verds (per circumscriure’m ara només a Catalunya) és la següent: per un costat podem trobar dirigents i militants francament curiosos, atents, vigilants intel•lectualment i políticament a propostes noves (i no per noves, sinó per ben defensades tècnicament), però bona part dels aparells i de la militància no es distingeixen per la seva simpatia cap a propostes que s’aparten de les tradicionals i conegudes de sempre. Cosa semblant passa amb els grans sindicats de Catalunya. Hi ha sectors indiscutiblement favorables a les noves propostes sempre que estiguin ben raonades, però una bona part (sigui perquè està atrapat per les tasques quotidianes del conveni col•lectiu, o per la propera negociació amb alguna administració sobre algun important problema) és poc permeable a sentir propostes diferents a les ben conegudes i amb les que està familiaritzada. (I que no s’interpreti això com l’odiosa i fàcil crítica exterior d’un professor d’universitat que s’ho mira des de la barrera: sóc afiliat al sindicat majoritari de Catalunya des de fa 28 anys i conec una mica les cuines sindicals). I fins a cert punt és quasi aconsellable que existeixi un punt d’aquest sa conservadorisme... però no massa. El món està canviant força ràpid. Repetir el que podia ser interessant fa deu anys, pot ser ara francament contraproduent. Repetir ara (30 anys després dels començament per part de les grans multinacionals i dels governs al seu servei de l’atac a l’Estat de Benestar, i que tants i tants canvis ha significat en la composició de les classes, el mercat laboral i el repartiment de la riquesa), repetir ara que cal reconstruir o recuperar el terreny perdut, com si poguéssim retornar enrera en el temps, seria quelcom potser molt ben intencionat, però resulta completament ineficient, a més d’estèril. Hi ha qui, per contra, en aquests mateixos partits, veu que, efectivament, la primera condició que ha d’acomplir tota proposta social és que sigui ben raonada perquè, entre d’altres qualitats, té present els canvis que tan acceleradament s’estan produint en els darrers anys i analitza també com hem arribat fins aquí.

Qui acabarà guanyant en els partits i els sindicats? Quin dels dos sectors que tan esquemàticament he delimitat en relació a la RB? El sector dels qui veuen amb simpatia la proposta de la RB o el sector que no vol sentir-ne parlar perquè l’aparta de les velles i conegudes propostes? De moment, ara guanyen aquests darrers.

Potser el X Congrés de la Basic Income European Network pugui ajudar una mica a l’altre sector, al que considera que hi ha bones raons normatives y polítiques per fer de la Renda Bàsica una proposta que esdevingui una realitat ben aviat. Siguin les que siguin les posicions acadèmiques i polítiques que podrem contemplar en el X Congrés, segur que aquesta és una voluntat compartida per totes les persones que som aquí.

L’organització d’un Congrés d’aquesta magnitud costa molt de temps, molt d’esforç i suposa la coordinació de molts treballs. Sense l’ajut de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, com a organitzador del “diàleg” on està comprés el nostre X Congrés de la BIEN, aquest esdeveniment no hagués estat possible. És un bon grapat de membres de la nostra associació, la secció oficial de la BIEN al Regne d’Espanya, el que ha treballat molt fort, però si dues persones haguessin de ser destacades no tinc el menor dubte en assenyalar-les: el David Casassas que s’ha emportat la part més gran de feina (i no necessàriament la més visible i immediatament gratificant) i el José Antonio Noguera que l’ha secundat en tot moment i també ha treballat dur per fer possible aquest X Congrés de la BIEN. A ells dos es deurà gran part de les coses bones que sens dubte tindrà aquest Congrés.

Un cop més, benvinguts tots al X Congrés de la Basic Income European Network, i que el gaudiu al màxim.

Moltes gràcies.