INFORME AL SETÉ CONGRÉS DEL PARTIT COMUNISTA DEL PAÍS VALENCIÀ 15 i 16 DE JUNY +++++++++++++++++++++++++++++++++++ INDEX 1.- Informe de gestió 1.1 General 1.2 Organització-finances 1.3 Formació 1.4 Esquerra Unida 1.5 Moviments socials 2.- Propostes per la nova etapa 2.1 Consideracions generals 2.2 Organització-finances 2.3 Moviments socials 2.4 Formació 2.5 Esquerra Unida =================================================== 1.- informe de gestió 1.1.- GENERAL El sisé Congrés del PCPV es va produir després d'una greu crisi a l'interior de tot el Partit Comunista d'Espanya on es posava en qüestió la seua pròpia existència i continuïtat com a partit. La direcció sortint havia anat desenvolupant una política dintre del partit encaminada a la seua virtual dissolució en Esquerra Unida. La militància del nostre partit va reaccionar i dir no de forma majoritària a aquesta proposta de dissolució enmig d'un congrés tens i "de ser o no ser". Fruit del sisé Congrés es va crear una nova direcció que avui presenta aquest informe de gestió. Una direcció sempre incompleta de la qual ha faltat sistemàticament la part que va perdre el congrés amb honroses excepcions. La Comissió Permanent, que estava constituïda per nou membres, ha funcionat només amb sis membres oficialment encara que s'ha recorregut a l'ampliació amb persones amb veu i sense vot en funció de la situació política de cada moment. El mateix ha ocorregut amb el Comitè Nacional escollit a partir de dues llistes alternatives i representants de les comarques. Hi ha hagut una molt baixa, quant no nul_la, participació dels membres de la llista minoritària fet que ha ocasionat que foren donats de baixa moltes persones per la seua absència de les reunions d'aquest organisme arribant inclús a esgotar els membres de la llista minoritària per les baixes successives. Quelcom semblant ha ocorregut amb representants d'algunes comarques i inclús amb algun membre de la llista majoritària. Ha estat, per tant, una direcció amb fortes mancances i limitacions conseqüència del seu mateix origen. Mancances i limitacions a nivell central de la Comissió Permanent i del Comitè Nacional, però mancances tant o més acusades en moltes comarques on la crisi de l'anterior congrés va ocasionar que les direccions d'algunes comarques estigueren en mans poc interessades en el desenvolupament del Partit o que l'esmentada crisi haguera suposat l'abandó dels quadres comarcals del partit amb tots els problemes que això ha suposat pel treball polític del partit. Malgrat tot l'esmentat, els òrgans del partit a nivell central, tant Comissió Permanent com el Comitè Nacional, han anat funcionant d'una forma regular i possibilitat una direcció del nostre partit d'acord amb les grans línies plantejades a nivell federal i amb els acords aprovats en el nostre sisé congrés. Un dels primers acords congressuals complits per la nova direcció va ser la legalització del PCPV com a partit valencià sobirà vinculat federalment al Partit Comunista d'Espanya. Durant aquest període el PCPV ha treballat de forma decidida en l'organització de dues conferències: Una al voltant del desenvolupament sostenible i la seua relació amb el món del treball i una segona respecte a temes d'organització. La primera conferència va desenvolupar la nostra reflexió respecte al problema del medi ambient i la seua relació amb els problemes del mon del treball. És la primera vegada en la qual el nostre partit reflexiona al voltant de les contradiccions mediambientals del món actual i de les conseqüències que per a l'economia i el món del treball tenen. Per primera vegada la síntesi entre el roig i el verd es converteix en una síntesi reflexionada i assumida per la militància del partit de forma molt majoritària. La segona conferència va analitzar els problemes d'organització del partit prestant una atenció especial al treball en Esquerra Unida. En ella va quedar clara la voluntat del nostre partit de treballar articuladament en EUPV en els grans temes respectant la llibertat individual de qualsevol militant però deixant clara la posició del nostre partit. A partir d'aquesta conferència les grans decisions s'han debatut i acordat en els comitès corresponents augmentant la cohesió política del nostre partit i disminuint les tendències centrífugues que amenaçaven trencar en molts fragments el nostre treball en EUPV com passa en altres zones de l'estat espanyol. Malgrat tots els problemes haguts a l'interior del Partit, especialment durant la confecció de llistes en 1995 i en el procés assembleari d'EUPV, totes i tots hem de congratular-nos d'haver mantingut un alt nivell de cohesió en el Partit. Cohesió que en aquests moments sembla garantida i sense greus problemes. En aquest període s'ha realitzat durant els dos primers anys (1993 i 1994) un excel_lent treball a nivell de la nostra revista "Síntesi i acció". Malhauradament la dimissió del seu director acompanyada de les fortes restriccions econòmiques que impossibilitaven continuar l'edició de Síntesi i Acció truncaren una tasca de debat i discussió que aquest Congrés del PCPV hauria de prioritzar front a altres aspectes de funcionament en el seu treball polític quotidià. El Comitè Nacional del PCPV vol agrair públicament la gran tasca desenvolupada pel director i col_laboradors de la nostra revista feta en condicions de precarietat i moltes vegades inclús sense el reconeixement adequat. 1.2.- ORGANITZACIó I FINANCES L'evolució de l'afiliació al PCPV en el temps que va des del 6é al 7é Congrés del PCPV, ens mostra una baixada en el nombre de militants des de 4.149 afiliats en abril del 92, 2797 en 1993, 2988 en 1994 fins a 2.596 en desembre del 95, en la Conferència cap al XIV Congrés del PCE. Les causes de la baixada en l'afiliació són vàries, i les hauríem d'analitzar per separat: 1.- Els censos del Partit en el 92 eren censos ficticis, sense depurar des de feia molts anys. 2.- Les baixes produïdes per l'abandonament del Partit de molta de la gent que havia optat per la seua desaparició. Això queda palés en el gran descens que es produeix després del sisé congrés. 3.- En alguns sectors de la nostra militància, especialment les persones grans i amb pocs recursos, ha estat negativa l'existència de doble quota al Partit i a Esquerra Unida pel manteniment de l'afiliació al PCPV. 4.- En la darrera etapa l'actualització que s'ha fet, per tal que tothom regularitze la situació econòmica amb el Partit, ha produït també algunes baixes encara que aquestes són poc significatives mantenint-se un nivell de militància prou estable des de 1993 sobretot si tenim en compte que els censos estan prou depurats. La situació, però, és irregular. I així, hem comprovat com algunes comarques han frenat el descens en l'afiliació i estan començant a recuperar-se'n; i en canvi d'altres mantenen un descens continuat. Aquesta situació ens ha d'obligar a reforçar el Partit, sobretot en aquelles comarques que per elles mateixa són incapaces de dinamitzar l'activitat del mateix, única garantia de recuperació del nivell d'afiliació. Cal assenyalar, en canvi, com a molt positiva, una tendència que ve apuntant-se darrerament. Ens referim a l'entrada de gent jove, bé a la JCPV, bé directament al Partit. Els qui estiguéreu l'any passat en la Festa del PCE, podeu confirmar-ho així com el fet de què la militància en la JCPV s'ha triplicat pràcticament en el període entre congressos. Altre dels problemes organitzatius que tenim és la manca de comitès que dirigisquen l'activitat del Partit a tots els nivells intermitjos. Hem d'aprofitar aquest Congrés per tal de superar aquesta situació. No pot haver-hi cap comarca ni cap agrupació sense un comitè que coordine i dirigisca la mateixa. La tasca dels comitès a l'hora de dinamitzar l'activitat del Partit no pot ésser substituïda, amb la mateixa efectivitat, ni per la direcció de País, ni pel treball voluntarista dels militants, que veuen malbaratar el seu esforç si no hi ha un referent orgànic immediat. És aquesta una tasca en la què tots els afiliats i totes les afiliades hem d'assumir la nostra responsabilitat. Totes i tots som conscients que el treball del Partit en l'etapa entre congressos que ens ocupa, ha estat orientada prioritàriament cap al treball en Esquerra Unida. Malgrat això, en l'anàlisi comparativa que férem, ara fa dos anys aproximadament, al voltant del nivell d'afiliació dels militants del PCPV en EUPV, comprovàrem, amb sorpresa, com el 21% dels militants del PCPV no militaven en el projecte polític del mateix. Per dir-ho més clarament, un de cada cinc comunistes valencians feia cas omís del principal acord dels darrers congressos del PCE i del PCPV: el treball en IU-EUPV. No tenim dades comparatives més recents. Però, encara que amb tendència a la baixa, el nombre de militants que segueixen estant fora del projecte polític del PCPV segueix essent prou elevat. Cal un compromís concret del Congrés en el sentit de reduir a la mínima expressió aquesta situació. En aquest Congrés no debatim sobre la necessitat de mantenir el Partit com a instrument d'intervenció política. Eixe és un debat que ja tancàrem en el passat Congrés. Hem de reconèixer, però, que la per- vivència de l'actuació del Partit està amenaçada per la seua angoixant situació financera. Les idees no viuen sense organització. Però no es pot mantenir cap organització sense unes finances adequades a les necessitats de la mateixa. Hem de ser conscients que les quotes i la venda de bons són l'únic substent econòmic del Partit. I, per tant, tots els militants i totes les militants hem de fer un esforç en aquest sentit. De res no serveix proclamar-se comunista, ni presumir de carnet, si després no paguem les quotes (o les paguem tard) ni ajudem al sosteniment econòmic de la nostra organització. En aquest procés congressual s'ha procedit a donar de baixa alguns companys i companyes per impagament de les quotes. Ens havera agradat no donar de baixa ningú, i no renunciem a recuperar bona part dels que han estat donats de baixa per aquest motiu. Però, tanmateix, hem d'insistir en què el compromís mínim amb l'organització s'expresa a través de la quota, i donada la flexibilitat existent per al pagament de la mateixa, aquesta és i ha de ser un compromís irrenunciable. 1.3.- FORMACIó Durant 1992, arran de la celebració del XIII Congrés del PCE i el VI Congrés del PCPV, es va desenvolupar una primera fase de formació de formadors amb l'organització de Seminaris sobre els documents congressuals, per tal de disposar d'una plantilla de formadors amb possibilitats de realitzar xerrades en Comarques i Agrupacions. Paral_lelament, es va organitzar una roda d'Actes Comarcals per explicar els resultats congressuals. Durant 1993 es va planificar de forma centralitzada un cicle d'Actes de Formació i Debat a realitzar descentralitzadament al llarg del País Valencià. El cicle es va desenvolupar bé, amb llacunes que varen ser omplides per iniciatives comarcals. Paral_lelament es varen realitzar diversos seminaris al voltant de temes diversos entre els quals destaca La Construcció de l'Alternativa. Arran de l'estiu de 1994 va començar-se amb una estructura de Seminaris trimestrals de cap de setmana, que s'han realitzat d'estiu a estiu durant el curs 94-95 i el curs 95-96. Aquesta estructura pretén articular la participació en les Escoles del PCE i els Seminaris del PCPV, de manera que els participants com "alumnes" en les primeres actuen com a "professors" en els segons, amb el següent calendari: - Escola d'estiu del PCE - Tres Seminaris de la tardor del PCPV en Alacant, Castelló i les comarques centrals (València en el 94, Alberic en el 95) amb ponents i temaris de l'anterior Escola. - Seminari d'Hivern del PCPV, amb temes propis. - Escola de Primavera del PCE - Seminari de Primavera del PCPV, amb ponents i temaris de l'anterior Escola i altres propis (el de 1996 està convocat per al primer cap de setmana després del Congrés) Aquests Seminaris han funcionat de forma satisfactòria, rendabilitzant la nostra participació en les Escoles del PCE, amb l'ajuda d'un rigorós procés de selecció d'aquesta que permet garantir la seua organicitat. Paral_lelament, durant el curs 1994-95 es va avançar en l'estructuració de l'Area amb responsables elegits o delegats designats en quasi totes les comarques o agrupacions, assegurant així que arribe a les mateixes la informació de l'Area (i en particular, les convocatòries d'Escoles i Seminaris). Així mateix, es va constituir una Permanent d'Area per millorar el treball col_lectiu en la seua coordinació. Per al curs 95-96 s'ha confeccionat un Menú de Ponents per a tot un seguit de temes que es va posar a disposició de les Agrupacions i organitzacions comarcals. Tanmateix, aquest ha estat insuficientment aprofitat per aquests, en un context d'acumulacions d'Eleccions i Assemblees d'EUPV que han forçat a centrar l'activitat en l'acció política conjuntural. Cal assenyalar també les activitats realitzades en relació amb el 75 Aniversari del PCE, organitzades per una Comissió específica amb representació de les Àrees d'organització i formació; a ressenyar especialment la primera setmana de Cine Polític com activitat cultural del Partit, encara que l'assistència, especialment de militants, no es va correspondre amb la importància de l'event. Paral_lelament a les activitats desenvolupades pel PCPV com a tal, s'ha desenvolupat la Fundació d'Investigacions Marxistes amb la seua legalització al País Valencià, amb diversos cicles de conferències i taules rodones. També cal lamentar l'escassa assistència de militants del Partit a aquestes activitats. En aquest darrer curs s'ha millorat la coordinació entre la FIM i l'Area de Formació i Debat del PCPV, figurant la FIM com a patrocinadora de tots els seminaris de l'Area. Especial rellevància han tingut les Primeres Jornades sobre la Qüestió Nacional en Barcelona en gener de 1996, organitzades conjuntament pel PCPV, el PCIB i el PCC. Amb aquestes jornades s'inicia una línia de col_laboració entre els Partits Comunistes dels Països Catalans, en aplicació dels acords congressuals, la qual cosa ha tingut altra plasmació en la Taula Rodona sobre la Qüestió Nacional realitzada en València el mes de maig, durant el període de preparació del VII Congrés. Cal assenyalar també els intercanvis d'informació a través d'Internet amb organitzacions comunistes de tot el món. En aquest marc hem creat una pàgina d'Internet en una ubicació provisional (http://www.uv.es/˜pla/PCPV) que pot ser consultada per tots els que tinguen accés a aquesta xarxa internacional de comunicació; en aquesta pàgina han estat situats tant el Manifiesto Programa para la Izquierda com els documents per al nostre VII Congrés. Com elements negatius, cal assenyalar també una escassa participació de membres del Comitè Nacional sortint en les activitats de formació, així com una escassa estructuració comarcal de l'Area, amb honroses excepcions com la de l'Alacantí i la JCPV, amb abundants xerrades i seminaris i, recentment, en València-ciutat. En altres llocs com Buñol o Elx s'han realitzat activitats de formació esporàdiques, a banda de les organitzades de forma centralitzada. 1.4.- ESQUERRA UNIDA Fa poc temps que Esquerra Unida ha complit deu anys d'existència. Nascuda al calor dels moviments unitaris en contra de l'entrada d'Espanya a l'OTAN va ser en el seu començament una coalició de partits polítics (PCPV, PASOC, FP, PCPE, IR i PH) on el nostre partit era molt majoritari. Cal recordar la coalició amb UPV a les eleccions autonòmiques i municipals, el trencament de la mateixa a nivell autonòmic i de la majoria dels municipis etc. En aquest període es passa de forma paulatina de coalició de partits a moviment polític i social on van desapareixent les quotes a partits i s'implanta el principi "una persona un vot". Venen després les eleccions autonòmiques de 1991 on es repeteixen els resultats anteriors (sis actes de diputats) encara que ara sense coalició amb UPV. L'any 1992 suposa una inflexió en les relacions entre el nostre partit i Esquerra Unida. Efectivament, les relacions del PCPV amb Esquerra Unida han anat marcades durant aquest període intercongressual (93-96) pel problema de la legalització d'Esquerra Unida com a partit polític que, com tothom recorda, va estar directament vinculada al procés congressual del PCE i a la crisi de supervivència del mateix plantejada al voltant de la seua dissolució. Han estat, per tant, relacions complicades quan no amb alts nivells de conflictivitat. Conflictivitat que ha assumit els nivells més greus en les importants diferències ideològiques mantingudes per la majoria d'EUPV en el cas de la posició dels diputats estatals enfront del Tractat de Maastricht. Conflictivitat que s'ha manifestat en nombroses tensions internes en comarques i col_lectius, en l'elecció de persones de confiança de càrrecs institucionals, al voltant de formes de paga- ment a Esquerra Unida, en posicions distintes respecte a la considera- ció i caracterització que es fa del PSOE (traduïda en una visió diferenciada dels possibles pactes després de les eleccions municipals i autonòmiques del 95) i que té la seua màxima expressió després de les eleccions del passat 3 de març. No han estat uns anys fàcils en el nostre treball en EUPV. Si exceptuem la confecció de les llistes autonòmiques i d'alguns municipis així com el treball en la comissió d'organització, el disens ha presidit el nostre treball en Esquerra Unida. Unes relacions marcades per la presència de llistes alternatives com a forma habitual en els processos d'elecció, per l'ús de majories escasses de forma prepotent que s'han emprat des de la decidida voluntat de disminuir el pes del PC i els seus aliats de qualsevol forma. No podem estar d'acord amb la forma en la qual s'ha dirigit i es continua dirigint a Esquerra Unida. Cap a fóra com a permanent ariet de Nueva Izquierda en contra de les posicions de la majoria d'Izquierda Unida. Cap a dins aprofitant el control de l'aparell d'Esquerra Unida per a decantar les correlacions de forces en el seu sentit. Les coses no han canviat malgrat els resultats de l'última Assemblea que reduïren les diferències entre els dos sectors a la seua mínima expressió. Continuen i inclús s'accentuen les pràctiques d'exclusió de les minories amb una contundència que ens recorda les pràctiques desenvolupades recentment en algun sindicat. Semblaria com si ambdues pràctiques haguessen estat dissenyades per una mateixa mà. L'exclusió de qualsevol persona de confiança de la minoria en l'ajuntament de València, en la Diputació d'Alacant o les pràctiques de govern monocolor en la comarca de l'Horta Sud posen de manifest el vertader talant dels sectors i persones que estan ara en majoria en Esquerra Unida: Un talant sectari, totalment allunyat de qualsevol intenció real de consens i que aboca a tots els sectors que estem en minoria en EUPV a una posició d'enfrontament com a únic mètode possible d'autodefensa. 1.5.- MOVIMENTS SOCIALS El nostre partit ha estat treballant durant aquest període intercongressual de forma irregular i insatisfactòria el tema de moviments socials. Moltes raons han contribuit a això. Destaca en primer lloc la posició del sisé congrés del PCPV en la qual el treball dels i de les militants comunistes en els moviments socials havia de fer-se a través del treball en Esquerra Unida i, concretament, en les seues Àrees d'Elaboració. Quelcom semblant ha ocorregut a nivell federal del PCE on el treball del partit a nivell de moviments socials també s'ha desenvolupat a un nivell prou insatisfactori. Tampoc hem sabut organitzar i potenciar el treball de la nostra militància en els distints moviments socials encara que ens trobem a moltes persones del PCPV en moviments de solidaritat amb el Tercer Mon, moviment veïnal, moviments juvenils, de tipus ecologista i defensa mediambiental, associacions de pares etc. Es pot dir sense por a equivocar-se que una part substancial de la nostra militància ha continuat treballant en els moviments socials per voluntat pròpia malgrat l'escàs o nul recolzament que ha trobat en el PCPV almenys d'una forma organitzada. Menció especial mereix l'intent de desenvolupar la Plataforma Cívica a nivell de País Valencià. En aquest cas l'efecte fou el contrari. Recolzat per la direcció va obtenir un recolzament molt baix i no va aconseguir superar el caràcter de testimonial. Menció especial mereix el tema del moviment obrer. Com abans s'ha mencionat, va realitzar-se una conferència per a tractar "Els problemes del món del Treball en la nova realitat socioeconòmica, ecològica i tecnològica" com a desenvolupament de la conferència del món del treball realitzada pel PCE. Poc a poc va anar desenvolupant-se una xicoteta comissió de treball i va constituir-se la responsabilitat de moviment obrer. Aquest grup de treball ha començat l'articulació de la nostra militància en el moviment obrer. Encara que sens dubte resta encara molt per fer el seu treball serà sens dubte un bon punt de partida en la tasca que el PCPV ha de potenciar cara al moviment obrer en el nou període. El front de les dones del PCPV al llarg d'aquest període intercongressual han desenvolupat el seu treball des de dos objectius bàsics: Treball cap a l'interior de la nostra organització contribuint a fer-la més igualitària i participant colze a colze amb les altres persones del partit per a transformar la societat dintre d'EUPV i en les associacions de dones, de veïns, ames de casa, APAs, treball, col_lectius etc. En la conferència de la dona del PCE la nostra participació va ser insuficient en quant a participació i debat, encara que teníem uns condicionants negatius tant a nivell de País Valencià com a nivell estatal. Menció especial ha estat la celebració del cent aniversari de Dolores Ibàrruri "La Pasionaria" i la seua continuació durant l'any 96. Han estat molt positius els actes realitzats en aquest sentit centrats en l'exposició gràfica de "La Pasionaria", xerrades-col_loqui de la seua vida social i política d'aquesta dona del segle XX i de la seua lluita d'alliberament de les dones. En algunes poblacions ha tingut una gran acceptació per part de la ciutadania i en centres educatius s'ha estudiat la vida de Dolores. Les dones comunistes hem estat participant en la majoria d'activitats realitzades a la societat a través d'EUPV, tal com ho havíem decidit en el nostre últim Congrés. A nivell social i institucional és cada vegada més gran la presència femenina en les últimes eleccions municipals. L'intent de dissolució del Partit va arribar a consumar-se a nivell de la Joventut Comunista del PV. Aquest fet va obligar a organitzar un congrés de la JCPV per a la seua refundació amb tota la problemàtica legal i organitzativa que això va suposar. Malgrat aquesta situació, la JCPV ha anat desenvolupant un treball de reorganització en estreta connexió amb el Partit Comunista i es troba en aquests moments en una fase de creixement important tant a nivell de militants com de nombre de col_lectius. Ja s'ha assenyalat en l'apartat d'organització el creixement important de la JCPV en aquest període malgrat tots els problemes trobats. 2.- Propostes per la nova etapa 2.1 CONSIDERACIONS GENERALS Sembla evident que, siga quina siga la direcció resultant del seté congrés, les possibilitats d'una direcció homogeneïtzada sota la voluntat de treballar per al PCPV estan assegurades. Cal afirmar per tant que és un moment en el qual, respectant sempre la pluralitat de posicions i formes de pensar i veure les coses a l'interior del Partit, cal donar especial importància a l'elecció de les persones per a dirigir aquest partit amb criteris de disponibilitat, voluntat i eficàcia. No estem en el moment de ser o no ser sinó davant la necessitat d'articular com ser més eficaços com a partit en la transformació social, com millorar i desenvolupar la nostra formació, organització, participació en Esquerra Unida i, en general, articulació de la societat. Volem dir-ho amb tota claredat i sense cap complex. El Partit Comunista del País Valencià lluita per fer hegemòniques en la societat les seues aspiracions de transformació social. Sabem que això implica també treballar per aquesta hegemonia en els moviments socials i en Esquerra Unida com a parts de la societat. Hegemonia en el sentit gramscià de la paraula, que és el nostre. Hegemonia des del respecte estricte a la democràcia interna del moviments socials, de les formacions polítiques i de la societat mateixa. Però també des de la convicció de què els nostres projectes i línies generals de transformació són les més adequades per a fer aquesta societat més lliure, més justa, més solidària i més respectuosa amb el medi ambient. Fa quatre anys tot es derruïa per al pensament comunista. Avui les coses han canviat. El procés d'ensorrament ja no es exclusiu del comunisme. Abans al contrari, aquesta caiguda s'ha detingut i la crisi general de l'esquerra abasta també a la socialdemocràcia. El neoliberalisme sota la careta del pensament únic possible, creïble i divulgable pels mitjans de comunicació sembla que pot endur-s'ho tot per davant. La mundialització de l'economia va acompanyada de l'hegemonia mundial del neoliberalisme front al qual cap plantejament d'esquerres sembla atrevir-se a plantar cara. Estem en un moment històric que no es caracteritza precisament per l'hegemonia de les forces transformadores. Abans al contrari, les forces comunistes es troben en un moment de recerca de noves vies arreu del món, les forces socialdemòcrates estan en franca retirada i no aconsegueix néixer de forma important una nova esquerra de caràcter verd. El PCPV vol felicitar i congratular-se dels moviments d'aproximació i posada en comú dels partits comunistes, verds i forces alternatives a nivell europeu i mundial. En aquest sentit volem ressaltar la importància de la reunió de París i la més recent de Madrid que ens posa de manifest la possibilitat i voluntat d'articulació d'aquestes forces des d'una perspectiva pròpia. A nivell d'Estat Espanyol el triomf de la dreta i els acords de govern entre la dreta espanyola i les dretes nacionalistes catalana, basca i canària són el començament d'una nova època que vindrà carac- teritzada per un agreujament dels trets neoliberals en la política econòmica i social que caldrà combatre de forma nítida. En l'horitzó l'amenaça de forts retalls a nivell pressupostari amb la finalitat d'assolir les condicions per accedir a la moneda única. No és qualsevol cosa. Són dos bilions de pessetes que caldrà retallar o treure d'algun lloc per aconseguir un deute públic segons mana el tractat de Maastricht. I aquest lloc sempre ha estat per la dreta les prestacions socials. Així es va plantejar en desembre passat en França pel govern de dretes amb totes les mobilitzacions socials que va ocasionar. Quelcom paregut està plantejant en Alemanya la dreta governant. El mateix va fer el govern PSOE-CiU amb les prestacions a l'atur i més de la mateixa cosa ens podem témer del nou govern PP-CiU- PNB-CC. Algunes persones i organitzacions pròximes a nosaltres hauran de fer filigranes i jocs malabars amb la seua acceptació acrítica del tractat de Maastricht quan la concreció d'aquest tractat supose un cost social insuportable per la majoria dels treballadors i les capes populars. En aquesta nova etapa el PCPV ha de plantejar-se com un objectiu fonamental articular mecanismes de discussió i debat al seu interior i com element de projecció dels nostres plantejaments polítics. Cal, per tant, donar tota la importància que correspon a les tasques de comunicació. Comunicació en primer lloc interna tornant a tirar endavant la nostra revista "Síntesi i Acció" així com els mecanismes de comunicació interna intentant emprar al màxim les noves tecnologies (correu electrònic, Internet etc). A la vegada, el Partit ha de potenciar la seua presència en els mitjans de comunicació especialment en els temes de debat teòric, ideològic, polític i de mobilització social. Deixant de banda els aspectes de caire institucional al ser aquests específics d'Esquerra Unida però, a la vegada, superant els vells temors de poder interferir en altres aspectes en els quals podem i devem manifestar la nostra opinió. El PCPV vol manifestar la seua satisfacció per la tasca que està duent a terme el poder judicial de desemmascarar les pràctiques de terrorisme d'Estat amagades sota el nom genèric de GAL. La detenció del general Galindo per la seua implicació en aquesta trama posa de manifest que aquest trist episodi de la democràcia espanyola sota el govern de Felipe Gonzalez és quelcom més que l'acció d'uns "incontrolats". També volem manifestar el nostre acord a la so_licitud del Grup Parlamentari d'IU-IC d'una comissió d'investigació del tema dels GAL a nivell parlamentari. El terrorisme davant del qual volem manifestar una vegada més el nostre rebuig, no es pot combatre sense respectar les normes d'un Estat de Dret. Segrests i assassinats com els realitzats pels GAL ajuden a lallarga al terrorisme d'ETA que diuen combatre i potencien la part més fosca i negra de les clavegueres de l'Estat, aquella part que qualsevol demòcrata desitja eliminar del mateix. Des del PCPV demanem que s'arribe fins al final en aquest tema. Estem segurs que la credibilitat de la democràcia n'eixirà molt enfortida. No podem entendre aquelles veus que reclamen "prudència" o "deixar en segon pla" el tema dels GAL amb la finalitat d'avançar en possibles enteniments de "l'esquerra". 2.2 ORGANITZACIÓ-FINANCES El principal objectiu que ens hem de marcar és l'enfortiment de l'organització. Enfortiment sota dos paràmetres: 1.- El creixement numèric de l'afiliació; 2.- L'adequació de l'estructura orgànica a les necessitats del Partit, per tal que els objectius que ens hem marcat siguen realment duts a la pràctica. Cal, per tant, dinamitzar l'activitat del Partit, sumant esforços i recursos humans per tal que aquesta activitat siga efectiva, i, sobretot, treballant per cohesionar el Partit de manera que tots els comunistes i totes les comunistes treballem en una mateixa direcció. Això implica que les Agrupacions del PCPV han de desenvolupar les tasques fonamentals que tant el Congrés del PCE com la Conferència d'Organització les hi ha assignat: - El seguiment de les activitats i acords d'Esquerra Unida. - L'impuls del treball dels seus membres cap als moviments socials i cap a EUPV. - El debat, desenvolupament i aplicació dels acords aprovats en els òrgans del Partit d'àmbit més ample. - L'anàlisi de la realitat política, econòmica i social, el_laborant les polítiques més escaients per cada moment. En aquest sentit cal que funcionen els comitès a tots els àmbits on hi hasquen militants comunistes. Comitès que no tenen perquè ser nombrosos, però sí àgils, operatius i molt cohesionats. Aquest és un requisit indispensable per tal d'aconseguir el PCPV que volem. Entre les tasques més importants dels mateixos destaca la planificació amb detall i calendari concret de les tasques del Partit al nivell corresponent i el control posterior del nivell de seguiment del mateix. Caldrà potenciar també la coordinació intercomarcal dels distints comitès i organitzacions del Partit així com la creació a nivell intercomarcal i de País Valencià de Comissions d'Organització que ajuden a l'avanç en aquest sentit. Dèiem, en la primera part de l'informe, que les idees no viuen sense organització, però que no es pot mantenir cap organització sense unes finances adequades. Hem de tenir clar que tots els comitès (d'agrupació, de comarques i de País) hem de treballar per a generar recursos suficients per tal d'enfortir l'estructura i l'activitat del Partit. En primer lloc pagant les quotes, però també fent activitats de portes afora(venda de bons, loteries, festes de poble, etc...). 2.3 MOVIMENTS SOCIALS Sens dubte, una de les grans deficiències que cal urgentment millorar és el nostre treball en els moviments socials, la nostra tasca d'articulació de la societat valenciana en la perspectiva de la seua transformació. Aquest Seté Congrés ha de marcar un pas qualitatiu en aquest sentit. El PCPV ha de tornar a ser el ferment social que va ser al final del franquisme articulant a la vegada una visió global de la nostra perspectiva de transformació social i una capacitat de concreció i treball individual militant en la societat. El PCPV ha d'articular aquest moviments i ells han de ser el lloc d'on provinga el creixement natural del nostre partit. El VII Congrés del PCPV ha d'apostar cap al segle XXI, anomenat per bastants persones com "El segle de les dones". Per aquest motiu les dones comunistes han de participar directament en els moviments feministes tal com s'ha acordat en el XIV Congrés del PCE. Els òrgans de direcció hauran de ser especialment sensibles en tots els seus acords i temes que es tracten en fer-ho sempre des de criteris d'igualtat incorporant els valors feministes i fent un esforç decidit en avançar cap a la paritat. Caldrà potenciar les reunions monogràfiques sobre feminisme i la seua incorporació en els temes de formació com un tema patrimoni permanent de la cultura i praxis política del PCPV. El tema a desenvolupar amb més profunditat en el proper període serà indubtablement l'articulació i potenciació del nostre treball en el moviment obrer. Els propers anys seran molt conflictius a nivell socioeconòmic. Estem amb unes taxes d'atur del 23% i de precarietat per damunt del 35%. És a dir, més de la meitat dels treballadors assalariats estan aturats o en precari. I cal tenir clar que la lluita contra l'atur és incompatible amb la construcció de la moneda única en 1998. Aquesta és una contradicció que va a aflorar amb tota la seua virulència més prompte que tard. Caldrà per tant treballar de forma nítida per les grans línies programàtiques que hem anat definint: Reducció progressiva de la jornada laboral, limitació legal de les hores extraordinàries i pagament de les mateixes mitjançant temps lliure o vacances, reforma de la contractació apostant per l'ocupació fixa, carta de drets dels aturats, respecte al medi ambient i a la seguretat en el treball etc. I tot això des de la defensa d'un model de sindicalisme de participa- ció, pluralista, respectuós amb les minories, fugint de burocratismes, de caràcter polític i social. Des del respecte individual a qualsevol opció sindical de classe i progressista, el Partit Comunista del País Valencià crida a la seua militància al treball en Comissions Obreres, sindicat en el qual sempre hem militat majoritàriament i en el qual hem de seguir militant defensant tenaçment els principis que des de la seua constitució l'han caracteritzat. 2.4 FORMACIÓ Caldrà en primer lloc assegurar la continuïtat de les línies de treball en marxa, com ara els seminaris trimestrals articulats amb el PCE. Aquest és el cas del pròxim Seminari de Primavera sobre la reforma del Tractat de Maastricht que haurà de contribuir a posar-nos en condicions d'intervindre activament en un tema que va a condicionar les lluites sociopolítiques en l'immediat futur. Continuïtat també de les jornades organitzades conjuntament amb el PCIB i el PCC (a les desitjaríem es sumaren el PSUC i els partits comunistes de la resta de països i pobles de llengua catalana). La propera publicació del llibre amb els documents de les Primeres Jornades podrà ser un bon instrument per a estendre la formació i el debat sobre aquests temes. En aquest sentit, l'any proper està previst fer unes jornades de "Problemes comuns i projectes de futur dels Països Catalans en el marc de la construcció europea i de la Mediterrània" Però caldrà també impulsar el treball en altres dues dimensions: 1) La incardinació de l'activitat de Formació i Debat en el conjunt de l'activitat orgànica del Partit, fent d'aquesta activitat una tasca central de les Agrupacions del PCPV posant-les en condicions d'analitzar la realitat social en la qual actuen amb una pràctica orientada a la seua transformació. Per a fer-lo possible serà necessària la constitució d'Arees de Formació i Debat fortes en les diverses organitzacions comarcals o intercomarcals, de manera que assumisquen la coordinació directa de les activitats de Formació i Debat a les Agrupacions, amb el suport en ponents i materials de l'Area de País Valencià. Aquest eixamplament de la formació al conjunt del Partit és necessari per a: 2) La lluita ideològica, teòrica i cultural dirigida al conjunt de la societat, amb especial incidència en els treballadors, els moviments socials i les Universitats. A tal efecte hem de dotar-nos dels instru- ments adients: a) Tallers de redacció que puguen permetre l'elaboració d'articles tant per a mitjans propis de difusió com per a premsa diària. b) Impuls de la FIM com a canal idoni per a l'organització de conferències, xerrades, taules rodones, etc., de caràcter públic i que en molts casos haurien de dirigir-se a públics determinats (universitaris, sindicalistes, moviments socials, etc) c) Utilització extensiva d'Internet com a via de comunicació pública d'abast creixent amb moltes organitzacions i persones progressistes, al marge de filtres posats pels mitjans massius tradicionals de comunicació. d) Desenvolupament dels mitjans de comunicació propis, tant a nivell de País Valencià (Síntesi i Acció, possible ràdio ...) com a nivell comarcal i local, impulsant la seua articulació. e) Segona setmana de cinema polític. Organitzada per mitjans de novembre contarà amb taules rodones i l'edició d'un llibre sobre cine i política. 2.5 ESQUERRA UNIDA L'anàlisi postelectoral després del 3-M i l'aparició en escena del Partit Democràtic de Nova Esquerra (PDNE) ens obliga a reflexionar seriosament al voltant de la nostra pràctica política en Esquerra Unida des de la nostra aposta estratègica pel projecte de convergència que suposa EUPV. 1.- Ha quedat superada l'època d'EUPV com a partit polític deixant pas definitivament pas a la idea de moviment polític i social, com queda palés en la definició d'Esquerra Unida en els seues nous Estatuts (Article primer). Aquella opció que combatíem ha estat enterrada solemnement pels seus defensors quan han canviat sobtadament d'opinió al convertir-se en impulsors del nou partit PDNE. Allà s'entenga cadascú amb les seues contradiccions! Per a nosaltres aquest fet deixa palesa la necessitat d'augmentar la nostra organicitat com a PCPV. La idea de què estem en EUPV a partir i des de la nostra militància comunista es torna cada vegada més evident. 2.- El Partit Comunista haurà de continuar lluitant per aconseguir que Esquerra Unida siga un espai polític on es respecten de forma escrupulosa les normes democràtiques i els estatuts dels quals ens hem dotat. Lluita que ha de començar donant exemple, respectant escrupulosament els estatuts i lluitant permanentment pel consens en aquells col_lectius i comarques on siguem majoritaris. Lluita que ha de continuar per exigir de forma decidida i contundent els mateixos comportaments a nivell de País Valencià i en aquells municipis i comarques on siguem minoritaris. Deixant palés sempre que pràctiques d'aquest tipus només contribueixen a disminuir la nostra presència i acceptació en la societat valenciana. Deixant clar també que l'única forma d'erradicar aquestes pràctiques, excessivament freqüents en EUPV, passa per la publicitat i lluita sense contemplacions contra les mateixes. 3.- El nostre partit i els aliats amb els quals hem treballat en EUPV durant els últims anys hem estat excessivament a la defensiva, donant resposta a les iniciatives i agressions dels altres. Cal invertir la situació i passar a primera plana les nostres iniciatives polítiques dintre d'EUPV. Cal emprar tota la nostra presència institucional i de majories comarcals i locals per a dur a la societat valenciana les nostres propostes polítiques, per a llançar a l'interior d'Esquerra Unida les nostres iniciatives. Hem gastat masses energies en respondre a iniciatives dels altres en veure les diferències entre el que es fa en Madrid i allò que es fa en València. Hem de passar de la contemplació i la crítica defensiva a l'acció segons els nostres plantejaments. Cal superar l'era de la perplexitat i entrar de nou en l'època del treball polític diari. 4.- El Partit Comunista ha de continuar amb la seua tradició de treballar de forma oberta establint el màxim d'acords amb tots aquells sectors i partits d'Esquerra Unida que compartisquen les nostres formes d'entendre EUPV i les nostres línies fonamentals d'actuació. Eliminant a la vegada qualsevol prepotència i qualsevol entreguisme com a partit. Potenciant el debat i la lluita d'idees. Fent un pràctica política que fomente el consens i critique sense contemplacions pràctiques sectàries. Lluitant per l'hegemonia d'EUPV en la societat que, al nostre entendre, passa per l'hegemonia de les nostres idees dintre d'Esquerra Unida. Això implica que hem de continuar treballant cara a la societat i també respecte a Esquerra Unida mantenint l'esperit que donà lloc al naixement de IU i d'EUPV: La política de convergència. És a dir, la recerca permanent de punts de trobada amb els altres components d'EUPV i amb forces polítiques que no estan en EUPV des de posicions i polítiques d'esquerra. 5.- Esquerra Unida ha aconseguit una presència institucional notable però està molt mancada d'un treball en la societat, d'un treball d'articulació de la mateixa. Qualsevol tasca de transformació social exigeix a més d'un treball institucional, una profunda articulació social inexistent en la nostra societat. Aquesta és la vertadera mancança d'EUPV que dificulta creixements més ràpids i inclús la consolidació de la presència institucional actualment existent. Els comunistes tenim una forta tradició de treball social que hem de desenvolupar de forma decidida i aportar com element específic a Esquerra Unida. El nostre treball en els moviments socials és un treball de desenvolupament del projecte d'EUPV des de la nostra manera d'entendre la política i de desenvolupar-la diàriament. 6) Cal continuar treballant en el sentit de mantenir amb nitidesa el caràcter d'esquerres i alternatiu d'Esquerra Unida. Lluitant per a què qualsevol aliança d'EUPV amb altres forces es realitze des de plantejaments concrets de caràcter programàtic. Evitant consideracions genèriques sota les quals s'amaguen pràctiques polítiques clarament perjudicials pels treballadors i les capes populars. Mantenint sense dubtes i amb claredat el projecte d'EUPV, front a possibles intents "d'unió de les esquerres" totalment inadequats en el moment històric actual. Deixant clar que qualsevol col_laboració amb altres forces que reben vots de l'esquerra sociològica passa necessàriament per la recerca d'un programa comú i el manteniment de la personalitat política i electoral de cadascuna de les forces implicades. Mantenint les relacions federals amb Izquierda Unida i evitant tentacions de modificar aquestes en un sentit confederal. El Partit Comunista del País Valencià vol felicitar a tots els membres d'Esquerra Unida en el desé aniversari d'aquest moviment polític i social. Estem davant d'un excel_lent projecte d'esquerra que entre totes i tots hem de convertir en l'eix vertebrador del procés de transformació de la societat valenciana. Una societat que volem més justa, més lliure i més solidària. I això només pot aconseguir-se, segons la nostra opinió, anant pels camins que duen al socialisme i al comunisme.