La unitat d'acció de l'esquerra i de les forces de progrés, que està tenint una fita decisiva en el marc de les eleccions generals d'aquest mes de març del 2000, va tenir una primera prova després de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de juny de 1999.
Al País Valencià, si la majoria absoluta del PP bloquejava la situació en les Corts Valencianes, la composició de molts Ajuntaments va permetre que l'acord entre EUPV, el PSPV-PSOE, el BNV i Els Verds obrira pas a molts governs municipals de progrés. En ser els Ajuntaments les institucions polítiques més properes a la població, això permetia avançar en una unitat d'acció des de la base, vinculada als moviments socials, única forma de que poguera desenvolupar-se amb solidesa i assolir noves metes de govern en àmbits més amplis, com els que estan plantejats actualment: de poc serviria un acord merament cupular si el desencontre social entre les diferents forces de progrés, en els diferents pobles i comarques, impedia una mobilització social unitària.
I el cert és que els acords municipals van funcionar raonablement bé en la gran majoria dels municipis on la suma dels regidors d'EUPV, el PSPV-PSOE i el BNV-EV podia decidir el signe de l'Ajuntament. Tanmateix, es van donar també algunes anomalies o disfuncions, amb casos especialment greus com el de Cullera, on el PP va obtenir l'alcaldia amb l'aquiescència del PSOE local enfront d'EUPV i els seus aliats, força progressista més votada. O com el de Silla, on la única regidora d'EUPV va obtenir l'alcaldia amb el vot del PP i el BNV-EV enfront d'un PSPV-PSOE amb majoria relativa.
S'ha donat també posteriorment un cas com el de Betxí, on l'actuació del batlle del PSPV-PSOE contra la campanya per l'extradició de Pinochet (amb una actitud més propera a la de Felipe González o Straw-Blair que a la de l'actual direcció del PSOE encapçalada per Almunia) va portar al trencament de l'acord de govern.
Aquestos desacords puntuals són comprensibles
com a derivació d'un llarg període de desencontre, quan el
govern del PSOE practicava polítiques de dretes en colusió
amb els poders fàctics. Però no són justificables,
especialment ara, en el marc d'un acord global de govern en l'àmbit
de l'Estat Espanyol que pot suposar, si es guanyen les eleccions, una important
inflexió d'esquerres en favor de la majoria social, i en tot cas,
si treballem correctament, el reviscolament d'una mobilització social
unitària del conjunt de les forces de progrés. La superació
de les anomalies locals es converteix per tant en una tasca urgent.