Aturar la guerra, aturar els bombardejos de l’OTAN sobre Iugoslàvia, és una prioritat absoluta que no es pot condicionar a res. Pel contrari, sense l’aturada dels bombardejos no és possible resoldre la resta de problemes de Kosov@: ni la tornada dels refugiats, ni el restabliment dels drets democràtics i nacionals dels kosovars, ni l’exercici del dret d’autodeterminació són possibles mentre les bombes de l’OTAN continuen sembrant la destrucció i la mort sobre totes les ètnies de Kosov@ i Iugoslàvia.

Les tergiversacions de l’OTAN han fracassat en bona mesura: no han pogut fer creure que bombardejant ajudaven als albanokosovars, no han pogut ocultar les reiterades morts de civils. Aquestes no poden ser considerades com "accidents": les bombes són instruments de mort (i algunes especialment despietades, com els projectils radioactius d’urani empobrit o els "clusters" o bombes de raïm) i matar és la seua finalitat.

Però no podem quedar-nos en la indignació produïda pel salvatgisme dels adalils de la "civilització occidental". Estan assassinant amb els nostres impostos. Certament, el govern d’Aznar, amb el suport dels correligionaris de Solana, ha vulnerat no solament el dret internacional, sinó totes les normes de l’Estat Espanyol: s’ha empassat la Constitució entrant en guerra sense declarar-la, s’ha empassat les condicions votades al referèndum de l’OTAN, s’ha empassat els acords previs del Parlament. Però està participant en la matança de Iugoslàvia en nom de l’Estat Espanyol, ens està responsabilitzant de la seua actuació criminal. Està carregant de raó als que demanen l’objecció fiscal a les despeses militars, i està perdent tota autoritat moral per a parlar de pau a l’interior de l’Estat. Però no és prou amb denunciar la seua ignomínia i practicar si de cas la desobediència civil individual. Cal sostenir un moviment multitudinari per la pau capaç de detenir la mà dels assassins, i recolzar la interposició civil contra la guerra.

Rafael Pla López